Miren Aldasoro Lecea és doctora en biodiversitat i medi natural. A més de divulgadora científica i educadora ambiental, fa recerca al Departament de Zoologia de la Universitat del País Basc (EHU, Leioa). Ahir apareixia a la revista Integrative Zoology un article en el que es presenten investigacions sobre l’ecologia tròfica del ratpenat de ferradura grossa (Rhinolophus ferrumequinum). Aquesta espècie viu en coves d’arreu de la Regió Paleàrtica. Allà on és més abundant pot formar grans colònies. És un depredador insectívor, amb una dieta àmplia, i quan les poblacions d’aquest ratpenat són nombroses, juga un paper central en l’equilibri ecosistèmic. Per aquesta raó ha estat intensament investigat des del segle passat. Aldasoro et al., no obstant, detectaren llacunes en el coneixement de l’ecologia tròfica d’aquesta espècie. La majoria de recerques s’han fet a països del nord, i gairebé sempre centrades en l’anàlisi morfològica de restes fecals. L’anàlisi d’ADN permet identificar com si fos un codi de barres les espècies presents en aquestes restes, i així Aldasoro et al. han analitzat en diferents èpoques de l’any la dieta de tres colònies de maternitat del nord de la Península Ibèrica. Aquestes tres colònies difereixen pel que fa a l’entorn (paisatge, nivell d’urbanització, clima). En la zona de clima mediterrani, aquest ratpenat depèn en bona mesura d’insectes d’hàbitats riparis. Les dades d’Aldasoro et al. confirmen la gran adaptabilitat ecològica d’aquest ratpenat, que presenta una forta plasticitat pel que fa als hàbitats on troba preses, canviant al llarg de l’any entre boscos, zones de ribera, màquies i prats.
Charles J. Sharp va fotografiar aquest ratpenat de ferradura grossa a Hrdovická el 7 d’agost del 2024. Aldasoro et al. constaten que aquesta espècie depèn tròficament d’una diversitat hàbitats (forestals, riparis, arbustius, prats), i que cal preservar-los per fer una bona gestió de conservació de l’espècie.
Un ratpenat insectívor
Aquesta recerca es finançà amb un projecte de la Unió Europea i del Govern Basc (IT1571-22). Els autors agraeixen a la Diputació de Biscaia el permís de mostreig a Balmaseda, així com als responsables de l’església de Balmaseda i la cabana d’Uxue. També tenen paraules d’agraïment per a l’equip del Servei Genòmic de SGIker.
Els ratpenats insectívors són apreciats pel servei ecosistèmic que ens fan. No tan sols mantenen a ratlla les poblacions d’insectes, sinó que també promouen la distribució de nutrients. Cada espècie de ratpenat insectívor es caracteritza per una sèrie de comportaments, hàbitats residencials i estratègies alimentàries. Les preses que consumeixen són essencialment artròpodes, que poden anar d’1 mm de mida a 5 cm. La distribució i abundància dels ratpenats insectívors depèn de la disponibilitat de refugis i de preses.
Hi ha ratpenats insectívors que són especialistes pel que fa a l’hàbitat que exploten tròficament. N’hi ha d’especialitzats en boscos (Barbastella barbastellu, Myotis bechsteinii, Rhinolophus euryale) i en hàbitats aquàtics (Myotis daubentonii, Myotis capaccinii).
D’altres espècies són més generalistes i demostren una gran adaptabilitat. A Europa en són exemples Miniopterus schreibersii, Myotis emarginatus, Eptesicus serotinus o Rhinolophus ferrumequinum.
L’anàlisi de la dieta informa de les preferències tròfiques i de les relacions ecològiques del ratpenats. Els estudis clàssics depenien de l’anàlisi morfològica de les femtes. La biologia molecular forneix eines més potents i precises per a aquesta identificació. Certament, aquesta anàlisi no ens pot dir on fou capturada cada presa, però sí és indicativa del seu origen.
Aquesta anàlisi ha de tindre en compte l’estacionalitat. El cicle anual gira al voltant de l’època de cria, que és lògicament la més sensible des de la perspectiva conservacionista.
Rhinolophus ferrumequinum (Schreber, 1774) es troba ben difosa arreu d’Europa. És un insectívor generalista, però que presenta uns hàbits de depredació selectiu. Aquest comportament selectiu es manifesta en una variabilitat alimentària segons els hàbitats i l’època de l’any. Per exemple, a la primavera prefereix escarabats i tipúlids; a l’estiu, arnes.
L’anàlisi clàssica de femtes s’ha complementat històricament amb estudis de seguiment per ràdiotelemetria. Això ha mostrat que l’espècie també és selectiva pel que fa als hàbitats freqüentats: pastures, bardisses, fruiterars, cursos fluvials, etc.
Aldasoro et al. han analitzats els canvis de dieta en tres colònies-maternitats del País Basc. Cada colònia es troba en un punt en la transició entre el clima oceànic i el clima mediterrani, i també difereixen pel que fa al paisatge i nivell d’urbanització.
Tres colònies-maternitats
Les tres colònies investigades es troben a Balmaseda, Caseda i Uxue. Caseda i Uxue, situades a Navarra, tenen un clima mediterrani. Balmaseda, a Biscaia, té un clima atlàntic. Aldasoro et al. es fixen en els hàbitats situats a 5 km a la rodona de cada cau, car els estudis indiquen que aquest ratpenat rarament s’allunya més de 3-5 km d’on resideix.
La colònia de Balmaseda ocupa durant la primavera i durant la tardor la cúpula d’una església. Allà hi viuen entre 250 i 300 individus. La localitat és muntanyosa, i hi dominen les plantacions de pi, amb esquitxos de prats i zones arbustives. És una zona de clima marítim de costa oest, amb una precipitació anual de 1400 mm.
La colònia de Caseda se situa en una torre elèctrica abandonada. Aquesta torre és dins d’una plantació de pollancres. Hi viuen més de 150 individus. A prop hi ha un curs fluvial gros. Al nord hi ha terres de conreu de secà (cereal). Al sud hi ha màquia mediterrània i plantacions de pi. També hi ha vinya i fruites. El clima és temperat mediterrani, amb estius moderats.
La colònia d’Uxue és a una vella cabana rural, envoltada de conreus, on destaquen els ametllers. En la construcció viuen vora 100 individus. A la plana hi ha màquia mediterrània, i als pujols bosc mediterrani. A prop hi passa un curs fluvial gros. La zona és de clima mediterrani, amb poca precipitació, i estius eixuts i calorosos.
La presa de mostres es va fer al llarg de la temporada reproductiva del 2022. El mostreig començà amb l’arribada dels animals a cada indret, i conclogué quan se n’anaren. A Uxue això fou entre el 3 de març i el 8 de juny. A Caseda entre el 12 d’abril i el 2 de setembre. A Balmaseda entre el 5 d’abril i el 13 de setembre. Cada quinzena es recollien mostres amb un mètode invasiu consistent en fulls de paper col·locats sota els ratpenats. Així es collia únicament la femta més recent. En total es prengueren 377 mostres.
Algunes d’aquestes colònies són mixtes, en el sentit que conviuen R. ferrumequinum i M. emarginatus. No obstant es poden diferenciar les cagades, ja que les de R. ferrumequinum són molt més grosses. A més foren descartades les mostres on hi havia amplificació d’ADN de M. emarginatus.
L’extracció d’ADN es feia sobre fins a 280 mg de femta. Es feia amplificació de dues regions de 178 bp i de 180 bp de la subunitat I de la citocrom c oxidasa (COI). Els amplicons eren seqüenciats en una plataforma Illumina NovaSeq. Aquests processos es feien al SGIker de l’EHU.
L’anàlisi bioinformàtica agrupava les seqüències obtingudes en unitat taxonòmiques operacionals (OTUs) segons les dades de GenBank. Els resultats eren creuats, a més amb les base de dades GBIF.
L’anàlisi de la dieta considerava únicament les OTUs classificades com a preses potencials.
La composició de la dieta
De les 379 mostres analitzades, 377 donaren seqüències utilitzables. En total s’obtingueren 66.726.490 lectures, corresponents a 150.000 OTUs, de les quals tan sols 5349 depassaven el llindar del 0,5% d’abundància.
Foren identificades 2320 OTUs (el 43,37%). N’hi havia 5 OTUs que es corresponien al mateix R. ferrumequinum (1,85% de les lectures). Unes 200 OTUs (4,43% de lectures) foren atribuïdes a contaminació ambiental. Restaven 2115 OTUs (51,22% de les lectures) identificables com a preses potencials. Així doncs, hi ha 3029 OTUs (42,5% de les lectures) que no encaixaven amb cap seqüència present a la base de dades.
Les colònies de Caseda i Uxue són compartides amb M. emarginatus. En algunes de les mostres hi havia presència d’ADN d’aquest altre ratpenat.
Les 231 mostres de femta que passaren la selecció presentaven indicis d’ADN de 924 espècies de preses, corresponents a 624 gèneres. També hi havia restes corresponents a 44 tàxons identificables a nivell de gènere. Hi havia 34 gèneres identificats alhora com a gènere i com a espècie. En total s’analitzaren 1002 tàxons, corresponents a 14 ordres.
L’ordre més consumit era el de lepidòpters (present al 46,99% de les mostres), seguit dels dípters (26,27%) i dels coleòpters (6,79%). L’espècie més consumida era l’arna Coleophora (66 mostres), seguida pel tricòpter Hydropsyche exocellata (63 mostres) i per l’arna Opogona sacchari (52 mostres). En 449 dels 1002 tàxones tan sols hi havia identificació en una mostra; en 166 en 2; en 302 en 3-10 mostres; i en 87 en >10 mostres.
Si es consideren les freqüències superiors al 5% la llista es restringeix a 173 tàxons.
En el cas de Balmaseda s’identificaren 695 tàxons de preses a la femta. L’espècie més consumida era l’arna Opogona sacchari (1,96%), seguida de Hydropsyche exocellata (1,34%) i dels limònid Dicranomyia (1,27%).
En el cas de Caseda s’identificaren 528 tàxons de preses. L’espècie més consumida era l’arna Eurodachtha canigella (2,83%) seguida per Hydropsyche exocellata (2,25%) i Coleophora (1,95%).
En el cas d’Uxue s’identificaren 289 tàxons de preses. L’espècie més consumida era l’arna Coleophora (4,09%) seguida per Phalonidia contractana (3,98%) i Rhodometra sacraria (2,91%).
Variabilitat i homogeneïtat de la dieta
Les tres colònies segueixen una alimentació general semblant. En termes d’espècies consumides, l’índex de similitud és del 46,52%.
La composició de la dieta varia segons la colònia però també segons el mes de l’any.
La inferència del paisatge
A Balmaseda durant la primavera (abril-maig), el grup de preses més consumit són dípters forestals. També hi havia un fort consum de coleòpters, dípters i himenòpters de prats. A mes de maig consumava a augmentar el consum del lepidòpter de fruiters Opogona sacchari. Els coleòpters forestals (Stenagostus rhombeus, Arhopalus rusticus eren consumits sobretot de maig a juliol. Durant l’estiu creixia el consum de tricòpters riparis (Hydropsyche exocellata). El consum de lepidòpters (Thaumetopoea pityocampa i Dendrolimus pini) forestals feia un pic en el juliol.
A Caseda al principi dominava el consum de preses ripàries (Hydropsyche exocellata). Els coleòpters de boscos i prats (Typhaeus typhoeus, Geotrupes i Trichoferus fasciculatus) eren consumits sobretot a l’estiu. Les preses de conreus (Tipula repanda i Agrotis segetum) pujaven a l’estiu. Al setembre hi havia un predomini de consum de lepidòpters, sobretot de pastures i màquies.
A Uxue els coleòpters de fems (Geotrupes) eren especialment consumits en el mes de maig. Al mes de juny guanyaven en prominència les espècies forestals. Al juliol predominaven les armes de màquies (Gymnoscelis rufifasciata).
Lliçons per a l’estratègia de conservació
El ratpenat de ferradura grossa té una dieta molt diversa. La composició de la dieta és determinada per la disponibilitat de preses. A llarg de l’estació reproductiva hi ha un predomini del consum de lepidòpters, però hi ha una evolució pel que fa als hàbitats d’on procedeixen les preses.
El ratpenat de ferradura grossa té l’habilitat de seleccionar preses d’una manera flexible, adaptada a les situacions locals i als moment de l’any. Les cerca en boscos, pastures, vegetació de ribera, màquies, etc. Es tracta, doncs, d’un comportament ‘selectiu-oportunístic’, en el que els llocs de caça són triats d’acord amb la seva rendibilitat.
Tanmateix, el bosc és vital per a la colònia de Balmaseda. No ho és tant a Caseda i a Uxue. Aldasoro et al. pensen en l’impacte en aquestes tries que ha tingut canvis com l’abandonament de terres de cultiu i la intensivització en les zones agrícoles restants.
Un paisatge en mosaic forneix al ratpenat de ferradura grossa un seguit de recursos pels quals passar al llarg de l’any.
Lligams:
– Consistent Choice of Prey Source Habitat Across Diverse Landscapes by a Selective Insectivorous Bat. Miren Aldasoro, Oihane Diaz de Cerio, Danilo Russo, Nerea Vallejo, Lander Olasagasti, Inazio Garin, Urtzi Goiti, Joxerra Aihartza. Integr. Zool. (2025).
Des de la Mediterrània 