Yi Yao és professor de dinàmica climàtica dels ecosistemes terrestres de l’Institut de Ciència Atmosfèrica i Climàtica de l’ETH Zurich. Bona part de la seva recerca gira al voltant del rol dels ecosistemes forestals en la mitigació del canvi climàtic. Respondre a la qüestió de si un programa de reforestació a Europa seria efectiu ‘climàticament’ no és tan senzill com ens podria semblar. Una Europa més verda absorbiria més energia solar, la qual cosa conduiria d’entrada a un major escalfament. Aquest efecte podria no arribar a ésser compensat mitjançant el refredament evaporatiu que exercirien els nous boscos. En un article a Nature Communications publicat ahir, Yao et al. treballen amb un model climàtic regional europeu en el qual introdueixen diferents escenaris de canvi forestal. Troben que un escenari de conversió de boscos de coníferes en boscos d’arbres planifolis en àrees actualment forestals podria fornir un refredament dels pics de calor estivals. Concretament això es manifestaria en una reducció de la temperatura màxima diària del mes de juliol a l’Europa Continental de 0,6 K! En un escenari de reforestació amb la composició actual de boscos, l’efecte seria d’un escalfament de 0,3 K en la temperatura màxima diària de juliol. En canvi, si es combinés la reforestació amb la conversió de coníferes a planifolis l’efecte seria d’un refredament de 0,7 K. Yao et al. dedueixen que la política forestal europea ha de diferenciar entre espècies acicufòlies (com els pins) i planifòlies (com els roures, els faigs, etc.). Caldria prioritzar la reforestació de les regions septentrionals i centrals d’Europa, i no tant les regions occidentals i meridionals.
Yao et al. han simulat l’efecte sobre diferents paràmetres climàtics de deixar la regió atlàntica amb els boscos actuals (a), de convertir els boscos de coníferes en boscos planifolis (b), de desforestar (c), de forestar (d) i de combinar forestació i conversió (e).
Boscos, sí, però quins?
Vora el 40% de la superfície terrestre de la Unió Europea és ocupada per boscos. Aquesta mitjana evidencia el camí que hom pot recórrer en política forestal. L’estratègia forestal és un un component clau de la política climàtica de la Unió Europea, que ha expressat l’objectiu d’assolir un nivell zero d’emissions netes de gasos d’efecte hivernacle abans del 2050.
//embedr.flickr.com/assets/client-code.js
En les regions alpines trobem un predomini de bosc de coníferes, amb fulles aciculars (‘agulles’).
Quin rol tenen els boscos en el canvi climàtic? Els boscos són considerats un embornal de diòxid de carboni atmosfèric. A banda d’aquest impacte biogeoquímic, els canvis forestals també tenen impactes biogeofísics a través de l’alteració del balanç energètic de la superfície terrestre. En termes generals, els impactes biogeofísics semblen menys rellevants que els impactes biogeoquímics a escala global, però la cosa pot ésser diferent a escala regional.
Per exemple, l’aforestació (introducció de nous boscos en zones històricament sense bosc) o la reforestació (introducció de nous boscos en zones que els han perdut en temps històrics) tenen un efecte refredador en regions tropicals. Aquest efecte es fa menys pronunciat a mesura que augmenta la latitud, fins al punt que a partir d’un llindar l’efecte biogeofísic és d’escalfament.
En aquesta paradoxa aparent juguen un paper diferents processos. Els boscos, en comparació amb els prats o els cultius, tendeixen a absorbir més radiació solar. L’impacte de la forestació sobre els fluxos verticals d’energia varien segons la latitud. En latituds baixes (regions tropicals), quan hi ha una àmplia disponibilitat d’aigua, la forestació pot augmentar localment l’evapotranspiració, convertint energia en calor latent. En latituds altes la major part de la radiació solar absorbida pel bosc esdevé calor sensible. Per tot plegat, s’ha considerat que la reforestació s’hauria de practicar prioritàriament a baixes latituds. En latituds altes, l’efecte biogeofísic d’escalfament podria arribar a superar l’efecte biogeoquímic de refredament.
Arreu d’Europa, l’efecte de la coberta forestal és el d’un escalfament biogeofísic en la majoria de zones. Això ha desencoratjat contemplar la forestació en la política climàtica europea. Yao et al., però, recorden que tota una sèrie d’estudis han trobat que la transició d’un bosc de coníferes a un bosc d’arbres planifolis té un efecte refredador.
//embedr.flickr.com/assets/client-code.js
En moltes zones de l’Europa Occidental, en els boscos més desenvolupats hi ha un domini dels arbres planifolis
Yao et al. pensen que la variació latitudinal en els impacte biogeofísics de la reforestació hi podria jugar un paper el fet que els boscos de coníferes dominin en les regions boreals i alpines, mentre que en les regions tropicals i temperades dominen els boscos planifolis. Aquest contrast, naturalment, obeeix a raons climàtiques i evolutives. Les coníferes foren les plantes dominants del període Mesofític, i han passat a un segon terme en el Cenofític, on dominen les angiospermes. No obstant les coníferes boreals s’han adaptat a sobreviure hiverns rigoroses, i d’ací la seva resistència en climes freds. Entre les adaptacions hi ha l’acicufòlia, encara que hem de recordar que hi ha coníferes planifòlies, i angiospermes acicufòlis (casuarina, etc.).
Ara bé, la política forestal europea basada en els beneficis també ha dit la seva en la composició dels boscos continentals. En els darrers tres segles, els propietaris forestals han afavorit espècies d’arbres generadores d’alts beneficis, com el pi roig (Pinus sylvestris) o l’avet roig (Picea abies), en detriment de boscos de planifolis. Aquest canvi forestal hauria contribuït a l’escalfament de l’Europa Central. Anar en el sentit contrari, de les coníferes als boscos planifolis tindria un efecte de refredament a través de l’augment de l’albedo (les fulles de planifolis tendeixen a ésser menys fosques i menys perennes que les agulles de les coníferes).
//embedr.flickr.com/assets/client-code.js
La Duna de Pilat es menja bosc de conífera d’any en any. Els pins d’aquesta regió són el resultat de plantacions forestals realitzades des de començament del segle XIX
Yao et al. recorren al model climàtic regional COSMO-CLM, cobrint el període 2015-2059. Contemplen un escenari socioeconòmic SSP-3-7.0, corresponent al major escalfament derivat de l’actual política climàtica. Tenen en compte diverses situacions forestals:
– Ctl (control): manteniment de l’actual distribució de vegetació natural.
– Aff (aforestació): substitució de tots els herbassars per boscos, sense alterar-hi la fracció de tipus d’arbres de cada latitud.
– Def (deforestació): substitució de tots els boscos per herbassars, sense alterar-hi la fracció de tipus d’herbes de cada latitud.
– Brd (planifolis): substitució de tots els boscos de coníferes per boscos de planifolis, sense alterar-hi la fracció de cada espècie de planifoli.
– Ndl (acicufolis): substitució de tots els boscos de planifolis per boscos de coníferes, sense alterar-hi la fracció de cada espècie de conífera.
– AfB (aforestació amb planifolis): substitució de tots els herbassars i boscos de coníferes per boscos de planifolis.
– AfN (aforestació amb acicufolis): substitució de tots els herbassars i boscos de planifolis per boscos de coníferes.
Les coníferes dominen els boscos europeus de l’actualitat
En l’escenari Ctl, atenen a la base de dades LUH2, tenim que els boscos europeus es localitzen principalment en regions d’alta latitud i/o alta altitud. Els herbassars dominen en les terres baixes en altitud i/o latitud. Els boscos ocupen més del 29,1% de l’àrea terrestre.
La presència de boscos de coníferes en l’àrea forestal varia de regió en regió:
– a la regió alpina els boscos de coníferes ocupen el 72,9% del terreny forestal.
– a la regió septentrional els boscos de coníferes ocupen el 85,7% del terreny forestal.
– a la regió atlàntica els boscos de coníferes ocupen el 58,6% del terreny forestal.
– a la regió continental els boscos de coníferes ocupen el 48,4% del terreny forestal.
– a la regió meridional els boscos de coníferes ocupen el 65,3% del terreny forestal.
Comptat i debatut, el 69,9% de la superfície forestal europea és ocupat per boscos de coníferes.
La conversió de boscos de coníferes a boscos de planifolis mitigaria la calor estival
L’escenari Brd de conversió de tots els boscos de coníferes a boscos planifolis reduiria substancialment els extrems de calor. La temperatura màxima diària del mes de juliol es reduiria en més de 0,5 K a la major part d’Europa.
L’escenari Def, de deforestació, també tindria un efecte de refredament, però no pas tan pronunciat com l’escenari Brd. Val a dir que en la regió mediterrània, Def seria més efectiu que Brd, arribant a un refredament de 0,5 K en algunes zones.
El refredament en els escenaris Brd i Def serien atribuïbles a un canvi geofísic en la radiació d’ona curta.
En l’escenari Brd es potenciaria el flux de calor latent gràcies a la major taxa d’evapotranspiració dels arbres planifolis.
Els efecte de Brd i de Def es deixen notar especialment en la regió septentrional i, seguidament, en la regió alpina.
La forestació amb boscos planifolis pot mitigar l’escalfament local
La forestació té la capacitat d’actuar com a embornal per al diòxid de carboni, i per tant compta com a emissió negativa de gasos d’efecte hivernacle.
L’escenari Aff, però, mostra com el refredament biogeoquímic és depassat per l’escalfament biogeofísic. Per exemple, l’Aff a la regió mediterrània acaba per induir un escalfament d’1 K. Això s’explicaria pel fet que els boscos poden absorbir més radiació d’ona curta que els herbassars.
L’escenari AfB contempla una forestació amb boscos planifolis. Això condueix a un refredament estival, en part degut a una promoció de la coberta nuvolosa. Tot i amb tot, a la regió mediterrània AfB genera un escalfament: això s’explicaria perquè una bona part de la vegetació natural mediterrània és herbassar o màquia.
Una política forestal efectiva contra el canvi climàtic
Yao et al. no consideren en aquest estudi activitats forestals com la tala o les tasques de sanejament del sotabosc. La tala, però, es podria considerar com una deforestació parcial.
Qualsevol política forestal ha de partir de la realitat actual. Els boscos europeus són actualment dominats per boscos de coníferes. El pi roig i l’avet roig, plegats, suposen més de la meitat de les explotacions forestals destinades a la producció de fusta.
Ara bé, aquesta realitat actual té un origen històric, que cal incardinar en l’anomenat període ‘antropocè’ (del 1600 en endavant). Entre el 1600 i el 1850 l’àrea forestal a Europa patí un retrocés. Des del 1850 als nostres dies hi ha hagut una recuperació, de tal forma que l’àrea forestal actual és comparable a la que hi havà en el 1600. Ara bé, els boscos del 2025 tenen molt poc a veure amb els del 1600. L’àrea forestal no-gestionada ha continuat minvant des de 1600, i ara tan sols ocupa una fracció molt petita de la superfície. En comparació amb el 1600, hi hagut un canvi dràstic en la composició d’espècies forestals, amb un creixement del bosc de coníferes en detriment dels boscos planifolis en una àrea de 400.000 km2. Si en el 1850, els boscos de coníferes ocupaven un terç de la superfície forestal en el 1850, en el 2010 havien passat a més de la meitat. La proliferació dels boscos de coníferes, doncs, és atribuïble a la influència humana, que havia de cobrir la demanda creixent de fusta i derivats.
Yao et al. pensen que, des de la perspectiva climàtic, les coníferes no haurien de ser prioritzades en les estratègies de gestió forestal. Ans al contrari, caldria incentivar els propietaris i gestors forestals perquè substitueixen les espècies de valor comercial per alternatives més amistoses amb el clima. La forestació amb arbres planifolis seria especialment beneficiosa per a l’Europa Septentrional, i també prou a l’Europa Central i Oriental. En canvi, a l’Europa Occidental i Meridional la forestació no hauria d’ésser prioritària.
Yao et al. consideren necessari aprofundir en les simulacions amb el tractament individual de cada espècie forestal, atenent a les condicions locals. En qualsevol cas cal integrar efecte biogeoquímics i biogeofísics, però sense oblidar tampoc l’impacte sobre la biodiversitat. Una forestació extensiva pot perjudicar la biodiversitat si es perden mosaics. Alhora, la forestació també pot comportar una acidificació del sòl o pot exacerbar l’escassedat local d’aigua a través d’una reducció de l’escorrentia o un augment de l’evapotranspiració. Un altre factor a atendre és el risc d’incendi forestal.
Lligams:
– Conversion from coniferous to broadleaved trees can make European forests more climate-effective. Yi Yao, Petra Sieber, Mathias Hauser, Jonas Schwaab, Felix Jäger, Fulden Batibeniz, Meri Räty, Julia Pongratz, Martin Wild, Andrey Lessa Derci Augustynczik, Steven J. De Hertog, Verena C. Griess, Michael G. Windisch, Jun Ge, Alessio Collalti, Fulvio Di Fulvio, Petr Havlík, Sonia I. Seneviratne. Nat. Commun. 16: 9536 (2025).
– Consortium for Small-scale Modeling (COSMO).
Des de la Mediterrània 
Podeu escriure el vostre comentari aquí: