És sabut que els seitons (Engraulis encrasicolus) de la Mar Mediterrània presenten una estructura poblacional des del punt de mira geogràfic. El grup de recerca de Constatinos Tsigenopoulos (del qual ja vam parlar fa uns mesos) ha participat a través del contracte EASME/EMFF/2016/1.3.2.5./02/SI2.770218 en un aprofundiment d’aquesta estructura genètica. En un article publicat aquesta setmana a Ecology and Evolution, amb Damianos Alexandridis de primer autor, presenten dades de 9497 polimorfismes mononucleotídics obtinguts per seqüenciació ddRAP, sobre 12 localitats de la Mediterrània Occidental i Central i de l’Atlàntic proper. L’objectiu és investigar l’estructura poblacional, la diversitat genètica i les associacions genotip-ambient. Un primer pas fou ensamblar un esborrany de genoma de referència de l’espècie, que abasta 1,69 Gb sota una cobertura del 79,8%. Aquesta eina ajuda a maximitzar el nombre de loci polimòrfics. Alexandridis et al. distingeixen dues agrupacions genètiques, una integrada per individus de l’Atlàntic i de la Mar d’Alboran, i una altra integrada per individus de la Mediterrània Nord-Occidental (Illes Balears, Golf de Lleó) i Mediterrània Central. D’alguna manera el front Almeria-Oran actuaria com una barrera potencial de dispersió per al flux gènic entre les dues agrupacions geogràfiques. Alexandridis et al. han trobat associacions significatives entre genotips i variables ambientals com la temperatura i la disponibilitat de nutrients.
Seitons capturats en la campanya PELGAS 2009
El seitó de la Mediterrània
L’aladroc, seitó o anxova és una espècie cabdal en l’ecosistema marí de la Mediterrània. En les darreres dècades la biodiversitat marina ha davallat a tot el món, però a la Mar Mediterrània ho fa d’una manera més amenaçadora, potser perquè ací trobem un punt calent de biodiversitat. Entre les principals amenaces responsables hi ha pressions antropogèniques, com la contaminació, la sobrepesca i el canvi climàtic. El declivi en les poblacions de peixos pelàgics d’importància comercial té un impacte potencial en el sector pesquer i en la qualitat de l’alimentació.
La resposta a aquestes amenaces ha estat la de reduir la pressió pesquera. En els darrers anys això hauria ajudar a una certa reversió de la tendència. Ara bé, una valoració i gestió de les reserves pesqueres passa per la identificació de l’estructura poblacional de cada espècie particular, per tal d’entendre’n la diversitat genètica, l’adaptació a l’ambient i la connectivitat. No es tracta purament de genòmica sinó de genòmica de paisatge (‘seascape genomics’) aplicada a la identificació d’hàbitats i la definició de mesures de gestió espacial (quotes, zones d’exclusió).
El seitó europeu (Engraulis encrasicolus L. 1758) és un petit peix pelàgic formador de bancs que habita en aigües marines i salobroses. Es troba àmpliament distribuït en l’Atlàntic nord-oriental i central, en la Mar Mediterrània, en la Mar Negra, en la Mar d’Azov, i en el litoral occidental i austral d’Àfrica. És una espècie de vida breu, planctívora, amb múltiples períodes de reproducció de primavera a la tardor. A la Mediterrània el pic reproductiu és al juny i al juliol. La fresa és influïda fortament per la temperatura.
Els petits peixos pelàgics com el seitó actuen com a intermediaris clau en la transferència d’energia des de nivells tròfics inferiors a superiors. Quan Homer deia que la mar era improductiva es referia, entre d’altres coses, al fet que en la zona pelàgica hi ha poca diversitat d’espècies, encara que l’abundor de peix pot ésser alta. Ara bé aquesta abundància pot patir davallades que tenen un impacte ecològic: sobre els depredadors d’aquests petits peixos pelàgics i sobre els nivells tròfics inferiors.
Entre els depredadors hi ha el sector pesquer, d’importància cultural i econòmica. A la Mediterrània Occidental la pesqueria local no tan sols contribueix a l’economia local sinó també a la cultura. En el 2020 el seitó fou una de les principals espècies pescades a la Mediterrània Occidental i Central, amb 26.623 tones (el 13% del total). En el 2021 aquestes xifres baixaren a 8.263 tones (4,7%). En el 2024 a la Mar Adriàtica la captura de seitó pujà a 26.769 tones, amb un indici de recuperació.
El seitó és important per a la dieta mediterrània, en particular per l’aportació d’àcids grassos essencials com els Ω-3 (DHA i EPA) i els Ω-6 (ARA).
El quadre de les darreres dècades indica un declivi general de l’abundància i biomassa del seitó, amb una reducció de les mides en relació a la maduresa o a l’edat. El declivi ha estat més pronunciat al nord de la Mediterrània, potser perquè el seitó creix més ràpidament a la Mar d’Alboran que al Delta de l’Ebre.
Dotze localitats
Alexandridis et al. han treballat sobre individus de seitó collits en 12 localitats diferents de la Mediterrània Occidental i Central i de l’Atlàntic adjacent. Les captures es feren en les expedicions científiques MEDITS i MEDIAS, o en sortides comercials, entre el novembre del 2017 i el juny del 2018. El mostreig analitzat consta d’un total de 408 seitons (197 mascles, 176 femelles i 35 immadurs). Es prenien clips d’aleta que eren conservats en tubs amb etanol 96%, i tramesos a l’ICM/CSIC.
Amb aquestes mostres d’aleta es construïren genoteques d’ADN amplificat de doble digestió aleatòria (ddRAD). Les mostres analitzades provenien d’ambients d’alta mar.
Paral·lelament un espècimen de seitó capturat al nord del Golf d’Eubea el maig del 2023 serví per a la construcció d’un esborrany de genoma de l’espècie. Es va fer una extracció d’ADN, seguida d’una depleció de la fracció de baix pes molecular. Amb l’extracte d’ADN es construïren dues genoteques que foren seqüenciades. Les seqüències obtingudes foren ensamblades amb Flye v2.9.
De les 408 mostres esmentades es va fer extraccions d’ADN genòmic. Les genoteques foren construïdes amb el mètode ddRAD, emprant com a enzims de restricció PstI i BglII. Amb Plink v1.9 s’identificaven polimorfismes mononucleotídics (SNP) en desequilibri de lligament.
L’estructura poblacional era avaluada amb STRUCTURE v2.3.4 i s’hi aplicava una anàlisi discriminant de components principals.
Els paisatges genòmics tenien en compte variables ambientals com la temperatura, la disponibilitat d’aliment, els nivells de silicats, fosfats i salinitat, la batimetria i la concentració d’oxigen.
El genoma del seitó
La seqüenciació per Nanopore oferí 14,7 GB de dades. Flye identificà un genoma de 1,69 Gb. Segons l’eina BUSCO, la cobertura era del 79,8% dels gens ortòlegs esperats.
Les dades de ddRAD
La seqüenciació per Illumina oferí 983.601.116 lectures crues. Més del 95% encaixaven en el genoma esmentat. S’identificaren 9645 llocs amb variants. L’anàlisi d’estructura es realitzà sobre 398 individus genotipats en 9497 SNPs.
L’estructura diferenciava entre dues agrupacions:
– ATL, consistent en individus del Golf de Cadis i de la Mar d’Alboran.
– MED, consistent en la resta d’individus.
Les anàlisis de genòmica de paisatge
A través de gINLAnd es detectaren 671 loci amb dependència estatística d’alguna variable ambiental. Això seria indicatiu d’una regió genòmica que es trobés sota selecció natural. Les variables ambientals implicades eren un total de 28, vinculades a batimetria, nutrients, temperatura, topografia, salinitat i pH.
La gestió del seitó
Alexandridis et al. presenten l’estructura poblacional del seitó europeu amb escala geogràfica fina i amb consideració de variables ambientals. Troben una clara diferenciació genètica al llarg del Front Almeria-Oran, que actuaria com a barrera biogeogràfica. Temperatura, disponibilitat de nutrients, salinitat i oxigen dissolt serien variables ambientals amb impacte en la variació genètica de les poblacions de la Mediterrània Occidental i Central.
El Front Almeria-Oran no actuaria com una barrera absoluta al flux gènic, i per tant a la Mar d’Alboran i al Sud-Est d’Espanya trobem seitons amb una ascendència mixta.
Dins de les poblacions de seitó de la Mediterrània Occidental hom no troba gaire diferenciació genètica, tret de la peculiaritat de la Mar d’Alboran. La Mediterrània Occidental es caracteritza per corrents marins que promouen el transport passiu d’ous i larves, la qual cosa connecta les diferents subzones. Així, les Mars Tirrena i Lígur connecten a través del Canal de Còrsega, on comença el Corrent Lígur, el qual arriba fins al Canal d’Eivissa. De manera anàloga la Mar d’Alboran rep entrades d’ous i larves del Golf de Cadis. Aquests fluxos d’ous i larves contrasten amb el fet que els adults tendeixin a reproduir-se localment.
L’Estret Sículo-Tunisià constituiria una barrera potencial en tant que front de trobada de dos corrents oposats, l’Atlàntico-Jònic que va cap a l’est i el Jònic que va cap a l’oest. Les dades de Alexandridis et al. suggereixen que això no seria important en l’estructuració geogràfica del seitó.
La temperatura i la disponibilitat d’aliment són determinants en l’abundància del seitó. La temperatura influeix en la longitud total de l’adult i en l’inici de la fresa. El seitó europeu no fa fresa a temperatures inferiors a 13°C. La migració des de la costa fins a alta mar depèn també de la temperatura.
El seitó europeu requereix una bona alimentació durant el període reproductiu. Això explica que hi hagi regions genòmiques sota selecció de variables com els nitrats i els fosfats, però també d’oxigen dissolt i de salinitat.
Alexandridis et al. consideren que cal una estratègia diferenciada de gestió del seitó per a la Mar d’Alboran en contrast amb la resta de la Mediterrània Occidental. També fan una crida a implementar la monitorització genètica dels estocs de seitó, en la idea que bona part de les diferències regionals responen a la plasticitat ambiental que a la diferenciació genètica.
Lligams:
– Uncovering the Genetic Structure of European Anchovy Populations in Central and Western Mediterranean. Damianos Alexandridis, Tereza Manousaki, Aglaia Antoniou, Jon Kristoffersen, Charis Apostolidis, Rita Cannas, Maria Teresa Spedicato, Alessia Cariani, Jose María Bellido, Antonios Magoulas, Francisco Ramírez, Elena Lloret-Lloret, Marta Albo-Puigserver, Marta Coll, Costas S. Tsigenopoulos. Ecol. Evol. 15: e72441 (2025).
Des de la Mediterrània 
Podeu escriure el vostre comentari aquí: