Magmes. Quatre poètiques de ciència radical és una antologia poètica singular nascuda d’un programa de residències a quatre centres de recerca de Catalunya, en el marc del projecte Ciència radical, promogut pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i diversos instituts capdavanters en recerca de frontera, amb l’impuls del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya i els fons dels Plans Complementaris de recerca conjunta.
El volum, publicat per Godall Edicions el passat mes de juny, reuneix quatre veus molt diferenciades ―autors i autores de referència com Anna Aguilar-Amat i Lluís Calvo, i novíssims autors com Mireia Casanyes i Pol Vouillamoz―, sota la coordinació del poeta Joan Duran. Els poetes convocats han assumit el repte de submergir-se en la quotidianitat de quatre centres de recerca [l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE), el Sincrotró ALBA i l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC)] per confrontar mirades amb el personal investigador i compartir-hi converses, dubtes i inquietuds. Un cop destil·lada l’experiència de les seves estades, les autores i els autors fan transitar els seus llenguatges poètics per espais insòlits, tot incorporant vocabulari, imatges i situacions de laboratori, però sense renunciar a les metàfores i les característiques pròpies de la lírica.
Magmes es presenta explícitament com una simbiosi entre emoció i raó, ciència i art, tecnologia i poesia, i aquesta declaració d’intencions es concreta en textos que interroguen la recerca fonamental des de l’angle de la fragilitat humana. A la primera de les suites poètiques, “Converses sobre física amb el meu fill”, d’Anna Aguilar-Amat, la poetessa teixeix complicitats amb el seu fill des de l’IFAE, mentre relaciona cromodinàmica quàntica, exoplanetes, neutrins o entrellaçament quàntic amb situacions quotidianes. Lluís Calvo, a “La doble escletxa”, irromp d’entrada amb uns “Goigs en lloança del gloriós sant Electró, patró del Sincrotró de Cerdanyola“, per, tot seguit, dedicar poemes al carboni, el zero absolut, l’efecte túnel o l’acceleració. En “Al món de les illes vibrants”, Mireia Casanyes manté una dansa poètica amb les suspensions, els organoides i els lisosomes (puntes d’estrella i fosc-negre i estel / joies de gener, penjolls / degotalls i nit ofrenada), la matèria primera de la recerca de l’IBEC. Finalment, a” Itela”, Pol Vouillamoz s’endinsa en els misteris de la llum (en el preàmbul confessa que, de la seva estada a l’ICFO, el que més el va colpir va ser que «aprendre que voler entendre plenament la llum implica, en certa manera, renunciar a veure-la»).
Per a un públic interessat en el coneixement científic, Magmes és un bon exemple de com es pot pensar la recerca com una experiència cultural total, en què l’equació es tradueix en imatge poètica i els protocols en metàfores. L’obra mostra amb claredat fins a quin punt la ciència i les humanitats poden avançar plegades.
(Aquest article ha estat publicat en el butlletí Novetats documentals de Recerca i Universitats. Us hi podeu subscriure des d’aquí.)
Xavier Lasauca i Cisa
Blog L’ase quàntic
Altres recomanacions de llibres:
Sant Jordi 2025: Tres recomanacions científiques
“Lliçons de química”, de Bonnie Garmus
“Barcelona, ciència i coneixement”, de Miquel Carandell
Recensió del llibre “Las raíces cósmicas de la vida”, de Josep Maria Trigo
“La Terra en perill. L’impacte d’asteroides i cometes”, de Josep M. Trigo
“Los secretos del bosón de Higgs”, d’Antonio Pich
50 coses que cal saber sobre física
Sobre supercordes, Feynman i un llibre de Brian Greene
“Química”, de Weike Wang, o la dura vida del doctorand
8 estratègies per llegir més llibres
Poesia 2.0 al TERMCAT
Sant Jordi 2015: tres recomanacions i 32 piulades de poesia
Sant Jordi 2013: tres recomanacions
Logicomix, una recerca èpica dels fonaments de les matemàtiques
Nous contes de la Laura i en Joan: acostem la ciència als més petits!
Fem ciència jugant… amb els contes de la Laura i en Joan!
Nascut a Barcelona (1965), on visc a cavall de Sant Genís dels Agudells i la Vila de Gràcia. Soc físic teòric de formació (Universitat Autònoma de Barcelona, 1988), i actualment treballo com a responsable de Gestió del Coneixement i Sistemes d’Informació en R+D a la Direcció General de Recerca (Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya). La meva experiència professional se centra fonamentalment en els àmbits de la gestió del coneixement i la comunicació en el sector de l’Administració pública.
Des de la Mediterrània 
Podeu escriure el vostre comentari aquí: