La coccidiosi ovina, és a dir la parasitosi per protozous apicomplexos de la subclasse Coccidia (Leuckart, 1879), té un impacte en la producció de llana, llet i carn, particularment pels efectes que té en els xaiets. El control es fa difícil perquè sovint la infecció és asimptomàtica, però fins i tot els casos subclínics tenen conseqüències perjudicials per als ramaders. El grup de recerca d’Andreia de Jesus Amaral, professora auxiliar del Departamento de Zootecnia de la Universidade de Évora, treballa en la identificadors de marcadors genètics de la resistència ovina a la coccidiosi. Aquests marcadors es podrien utilitzar en programes de selecció. En un article a la revista Genetics Selection Evolution, amb Endika Varela-Martínez (Euskal Herriko Unibertsitatea) com a primera autora, expliquen com han fet el primer pas: la identificació de regions genòmiques associades amb la resistència a la coccidiosi. Per fer-ho han realitzat un estudi d’associació genòmica (GWAS) en ovelles Merino portugueses.
Ovelles merines i cabres retintes desfilen pels carrers de Madrid en la Fiesta de la Transhumancia 2023 en aquesta fotografia de Carlos Teixidor Cadenas. La raça Merino deriva de la població merina del sud de Portugal de principi del segle XX, i actualment engloba la Merina da Beira Baixa, la Merina Branca i la Merina Preta.
Més de 200 ovelles genotipades
A partir d’una població de 1022 ovelles, Varela-Martínez et al. realitzaren dos genotipatges:
– un amb una matriu de 50.000 polimorfismes mononucleotídics (SNPs), realitzat a 206 individus diferents.
– un altre amb una matriu de 600.000 SNPs, realitzat a 202 individus diferents.
La matriu 50K fou imputada emprant com a referència la matriu 600K, i com a variable independent s’utilitzaren les dades de recompte d’oocist fecals (FOC) corresponents a cada individu genotipat.
Microfotografia de Joel Mills realitzada el 3 de juliol del 2006 que mostra oocists de coccidis en una flotació de femta de gat. Els oocists actuen com a espores de dispersió. Presents en la femta d’animals infestats, en passar al medi exterior eventualment esporulen i poden infestar passivament altres animals que les ingereixin. En ovelles, la transmissió de coccidis és essencialment per una ruta fecal-oral
En aplicar-hi un llindar d’abast cromosòmic (el nombre de cromosomes del genoma diploide oví és de 54), hi ha 12 SNPs que tenen una associació significativa amb un nombre baix o nul de FOC.
Aquests 12 SNPs associats significativament amb la resistència a la coccidiosi es vinculen a regions cromosòmiques que contenen els següents sis gens:
– Ccser1, implicat en la regulació de la mitosi.
– Thsd4, implicat en la formació de fibres elàstiques de vasos sanguinis.
– Eci1, implicat en el metabolisme d’àcids grassos insaturats.
– Tnfrsf12a, que codifica un receptor de citocines implicat en la reparació de teixits.
– Chrm3, que codifica un receptor muscarínic de l’acetilcolina implicat en la contracció de la musculatura llisa.
– Slc20a2, que codifica un transportador implicar en la regulació cel·lular dels nivells de fosfat.
La llista es fa més llarga i arriba a 80 gens si hom inclou tots els situats en la proximitat dels 12 SNPs significatius en el GWAS.
En recórrer a les bases de dades sobre funcions de gens, aquests 80 gens candidats tenen un perfil enriquit en processos com l’activitat de receptors virals o la unió a proteïna exògena. Aquest enriquiment es deu a dues claudines:
– CLDN6, claudina-6, proteïna que forma part de les unions estretes d’epitelis, on participa en la regulació de la permeabilitat epitelial i en l’adhesió d’elements externs a l’epiteli.
– CLDN9, claudina-9, proteïna que forma part de les unions estretes d’epitelis que ha estat identificada com a correceptor per a la infecció del virus de l’hepatitis C.
Quan s’exploren les bases de dades sobre interaccions gèniques, els 80 gens candidats esmentats tenen un enriquiment en vesícules de transport. Això es deu a la presència de gens que codifiquen proteïnes Rab. Les proteïnes Rab són petites GTPases que regulen el tràfic intracel·lular d’endomembranes.
Proteïnes Rab i claudines en les relacions hoste-paràsit
No és la primera vegada que s’identifica un paper important de les proteïnes Rab i de les claudines en les relacions hoste-paràsit. Aquestes proteïnes tenen un paper important en la funció d’epitelis del sistema digestiu, que al capdavall són els que tenen un contacte més directe amb els coccidis ingerits i infestants. Les proteïnes Rab regulen el transport intracel·lular de vesícules des de la regió apical de la cèl·lula epitelial a la regió basal. I les claudines formen part de les unions intercel·lulars que regulen la permeabilitat de l’epiteli.
Per a Varela-Martínez et al. el més important és posar de manifest la possible existència de marcadors fiables associats amb la resistència a la coccidiosi. Ara toca realitzar nous estudis per validar-los de cara a una selecció assistida en el marc dels programes de cria.
Lligams:
– Claudin and Rab proteins are key molecular components involved in coccidiosis resistance in Portuguese Merino sheep. Endika Varela-Martínez, Ana Afonso, Dimitra Mainou, Fábio Teixeira, Telmo Nunes, Pedro Vieira, Inês Sarraguça, Cristina Martins, Natalia Campbell, Rafael Cordeiro da Silva, Tiago Perloiro, Luís Madeira de Carvalho, Ana Cristina Ferreira, Luís Telo da Gama, Helga Waap, Andreia J. Amaral. Genet. Sel. Evol. (2025).
Des de la Mediterrània 
Podeu escriure el vostre comentari aquí: