Semiramis Karlıdağ és membre del Departament de Producció Vegetal i Animal de la Universitat Turgut Ozal de Malatya, on fa recerca i docència en matèria d’apicultura. És l’autora primera i corresponsal d’un article publicat a Scientific Reports sobre la composició bioquímica de la gelea reial. La gelea reial és un dels productes de l’apicultura amb aplicacions no tan sols nutricionals sinó també medicinals (apiteràpia). Per a estimular-ne la producció els apicultors sovint suplementen els abellars amb carbohidrats industrials. Karlıdağ et al. analitzen com aquesta suplementació afecta la composició de la gelea reial en abellars de dues localitats de Turquia, Doğanşehir i Uluköy.
//embedr.flickr.com/assets/client-code.js
Abellars a la vall de Canillo
El perfil bioquímic de la gelea reial
La gelea reial és la secreció de les glàndules hipofaríngies de les abelles nodrisses amb les quals són alimentades totes les larves de la colònia així com les reines adultes. De fet, les larves destinades a integrar la casta reproductiva o reial són alimentades amb una quantitat abundant d’aquest producte.
La gelea reial té un contingut d’aigua de vora un 67%. El contingut proteic és el 12,5%. El contingut en glúcids (=hidrats de carboni) és de l’11%, essencialment sucres simples (=monosacàrids). El contingut lipídic és d’un 6% d’àcids grassos i un 3,5% d’àcid 10-hidroxi-2-decenoic (10-HDA).
És matèria de controvèrsia si l’apiteràpia amb gelea reial és realment efectiva en les aplicacions que tradicionalment se li atribueixen. En qualsevol cas, Karlıdağ et al. es fixen en alguns elements del perfil bioquímic que l’apiteràpia considera rellevants:
– el contingut en sucres.
– l’activitat enzimàtica.
– els compostos fenòlics.
Karlıdağ et al. analitzen gelea reial procedent d’abellars de dues localitats de la província de Meletî (en turc, Malatya):
– Doğanşehir és l’actual nom oficial en turc de la localitat coneguda en kurd com a Wêranşar (en turc, Viranşehir) o Mûhacîr. El nom grec és Σωζόπετρα.
– Uluköy és el nom d’una localitat de Battalgazi (en kurd Melediya Kevn), on trobem l’Escola Professional en la que treballa Karlıdağ.
En cadascuna de les dues localitats les abelles eren sotmeses a dues condicions nutricionals:
– suplementació amb glucosa d’origen industrial.
– grup control, sense aquesta suplementació.
La influència de la localitat i de la suplementació
Karlıdağ et al. constaten diferències en el perfil bioquímic de la gelea reial segons la localitat i la font de carbohidrats que reberen les abelles.
Els abellars de Doğanşehir, que havien rebut suplementació de glucosa produïen una gelea reial relativament rica en 10-HDA, amb una mitjana del 2,77%. En comparació els abellars de Doğanşehir que no havien rebut suplementació produïen una gelea reial amb tan sols un 1,41% de 10-HDA. Karlıdağ et al. conclouen que les condicions ambientals a Doğanşehir promourien la producció de 10-HDA, i que la suplementació amb glucosa ho optimitzaria.
El contingut de glucosa, fructosa i sacarosa és semblant en els quatre grups analitzats, però hi ha més variabilitat en el cas de la maltosa. La major ratio de glucosa es detecta en la gelea reial d’abellars no-suplementats (3,82% a Doğanşehir i 3,57% a Uluköy).
L’activitat invertasa és molt superior en la gelea reial d’abellars suplementats amb glucosa (4,51 ± 1,34 U/mL) en comparació amb la d’abellars suplementats amb sacarosa (0,72 ± 0,16). Quelcom semblant, però no tan marcat, passa amb la catalasa, que si en els abellars suplementats amb glucosa té uns nivells en la gelea reial de 21,78 ± 0,80 U/mL en els abellars suplementats amb sacarosa cau a 11,25 ± 2,66 U/mL. En general, la suplementació amb glucosa promou en la gelea reial els nivells d’invertasa i catalasa, però també augmentat els valors de proteïna total, d’aminoàcids totals, de prolina en particular i de 10-HDA.
El 10-HDA és anomenat l’àcid de l’abella reina. L’apiteràpia considera que aquest seria el principi actiu de molts dels beneficis atribuïts a la gelea reial. Karlıdağ et al. posen de manifest com en algunes localitats la gelea reial tendeix a una concentració superior a 10-HDA, que alhora es pot optimitzar amb la suplementació de l’abellar amb glucosa. Ara bé, allò que hem dit abans sobre el qüestionament dels beneficis de la gelea reial en salut humana és igualment o més aplicable al 10-HDA.
Lligams:
– Effects of sugar type and regional variation on the biochemical composition of royal jelly (Apis mellifera L.). Semiramis Karlıdağ, Serkan Basgel, Zeynep Maraş, Ayşe Burçin Uyumlu, Nurullah Demir, Yılmaz Uğur, Abuzer Akyol, Abdurrahman Köseman, Gülşah Yıl, Murat Yılmaztekin, İbrahim Şeker, Selim Erdoğan.
Des de la Mediterrània 
Podeu escriure el vostre comentari aquí: