Poemes de Mahmud Darwix (5): A la meva mare

La poesia de Mahmud Darwix, traduïda al català com a homenatge al poble palestí.

El poema A la meva mare (إلى أمي) es va publicar en el llibre Enamorat de Palestina (أنا أحب فلسطين), publicat l’any 1966 i escrit gairebé completament mentre Darwix era en una presó israeliana, com a conseqüència de la seva activitat política i literària en el context de l’ocupació i l’expropiació de terres després de la Nakba de 1948. Malgrat que alguns crítics literaris albiraven en el text una declaració d’amor filial i un crit d’enyor radical per la pèrdua de la pàtria (una fusió de biografia i de destí col·lectiu palestí), Darwix sempre va confessar que el que va escriure en un paquet de cigarretes mentre era a la presó era simplement que enyorava l’olor de pa i del cafè de la seva mare. No obstant això, el poema ha esdevingut un himne de reivindicació personal i col·lectiva.

En el poema Darwix expressa una nostàlgia intensa per les coses més quotidianes vinculades a la seva mare (el pa, el cafè, la carícia), no accessibles a la presó, i la infantesa es mostra com un estat d’innocència i seguretat al qual voldria tornar, en contrast amb la duresa del present empresonat. La repetició de fórmules i la musicalitat del text creen un to oracional, proper a la súplica, que accentua l’obsessió del record i fa del poema una mena de pregària profana. Al final de l’article trobareu un vídeo on podreu escoltar la versió musicada del poema cantada per Marcel Khalife.

Aquest és el darrer poema de Mahmud Darwix que traduïm de l’àrab al català l’any 2025. La situació a Palestina continua sent esfereïdora (tant a Gaza com a la Cisjordània ocupada): el patiment del poble palestí no s’atura. Confiem que l’any que ve arribi la pau a la terra de Mahmud Darwix. Mentrestant, continuarem reivindicant des d’aquest blog l’immens llegat cultural d’un poble que alguns pretenen eliminar. Desitjo a les lectores i els lectors del blog Des de la Mediterrània un bon 2026.

A la meva mare

Enyoro el pa de la meva mare,
el cafè de la meva mare,
les carícies de la meva mare…
La infantesa creix dins meu
dia rere dia.
I desitjo viure perquè,
si morís,
m’avergonyiria de les llàgrimes de la meva mare.

Pren-me, si mai torno,
com un xal per a les teves pestanyes,
i cobreix els meus ossos amb herba
batejada pels teus talons purs.
I lliga’m amb un floc del teu cabell
o amb un fil del brodat del teu vestit.
Podria així esdevenir un déu,
un déu esdevindria,
si toqués el fons del teu cor.

Pren-me, si mai torno,
com a llenya del teu foc encès,
o com a corda d’estendre al terrat de casa.
Perquè no puc sostenir-me
sense la teva pregària diària.

He envellit, torna’m els estels de la infantesa,
per poder compartir,
amb els ocells petits,
el camí del retorn
cap al niu on tu m’esperes.

Traducció: Xavier Lasauca Cisa (CC BY 4.0) 

إلى أمي

أحنُّ إلى خبز أُمي
وقهوة أُمي
ولمسة أُمي
وتكبرُ فيَّ الطفولةُ
يومًا على صدر يومِ
وأعشَقُ عمرِي لأني
إذا مُتُّ
أخجل من دمع أُمي
خذيني، إذا عدتُ يومًا
وشاحًا لهُدْبِكْ
وغطّي عظامي بعشب
تعمَّد من طهر كعبك
وشُدّي وثاقي .بخصلة شَعر
بخيطٍ يلوِّح في ذيل ثوبك
عساني أصيرُ إلهًا
إلهًا أصير
إذا ما لمستُ قرارة قلبك
ضعيني، إذا ما رجعتُ
وقودًا بتنور ناركْ
وحبل غسيل على سطح دارك
لأني فقدتُ الوقوفَ
بدون صلاة نهارك
هَرِمْتُ، فردّي نجوم الطفولة
حتى أُشارك
صغار العصافير
درب الرجوع
لعُش انتظارِك

Xavier Lasauca i Cisa
Blog La mà de Fàtima

Articles relacionats:

Mahmud Darwix, el poeta nacional palestí
Poemes de Mahmud Darwix (1): La nena. / El crit.
Poemes de Mahmud Darwix (2): La Rita i el fusell.
Poemes de Mahmud Darwix (3): L’eternitat de la figuera de moro.
Poemes de Mahmud Darwix (4): Carnet d’identitat.