Michalis I. Vousdoukas és investigador en oceanografia i enginyeria costera. La seva tasca al Centre de Recerca Conjunt Europeu ha consistit en el desenvolupament d’eines i metodologies d’avaluació de l’impacte del canvi climàtic sobre el litoral de la Unió Europea. Quan parlem de la Unió Europea tenim en el cap el seguit de països mediterranis, atlàntics o bàltics que la integren des del mateix continent, però val la pena no oblidar que també hi ha tota una sèrie de regions més perifèriques i de països i territoris d’ultramar que mantenen vincles amb la Unió Europea a través dels seus estats membres, en particular França, Països Baixos, Espanya i Portugal. En un article publicat ahir a Nature Communications, Vousdoukas et al. desgrana l’impacte de les inundacions costeres i la pèrdua subsegüent de serveis ecosistèmics en tots aquests territoris. El quadre general recorda el que s’ha descrit per als petits estats insulars en vies de desenvolupament, tan exposats a l’elevació del nivell de la mar. Vousdoukas et al. modelitzen els riscos d’inundacions, la immersió de regions planes i l’erosió de la costa. Si les emissions de gasos d’efecte hivernacle segueixen un escenari elevat, pel 2150 s’hauria produït la inundació marina de 3000 km2, un terç dels quals per inundació mareal. A més s’haurien perdut 150 km2 de superfície terrestre per erosió del litoral. Cada any mig milió de persones d’aquestes regions serien exposades a inundacions litorals, i en el 2150 les pèrdues econòmiques serien 40 vegades superiors a les actuals, arribant a 5900 milions d’euros cada any. Una política estricta de mitigació del canvi climàtic podria reduir a la meitat aquests impactes. La modelització de Vousdoukas et al. posa de manifest que, fins i tot una vegada assolit l’objectiu de zero emissions, la pujada del nivell de la mar continuaria per molt de temps, i amb ella l’impacte sobre les regions més oblidades de la Unió Europea.
//embedr.flickr.com/assets/client-code.js
La recerca de Michalis I. Vousdoukas gira al voltant del processos morfodinàmics de platges altres formacions litorals
Canvi climàtic i elevació del nivell de la mar
El canvi climàtic antropogènic desencadena un augment del nivell de la mar que, de retruc, té un impacte sobre les comunitats litorals a través de l’erosió i la inundació. El ritme de l’augment del nivell de la mar creix en l’actual context. Hom calcula que, fins i tot en un escenari optimista de mitigació del canvi climàtic, el nivell de la mar hauria pujat de mitjana global un mínim de 50 cm en el 2150 respecte dels valors preindustrials.
Això exigeix mesures d’adaptació com la millora de la protecció de costes. Altrament, els estats insulars serien els més fondament afectats pel canvi climàtic. Aquestes petites economies insulars, marcades per la distància geogràfica dels continents, tenen una capacitat ben limitada per reduir els riscos i prendre mesures d’adaptació al canvi climàtic. Els manquen els recursos econòmics, i el seu caràcter perifèric i minoritari els juga en contra per a arribar a la conscienciació global. És una ironia cruel que els territoris que han contribuït menys a les emissions globals de gasos amb efecte hivernacle hagin d’ésser els més afectats pel canvi climàtic antropogènic.
Mapamundi de Panayiotis Lipiridis amb les regions perifèriques i països i territoris d’ultramar de la Unió Europea
Vousdoukas et al. ens recorden que aquest quadre val perfectament per a les nou regions més perifèriques de la Unió Europea i per als tretze països i territoris d’ultramar dels seus estats membres. Són territoris escampats per l’Atlàntic, el Carib, l’Índic i el Pacífic.
Les nou regions perifèriques de la Unió Europea són les Açores, Madeira, Canàries, Guaiana Francesa, Guadalupe, Martinica, Saint-Martin, Mayotte i Reunió. Són part integral de la Unió Europea, bé com a regions autònomes de Portugal, comunitat autònoma d’Espanya, o regions col·lectivitats franceses d’ultramar.
Els tretze territoris d’Ultramar de la Unió Europea són Groenlàndia, Curaçao, Aruba, Sint Maarten, Bonaire, Sint Eustatius, Saba, Polinèsia Francesa, Nova Caledònia, Wallis i Futuna, Saint Barthélemy, Saint-Pierre i Miquelon i les Terres Australs i Antàrtiques Franceses. Aquests territoris fan part d’algun estat membre de la Unió Europea, concretament de Dinamarca, Països Baixos i França. No són, doncs, territori de la Unió Europea, malgrat que hi tenen una associació més o menys directa.
Tots aquests territoris són insulars, amb l’excepció de la Guaiana Francesa, que fa part del litoral nord-atlàntic de Sud-Amèrica. Certament són territoris molt diversos quant a geografia i geologia. Trobem des de paisatges volcànics a esculls coral·lins. En general, són territoris rics en recursos naturals i en biodiversitat.
La situació més preocupant la viuen els atols baixos, com els de la Polinèsia Francesa, Aruba o Bonaire. Són els més exposats a l’erosió i la inundació litorals.
Les economies d’aquests territoris també són dispars. Les Illes Canàries o la Polinèsia Francesa tenen una economia orientada al turisme. Saint-Pierre i Miquelon i la Guiana Francesa tenen una economia més aviat basada en la pesca i l’agricultura tradicionals. En tot cas, turisme, agricultura i pesca són sectors altament afectats per la pujada del nivell de la mar. Les infrastructures, assentaments, platges i terres agrícoles de les zones litorals són les més amenaçades.
Vousdoukas et al. empren un model de circulació acoblat ona-oceà i tenen en compte les projeccions de pujada del nivell de la mar del Sisè Report d’Avaluació del Panell Internacional sobre Canvi Climàtic (IPCC AR6). Amb un model hidrodinàmic simulen la inundació litoral, atenent a la topografia insular. Conegudes les àrees inundades en la simulació, i les dades d’exposició i vulnerabilitat, estimen els impactes econòmics i l’exposició de la població. També tenen en compte l’erosió litoral i les pèrdues subsegüents de serveis ecosistèmics calculades en termes monetaris.
Inundació permanent i episòdica
Vousdoukas et al. tenen en compte tant la inundació marina permanent deguda a l’augment del nivell de la mar, com les inundacions episòdiques associades a fenòmens litorals extrems. Empren el marc LISCOAST.
Contemplen els escenaris següents de mitigació:
– SSP1-2,6: assoliment de l’Acord de París en el sentit d’aturar l’augment post-industrial de temperatura a 2 K mitjançant l’arribada a una situació d’emissió zero de gasos d’efecte hivernacle poc després del 2050.
– SSP2-4,5: les emissions de gasos d’efecte hivernacle continuen fins el 2050 i després es redueixen sense arribar a nivell zero.
– SSP3-7,0: les emissions de gasos d’efecte hivernacle segueixen pujant i es dupliquen vers el 2100.
– SSP5-8,5: el desenvolupament dels combustibles fòssils continua ben elevat durant tot el segle XXI.
En el nivell de la mar actual hi participen el nivell mitjà, l’efecte de les marees i l’efecte de fluctuacions associades a onatge i tempestes. Com a període base, Vousdoukas et al. consideren el de 1980-2020. Empren el model SCHISM-WWM-V i les dades batimètriques EMODnet. Les dades de vent provenen d’ERA5.
Les projeccions de nivell de la mar provenen de l’IPCC AR6. Les dades de població provenen de WorldPop 2020. Les de coberta de terra provenen de WorldCover 2020 (Agència Espacial Europea). Els serveis ecosistèmics s’avaluen amb Ecosystem Services Valuation Database (ESVD), expressant-los en euros del 2022.
Els autors agraeixen la tasca de projecció del nivell de la mar realitzada per l’equip corresponent de la NASA.
Aquesta recerca fou concebuda per Michalis I. Vousdoukas (Departament de Ciències Marines de la Universitat de l’Egeu, de Mitilene), Lorenzo Mentaschi (Departament de Física i Astronomia de la Universitat de Bolonya), Dominik Paprotny (de l’Institut de Ciències Marines i Ambientals de la Universitat de Szczecin i de l’Institut de Recerca en Impacte Climàtic de Potsdam) i Luc Feyen (JRC d’Ispra). L’anàlisi preliminar i explotatori fou conduïda per Vousdoukas, Paprotny, Mentaschi i Isavela N. Monioudi (Mitilene). La metodologia fou dissenyada per Vousdoukas, Paprotny i Feyen. Tots els autors participaren en la validació. L’anàlisi formal i la investigació la feren Vousdoukas i Paprotny. Vousdoukas, Paprotny i Feyen aportaren recursos. Vousdoukas, Mentaschi, Paprotny i Monioudi integraren les dades. Vousdoukas, Paprotny, Monioudi i Feyen redactaren l’esborrany inicial de l’article, i tots els autors participaren en la redacció final. Vousdoukas dissenyà els gràfics. Vousdoukas i Feyen són els autors corresponsals.
La revisió de l’article fou a càrrec de Maria Francesca Bruno, Holger Jaenes i un tercer revisor.
L’impacte directe de la inundació litoral
Vousdoukas et al. estimen que actualment cada any entre 370,52 i 900,15 km2 de superfície de tots aquests territoris pateixen inundacions marines. Això suposa vora un 0,10% de tot el territori. El 84% d’aquesta superfície es troba en els territoris d’ultramar i el 16% en les regions perifèriques. L’afectació anual es troba entre 9611 i 39444 persones, és a dir vora un 0,24% de la població total, la qual en un 88% viu en regions perifèriques.
Aquestes xifres es tradueixen en una pèrdues anuals per inundació marina d’entre 98,6 i 215,0 milions d’euros, dels quals un 69% es correspon a regons perifèriques.
La distribució desigual de danys s’explica perquè els territoris d’ultramar inclouen illes deshabitades o escassament poblades (com les Terres Australs i Atlàntiques Franceses). Per contra, les Illes Canàries acullen centres urbans situats en litorals baixos.
L’afectació actual per als territoris d’ultramar comporta vora el 0,15% del PIB. Per a les regions perifèriques la xifra ronda el 0,09% del PIB.
Per als propers vint-i-cinc anys, és a dir fins el 2050, Vousdoukas estimen un augment de les àrees afectades per inundacions marines del 70%. Així passarien a afectar un 0,18% del territori.
Per al 2100, el percentatge de terres afectades pujaria fins a 0,25-0,35%, és a dir entre 2,5 i 3,5 vegades la superfície actual.
Per al 2150, el percentatge s’elevaria entre un 0,31% i un 0,5%, és a dir cinc vegades més que els valors actuals del 2025.
El nombre de persones exposades a aquestes inundacions marines es multiplicaria per cinc en els propers vint-i-cinc anys; per 10-17 en el 2100 i per 15-28 en el 2150.
Els danys econòmics directes no depenen únicament de l’àrea inundada, sinó també de l’altura assolida per les aigües. Així en el 2050 els danys econòmics s’hauran multiplicat per set. En el 2100 ho hauran fer 14-24 vegades. En el 2150, per 21-40 vegades, de tal manera que suposaran entre el 2,3% i el 4,4% del PIB.
En l’actualitat, l’1% del territori d’Aruba ja és afectat per inundacions marines, i xifres semblants trobem a Bonaire, Sint Eustatius i Saba.
En l’actualitat, el percentatge de població més afectat per inundacions marines el trobem a Mayotte (0,52%) i a Wallis i Futuna (0,52%). En termes de PIB, la regió més afectada actualment és la Guaiana Francesa (0,50% del PIB).
La pèrdua de serveis ecosistèmics litorals
Vousdoukas et al. xifren el valor actual dels ecosistemes litorals de tots aquests territoris en 147.900 milions d’euros, la meitat dels quals es corresponen a Nova Caledònia. Vora el 90% dels serveis ecosistèmics consisteixen en la coberta forestal tropical. Una elevació del nivell de la mar, i un retrocés de la línia litoral afectaria aquests serveis ecosistèmics. En el 2050, les pèrdues rondarien els 200 milions d’euros. En el 2100, entre 500 i 900 milions d’euros. En el 2150 la xifra podria situar-se entre 700 i 1500 milions d’euros.
Mitigació i adaptació
L’elevació del nivell de la mar tindrà, doncs, un impacte creixent sobre els territoris ultramarins de la Unió Europea. Una mitigació alta però raonable del canvi climàtic no reduiria gaire l’augment de l’impacte en el període 2025-2050, però ja tindria un efecte notable en el 2100.
En el 2100 el cost de no mitigar es traduiria en aquests territoris en 139 km2 d’erosió litoral, afectant 100.000 persones més i provocant 1,5 bilions d’euros en pèrdues directes.
La mitigació més forta és la contemplada en l’escenari SSP1-1,9. En aquest escenari el màxim de temperatura mitjana global s’assoleix abans del 2100. Tot i amb tot, l’augment del nivell de la mar continuaria ben entrat en el segle XXII. Això vol dir que en aquest escenari l’impacte socioeconòmic de l’augment del nivell de mar pujaria un 40% entre el 2100 i el 2150.
L’escenari SSP1-1,9 no impedeix, doncs, que l’augment del nivell de la mar impacti sobre aquests territoris. En el 2050 l’impacte econòmic directe anual depassarà l’1% del PIB per a territoris com la Guaiana Francesa, Saint-Pierre i Miquelon, Aruba, Guadalupe, Martinica o Nova Caledònia.
En escenaris d’una mitigació inferior, l’impacte econòmic encara assolirà un nivell més elevat en el 2100 o en el 2150, arribant a més del 10% del PIB a la Guaiana Francesa. Això seria l’impacte produït per l’elevació mitjana del nivell de la mar, sense comptar l’impacte d’esdeveniments d’inundacions extremes però puntuals, o impactes indirectes com la disrupció de negocis.
Vousdoukas et al. recorden que alguns territoris, com ara Aruba, Bonaire, Sint Eustatius i Saba, Guadalupe, Martinica, Nova Caledònia i Saint-Martin, tenen la consideració de petits estats insulars en vies de desenvolupament. Amb tot, l’impacte societari i econòmic de l’elevació del nivell de la mar en els territoris ultramarins de la Unió Europea no serà tan crítica com en altres territoris insulars. De tota manera, la segona meitat del segle XXI serà ben dura per tots aquests territoris.
Hom calcula que països consistents en atols baixos com són Kiribati, Tuvalu, Maldives o les Illes Marshall, l’impacte econòmic de la pujada del nivell de la mar ja depassarà el 10% en els anys 2050, si no es prenen mesures d’adaptació. Si la cosa no és tan greu per a la Guaiana Francesa o per a Guadalupe, és perquè són regions volcàniques, amb terrenys més costeruts. Els impactes més preocupants en els territoris ultramarins de la Unió Europea tindran lloc en les costes baixes de més alta densitat de població, com és el cas de les ciutats de Las Palmas de Gran Canaria, Cayenne (Guaiana Francesa), Ponta Delgada (Açores), Mamoudzou (Mayotte), Dzaoudzi (Mayotte), Saint-Denis (Reunion), Saint-Pierre (Reunion), Mata-Utu (Wallis) o Saint-Pierre (Saint-Pierre i Miquelon). En aquestes ciutats l’elevació mitjana és inferior a 10 metres, i les àrees més exposades són infrastructures crítiques com ara ports, carreteres i instal·lacions energètiques.
Entre els aeroports més exposats trobem el Dzaoudzi-Pamandzi (Mayotte), el Flamingo (Bonaire), el Faa’a (Polinèsia Francesa), el Pointe-à-Pitre (Guadalupe), el Saint-Pierre (Saint-Pierre i Miquelon). La inundacions d’aquestes instal·lacions no afectaria únicament al turisme, sinó també l’accés dels residents a subministraments crítics o a serveis sanitaris.
Entre les mesures d’adaptació hi ha la relocalització d’infrastructures crítiques. Amb tot, no sempre es poden traslladar, i llavors cal contemplar mesures de protecció in situ, com ara defenses litorals tradicionals, sistemes d’alerta o solucions basades en la natura. Vousdoukas et al. tenen en ment l’enfortiment de platges o guanyar terres al mar. També hi ha l’opció de construir infrastructura marina com ara esculls artificials, o la de rehabilitar esculls coral·lins o manglars. No sembla que ho pugui prescindir de la instal·lació de barreres impermeables a l’aigua per protegir assentaments i infrastructures crítiques: ara bé, hom pot implementar-les amb solucions híbrides parcialment basades en la natura. Els fons de cohesió i d’infrastructures de la Unió Europea, o els mecanismes internacions de Pèrdua i Dany, haurien d’ajudar-hi.
Lligams:
– Coastal flood impacts and lost ecosystem services along Europe’s outermost regions and overseas countries and territories. Michalis I. Vousdoukas, Dominik Paprotny, Lorenzo Mentaschi, Isavela N. Monioudi & Luc Feyen. Nature Communications 17: 188 (2026).
– Large Scale Integrated Sea-level and Coastal Assessment Tool (LISCoAsT).
– European Marine Observation and Data Network (EMODnet).
Des de la Mediterrània 
Podeu escriure el vostre comentari aquí: