Soufiane Alami, del Centre de Biotecnologia Vegetal i Microbiològica de la Universitat Mohamed V de Rabat, fa recerca sobre els bacteris simbionts dels nòduls radicals de llegums silvestres de la Mediterrània. Al capdavall, hi ha ací un reservori de diversitat de rizobis amb aplicacions ecològiques i agronòmiques. Com a exemple d’aquesta exploració Soufiane Alami és l’autor primer i corresponsal d’un article a la revista Antonie Van Leeuewenhoek on es descriu Mesorhizobium maamorense, un bacteri simbiòtic fixador de nitrogen isolat de nòduls de la població gavó espinós o ungla de gat (Ononis repens) del bosc marroquí de Maâmora.
Ungla de gat fotografiada per Michael Becker el 3 de juliol del 2005
Nòduls radicals d’un llegum silvestre del bosc de Maâmora
Aquesta recerca ha rebut el finançament del Ministeri d’Educació Superior i Innovació del Marroc. La beca de tres anys d’Alami era per aquest projecte.
La recerca fou concebuda per Bacem Mnasri, professor del Laboratori de Llegums i Agrosistemes Sostenibles del Centre de Biotecnologia de Borj-Cedria, a Hammam-Lif, Tunísia. Chaima Laadraoui, de la Universitat Politècnica Mohammed VI de Ben Guerir, realitzà l’isolament bacterià inicial i els procediments de purificació. Kaoutar Kaddouri, Mouad Lamrabet i Zohra Chaddad, de Rabat, participaren en el treball de laboratori, en l’obtenció de dades i en la interpretació de resultats. Pierre-Emmanuel Courty, de la Université Bourgounge Europe, de Dijon, dirigí l’obtenció l’electromicrografies i l’anàlisi d’àcids grassos. Soufiane Alami participà en la metodologia, investigació i anàlisi de dades, i en la redacció de l’article, sota la supervisió del professor Mustapha Missbah El Idrissi, de Rabat.
El bosc de Maâmora (غابة د لمعمورة) es troba a prop de Rabat i de Kenitra, a un 70 km de la costa, entre la plana del Garb, la vall de Bou-Regreb i els contraforts de l’altiplà central del Marroc. És integrat per la sureda originària i per reforestacions d’eucaliptus, pins o acàcies. En el sota-bosc trobem ginesta i altres lleguminoses silvestres.
El bosc de Maâmora és una de les suredes més grans del món
Entre aquestes llegums silvestres hi ha l’espècie Ononis repens, habitualment tractada com a Ononis spinosa subsp. procurrens. A casa nostra aquesta espècie rep el nom de gavó espinós o ungla de gat, i en àrab clàssic es diu ‘شبرق زاحف’.
El grup de recerca d’Alami treballà amb mostres de nòduls d’arrels d’aquesta espècie de llegum per isolar-hi bacteris rizobis que hi viuen com a simbionts. Aconseguí isolar tres soques:
– ORM16T.
– ORM5.1.
– ORM12.1
Les sigles ORM fan referència a Ononis repens Maâmora. Les tres soques esmentades foren analitzades per seqüenciació del gen ARNr 16S, i els resultats indicaven que pertanyien al gènere Mesorhizobium, i que mostraven una relació estreta amb Mesorhizobium opportunistum WSM2075T.
La caracterització de la soca ORM16T
Alami et al. aprofundiren en la relació filogenètica entre ORM16T i WSM2075T. Feren una anàlisi de seqüenciació de múltiples loci (MLSA) emprant com a gens de referència recA, atpD i glnII, que són gens d’expressió constitutiva.
També realitzaren una seqüenciació de genoma complet (WGS). Tant la MLSA com la WGS confirmaven que ORM16T i WSM2075T són filogenèticament properes, però clarament diferenciades. Així la identitat nucleotídica mitjana (ANI) era del 87,63%. L’estimació bioinformàtica de la hibridació d’ADN de totes dues soques era de tan sols un 31,2%. Aquests valors no arriben al llindar que permetria classificar ORM16T dins de Mesorhizobium opportunistum.
L’anàlisi genòmica de ORM16T posava de manifest la presència de gens nod canònics en l’ADN cromosòmic.
El cultiu microbiològic de ORM16T revelava que es tracta d’un bacteri gram-negatiu, aeròbic, amb forma de bacil i amb una tolerància moderada a la salinitat, a l’estrès osmòtic i a l’estrès tèrmic.
El perfil d’àcids grassos d’ORM16T indica que ocupa una posició distintiva des del punt de mira quimiotaxonòmic respecte d’altres rizobis coneguts.
Els autors agraeixen al DImaCell Imaging Center de l’INRAE de l’Université Bourgogne Europe i, en particular a Laure Avoscan i al seu equip per dur a terme la caracterització morfològica a través de microscòpia electrònica.
La descripció de Mesorhizobium maamorense
Atenent a les particularitats genètiques, fenotípiques i simbiòtiques, Alami et al. proposen la descripció com a espècie nova de Mesorhizobium maamorense, emprant la ORM16T (també designada com a DSM120599T i CCMM B1359T com a soca tipus.
Alami et al. confien que aquesta descripció ajudi a expandir el coneixement sobre la diversitat del gènere Mesorhizobium i sobre la taxonomia general dels rizobis, així com a trobar noves aplicacions biotecnològiques en la fixació de nitrogen. En efecte, els rizobis que viuen en l’ambient anaerobi del nòdul radical (gràcies a la leghemoglobina de l’hoste) disposen de l’enzim nitrogenasa que els permet la diazotrofia, és a dir transformar nitrogen diatòmic (N2, el component majoritari de l’atmosfera) en amoníac NH3 aprofitable per a la planta. És per això que els llegums tenen un rol nitrificador en ecosistemes naturals i agraris. Si bé els rizobis dels llegums cultivats han estat intensament estudiats, incorporar-hi la consideració de llegums silvestres d’ecosistemes diversos expandeix la diversitat i, per tant, la capacitat de trobar soques adaptades a les més diverses condicions ambientals.
Lligams:
– Mesorhizobium maamorense sp. nov., a novel symbiotic nitrogen-fixing bacterium isolated from nodules of Ononis repens in the Moroccan Maâmora forest. Soufiane Alami, Chaima Laadraoui, Kaoutar Kaddouri, Mouad Lamrabet, Zohra Chaddad, Bacem Mnasri, Pierre-Emmanuel Courty & Mustapha Missbah El Idrissi. Antonie Van Leewenhoek 119: 38 (2026).
Des de la Mediterrània 
Podeu escriure el vostre comentari aquí: