Jovana Sadlova és investigadora del Departament de Parasitologia de la Univerzita Karlova de Praga, on és la responsable de l’animalari del Departament. Fa recerca sobretot en les interaccions paràsit-vector-hoste entre espècies de Leishmania, insectes flebòtoms (les mosques areneres o mosques de la sorra) i rosegadors (Mus, Rattus, Apodemus, Myodes, Lagurus). És l’autora primera i corresponsal d’un article publicat a la revista Parasites & Vectors en el que s’expliquen els resultats de la primera valoració experimental de la competència vectorial de Phlebotomus mascittii per a Leishmania infantum i per a Leishmania martiniquensis.
Sadlova et al. mostren amb aquesta microfotografia que el dípter psicòdid ‘Phlebotomus mascittii’ és capaç d’acollir el desenvolupament complet de l’euglenozou tripanosomàtid ‘Leishmania infantum’ fins a l’estadi metacíclic transmissible i la colonització per ell de la vàlvula estomodeal. Això fa que potencialment funcioni com a vector.
Phlebotomus mascittii, un flebòtom europeu poc estudiat
Phlebotomus mascittii és una de les espècies de flebòtom més escampades per Europa, i alhora de les menys estudiades. La trobem en regions mediterrànies i a l’Europa Central. Els flebòtoms són vectors de leishmaniosi, però Sadlova et al. assenyalen que no s’han fet estudis experimentals concrets per a P. mascittii, principalment perquè d’aquesta espècie no hi ha colònies de laboratori.
Aquest estudi fou dissenyat per Sadlova i Vit Dvorak, catedràtic de parasitologia a la U. Karlova. Sense colònies de laboratori calia fer un treball de camp, i això fou realitzat per Sadlova, Dvorak, Edwin Kniha (de l’Institut de Profilaxi Específica i Medicina Tropical de la Universitat Mèdica de Viena), Katharina Platzgummer (Viena) i Tomas Becvar (Praga). El treball posterior de laboratori fou conduït per Sadlova, Anna Hoskova (Praga) i Becvar. El professor Petr Volf (Praga) aportà la colònia de laboratori de Phlebotomus perniciosus. Sadlova, Hoskova i Dvorak redactaren l’article, que fou revisat per Volf. Tots els autors llegiren i aprovaren la versió tramesa a la revista.
La colònia de P. perniciosus es manté en ratolins de laboratori, un ús realitzat sota el permís MSMT-25062/2023-6 de la República Txeca, i amb l’aprovació del Comitè Ètic de la U. Karlova. Els autors agraeixen la feina de Barbora Dvořáková en el manteniment d’aquesta colònia, i la tasca administrativa de Lenka Krejčiříková.
L’estudi ha rebut finançament de la Comissió Europea en el marc del Projecte Climos de monitorització climàtica de les malalties transmissibles per flebòtoms. També té finançament públic d’Àustria i de la República Txeca en el marc del projecte sobre vectors potencials de leishmaniosis en aquests països.
Treball de camp i treball de laboratori
Com que no hi ha colònies de laboratori de P. mascittii, Sadlova et al. dissenyaren un treball de camp per capturar espècimens vius d’aquesta espècie a Estíria. Femelles capturades eren traslladades al laboratori on eren infectades experimentalment per alimentació amb membrana amb sang que contenia un isolat de Leishmania infantum i Leishmania martiniquensis. L. infantum és l’agent causal de leishmaniosi visceral infantil a la Conca Mediterrània, i ja l’hem vista en aquestes planes en més d’una ocasió. Leishmania martiniquensis és responsable de la leishmaniosi cutània de l’illa de Martinica.
Al cap de 7 dies de l’alimentació amb sang de les femelles, l’estatus infecciós era avaluat per microscòpia i per PCR.
Per a la quantificació de les formes morfològiques de L. infantum, Sadlova et al. empraven la comparació amb infeccions experimentals amb la colònia esmentada de Phlebotomus perniciosus, ja que aquesta espècie és un vector conegut de L. infantum.
Resultats sobre setze femelles dissecionades
Sadlova et al. disseccionaren setze femelles capturades a Estíria de l’espècie Phlebotomus mascittii i alimentades al laboratori amb sang de rosegador infectat amb L. infantum. D’elles, 15 desenvoluparen infeccions per L. infantum. Totes 15 mostraven la colonització del protozou en la vàlvula estomodeal, que és l’esfínter muscular que regula el flux d’aliment des de la porció inicial del tub digestiu (stomodeum) fins a la porció central (mesenteron).
En canvi, de les femelles que foren alimentades amb sang de rosegador infectat amb L. martiniquensis cap no mostrà signes d’infecció.
Els patrons d’infecció i la localització del paràsit a P. mascittii recordava força les observades en P. perniciosus. Ara bé, l’anàlisi morfomètric indicava que en P. mascittii hi ha una proporció superior de formes metacícliques i leptomònades, i un menor nombre de nectomònades.
Cicle vital de ‘Leishmania’. Les femelles de flebòtom s’infecten en xuclar sang de mamífers infectats. Els amastigots (‘sense flagel’) són alliberats en el mesenteron, on es transformen en promastigots procíclics (‘amb flagel’). Després d’una sèrie de divisions, els promastigots procíclics generen promastigots metacíclics, els quals migren a la vàlvula faríngia o estomodal. Quan un flebòtom infectat pica un mamífer susceptible li pot transmetre aquests promastigots metacíclics, els quals en el nou hoste poden envair activament o ser fagocitats per macròfags o granulòcits. Aquests leucòcits poden alliberar amastigots, que seran la forma infectiva per als flebòtoms, tancant així el cicle.
Un vector potencial
Aquests resultats experimentals sobre espècimens capturats a la natura indiquen que P. mascittii és capaç de fer d’hoste fins al ple desenvolupament de L. infantum. Això vol dir que hi pot arribar a l’estadi metacíclic i a la colonització de la vàlvula estomodeal.
Aquesta constatació té implicacions sobre la rellevància epidemiològica potencial d’aquesta espècie de flebòtom, present a l’Europa Central, en l’eventualitat d’una expansió de la leishmaniosi. És clar que Sadlova et al. no han mostrat encara que els promastigots metacíclics de P. mascittii puguin infectar ratolins de laboratori, ni tampoc hi ha evidències epidemiològiques d’aquest rol vectorial en el context d’Estíria o d’altres regions de l’Europa Central. Per això utilitzen el concepte de ‘vector potencial’.
Lligams:
– First experimental assessment of Phlebotomus mascittii vector competence for Leishmania infantum and Leishmania martiniquensis. Jovana Sadlova, Anna Hoskova, Katharina Platzgummer, Edwin Kniha, Tomas Becvar, Petr Volf, Vit Dvorak. Parasites & Vectors (2026).
Des de la Mediterrània 
Podeu escriure el vostre comentari aquí: