Francesco Nugnes fa recerca sobre control integrat de plagues agroforestals d’insectes a l’Institut de Protecció Vegetal Sostenible (IPSP) de Portici. Des d’aquesta perspectiva s’ha ocupat de les plagues de lepidòpters dels cultius de noguera de l’Europa mediterrània, que són bàsicament Cydia pomonella i Ectomyelois ceratoniae. En un article a la revista Pest Management Science, amb Fortuna Miele com a primera autora, expliquen els patrons d’infestació de les dues espècies citades. El reconeixement d’aquests patrons, al llarg dels anys i en diferents explotacions, és la base d’una estratègia fenològica de gestió de plagues. En termes generals, la presència d’E. ceratoniae és major que la de C. pomonella en els paranys i en la recuperació de larves. La infestació es concentra en els estadis de maduració avançada, amb un pic entre l’estadi de PTB i la dehiscència. La captura dels insectes adults precedeix sistemàticament l’entrada de les larves als pinyols, de forma que les trampes de feromones són un indicador prematur si s’acompanyen d’observacions fenològiques. La feromona més efectiva seria el format de 7Z,9E,11-dodecatrienil amb hidroxitoluè butilat. El període d’alt risc és el dels 126-129 dies que van des de la receptivitat dels pistils florals fins a al PTB. Tot plegat indica que E. ceratoniae és l’espècie que fa més pressió d’infestació sobre fruits en maduració o fruits madurs, al final de la temporada de nous mediterrànies. Una collita primerenca després de l’estadi PTB, combinada amb mesures fitosanitàries i de monitoratge amb feromones, pot reduir el risc d’infestació.
Fotografia d’una noguera presa a Ucraïna el 2009 per George Chernilevsky
L’arna de la garrofa com a problema emergent per al cultiu de nogueres
Aquest estudi fou concebut i supervisat per Umberto Bernardo (IPSP), que coordinà l’administració del projecte, i liderà la redacció de l’article. Flavia de Benedetta i Fortuna Miele contribuïren per igual al disseny experimental i les investigacions de camp, alhora que Benedetta dirigí l’anàlisi de dades i la preparació de l’article. Miele, Enza Petito (IPSP), Giovanna Avventura (IPSP) i Francesco Migliaccio (IPSP) participaren en el monitoratge de camp i en la feina de laboratori. Francesco Nugnes i Enza Petito contribuïren a la interpretació de dades.
Els autors tenen paraules d’agraïment per a Salvatore Cristadoro, Annalisa Cozzolino, i Immacolata Annunziata per l’assistència tècnica, i a Roberta Ascolese, Feliciana Pica, Sara Pierro i Mariagrazia Bodini per l’ajut en la presa de mostres.
La recerca va rebre el suport de l’Oficina Fitosanitària de la Regió de Campania.
L’arna de la garrofa (Ectomyelois ceratoniae Zeller; Lepidoptera: Pyralidae) és una plaga emergent per a la noguera (Juglans regia L.) a la Conca Mediterrània, cosa atribuïbles als canvis globals en el clima, en el comerç i en la gestió de plagues. Fins fa no gaire la plaga de lepidòpters de les nogueres europees era l’espècie Cydia pomonella (L.; Lepidoptera: Tortricidae).
E. ceratoniae és una arna cosmopolita i altament polífaga. Se l’ha descrit infestant més de 43 espècies diferents de 18 famílies botàniques, incloent-hi la noguera, l’ametller, cítrics, magraners i palmeres datileres. Se la considerà endèmica de la Mediterrània, malgrat que és en els darrers anys on més plagues ha produït tant en plantacions com en magatzems.
El cicle vital d’E. ceratoniae pot variar força segons l’espècie vegetal que infesta. En cítrics i magraners, completa de 4-5 generacions en un sol any, i la major part dels danys es concentren en la maduresa del fruit. Al final de la temporada, les larves entren en diapausa dins dels fruits, on passen l’hivern. La diapausa es desencadena sota condicions de fotoperíode breu i baixa temperatura. A la primavera, la pupació i l’emergència de l’adult és empesa per fotoperíodes llargs i condicions més càlides.
Aquesta estratègia d’hivernació larval d’E. ceratoniae és preocupant a Europa, ja que la normativa segueix una tolerància zero envers la presència d’insectes vius en pinyols.
En el cas de les magranes, la taxa d’atac d’E. ceratoniae és 5-15 vegades superior en fruits esquerdats que no pas en fruits intactes. No obstant, la supervivència de les larves en la hivernació és tres vegades superior en el fruit intacte que en l’esquerdat. Quelcom semblant s’esdevé en l’ametlla, on les femelles d’E. ceratoniae aprofiten la fenedura de la closca per fer l’oviposició.
En el cas de la noguera, la major pressió d’E. ceratoniae es produeix en la fase tardana de maduració del fruit.
Un experiment en tres plantacions de nogueres de la Campania
Miele et al. conduïren l’experiment el 2023 i el 2024 en tres plantacions de noguera cultiva ‘Sorrento’ de la Campania. Els arbres eren espaiats a 10 metres, entre fileres i columnes. La poda feia que tinguessin una base oberta de tronc alt amb quatre branques principals.
A la plantació de Campobase (Palma Campania, província de Nàpols), les nogueres s’alternaven amb cítrics. A la plantació de Mandrile (Palma Campania) únicament hi havia nogueres. A Erasmo (Nola, província de Nàpols) les nogueres s’alternaven amb avellaners (Corylus avellana).
En les tres plantacions se seguia el mateix règim de control de plagues, sense l’adopció de mesures de control químic contra plagues de nogueres durant el període d’estudi. Tampoc no s’hi realitzaren mesures de control de males herbes o podes.
En les temporades del 2023 i 2024 es realitzaren exàmens de camp i mostreigs de fruita per documentar els estadis fenològics de la noguera i els possibles danys per lepidòpter.
Els tres moments fenològics més destacats són la receptivitat floral dels pistils, l’estadi marró de teixit empacat (PTB) i la dehiscència de la closca. L’estadi PTB és indicatiu de la maduració fisiològica del pinyol, quan el teixit que l’envolta torna marró, i entra en el moment òptim de collita. La dehiscència de la closca és el moment de la separació natural de l’embolcall i de la closca, indicatiu de la maduresa externa del fruit.
La receptivitat de flors femelles (les pistil·lades) s’examinava des de març cada setmana en totes les plantacions. En arribar a l’estadi BBCH 79, es prenien mostres de nous per valorar-ne l’estadi PTB, la dehiscència i el dany per lepidòpter. Els mostreigs es feien cada setmana a partir de sis arbres localitzats a un mínim de 50 metres de distància. De cada arbre es prenien cinc fruits, a una altura de 2,5 metres. Els fruits eren col·locats en bosses dobles de plàstic, retolades i transportades al laboratori, on es guardaven en refrigeració fins a l’anàlisi. Així, per cada data de mostreig i plantació hi havia 30 fruits guardats, de forma que el total de les dues temporades i les tres plantacions fou de 3330 fruits.
De cada fruit s’anotava el desenvolupament fenològic i el dany per plagues. Cada fruit era inspeccionat externament per la presència de forats i larves. Les larves detectades eren collides, comptades i preservades en tubs Eppendorf amb etanol al 99%, i conservades a −20 °C, fins a la identificació morfològica i molecular.
La infestació és la presència de larves en els pinyols mostrejats. L’abundància és el recompte acumulatiu per plantació i temporada.
A principi de març, tant en el 2023 com en el 2024 s’instal·laven paranys d’insectes. A cada plantació se situaven sis trampes enganxoses delta a distàncies de 100-200 metres. Tres de les trampes dotades amb 7Z,9E,11-dodecatrienil-format + butirat-hidroxitoluè, atreien específicament E. ceratoniae. Les altres tres eren dotades amb (E,E)-8,10-dodecadienol, i atreien específicament C. pomonella.
Les trampes eren examinades setmanalment fins que ja no hi havia fruits en el terra. Les feromones citades eren substituïdes mensualment. Els espècimens capturats eren identificats morfològicament.
Larves i adults eren examinats al microscopi. Les larves eren identificades amb claus taxonòmiques. Quan hi havia dubtes es muntaven els genitals en portaobjectes per aplicar-hi una identificació morfològica.
Alguns espècimens foren identificats addicionalment amb tècniques de biologia molecular.
La fenologia de la noguera
El moment de la receptivitat de flors pistil·lades variava segons el lloc i l’any. La dehiscència de la closca començava sempre durant la primera setmana de setembre.
L’assoliment de l’estadi PTB pel 50% dels fruits mostrejats tenia lloc entre final d’agost i mitjan setembre. El 2024, el PTB s’assolí més aviat que en el 2023. En tot cas, entre l’inici de la receptivitat floral femenina i l’estadi PTB passaren 126-129 dies tant en un any com en l’altre.
La infestació per lepidòpters
Gairebé totes les larves recollides pertanyien o bé a E. ceratoniae o a C. pomonella. Només es recolliren uns pocs espècimens de Cadra cautella (Lepidoptera, Pyralidae), i esporàdicament altres espècies (0,81%). En el 2023 es colliren total de 143 individus larvaris i en el 2024, 100.
A Campo Base, E. ceratoniae representà el 92,4% de les larves recollides en el 2023, i el 83,3% de les del 2024. En aquesta localitat no es detectà cap infestació de cítrics per E. ceratoniae.
A Mandrile, E. ceratoniae representà el 81,2% de les larves recollides en el 2023, i el 80,9% de les del 2024.
A Erasmo, E. ceratoniae representa el 35,1% de les larves recollides en el 2023, i el 86,5% de les del 2024.
Els patrons estacionals de presència larvària van marcats per la transició del moment que les larves tan sols es detecten en la coberta, fins al moment que ja comencen a detectar-se en el pinyol.
En general, la detecció de larves de C. pomonella precedeix la detecció de E. ceratoniae en uns 41,83 ± 11,43 dies.
Els adults capturats en paranys
Malgrat que les feromones farien les trampes específiques, val a dir que ocasionalment hi ha presència d’altres lepidòpters com Anarsia lineatella (Zeller; Lepidoptera: Gelechiidae) o Grapholita molesta (Busck; Lepidoptera, Tortricidae).
A Campo Base, E. ceratoniae suposa el 93,5% de les captures del 2023, i el 78% de les del 2024.
A Mandrile, E. ceratoniae suposa el 86,35% de les captures del 2023, i el 59% de les del 2024.
A Erasmo, E. ceratoniae suposa el 34,1% de les captures del 2023, i el 76,5% de les del 2024.
En general, la dominància d’E. ceraoniae s’assolia durant el període tardà de maduració.
Anàlisi integrada de fenologia i dinàmica de plagues
Miele et al. analitzen la progressió fenològica, la captura d’arnes adultes i la presència larval. La infestació larval per E. ceratoniae coincideix amb la maduració avançada de nous, i es fa evident tan sols després de la dehiscència de closca, ja en l’estadi PTB. La infestació larval per C. pomonella és cronològicament anterior.
La dinàmica de captures d’adults reflecteix aquestes diferències en presència larvària.
La importància de la fenologia en la gestió integral de plagues
La fenologia de la maduració de les nous juga un paper central en la vulnerabilitat a la infestació larvària. E. ceratoniae ataca preferentment fruits en estadis avançats de maduració, possiblement perquè la pèrdua espontània de coberta i el reblaniment de teixit facilita l’oviposició i la penetració larval.
No tots els anys són idèntics en la fenologia de la noguera. La temporada del 2024 fou més avançada que la del 2023. Tot i la diferència, el període marcat entre l’inici de la receptivitat de flors femenines i l’estadi PTB fou igual en totes dues temporades (126-129 dies). Miele et al. consideren que l’inici de la receptivitat de les flors pistil·lades pot ajudar a programar tota la temporada tant pel que fa a la collita com a les intervencions preventives contra E. ceratoniae.
L’estadi PTB també és un indicador fiable de la maduresa fisiològica del pinyol, i de l’equilibri entre la qualitat del fruit i el risc de plagues. Una collita durant l’estadi PTB o una mica abans pot maximitzar la qualitat del fruit alhora que redueix el risc d’infestació.
Mentre Cydia pomonella s’associa especialment al primer desenvolupament de fruit, E. ceratoniae predomina més aviat en la maduració avançada. Mentre C. pomonella colonitza abans la coberta i després penetra al pinyol, el més habitual per a E. ceratoniae és una entrada directa al pinyol per oviposició en fruits parcialment dehiscents.
Miele et al. fan una crida a la inclusió d’E. ceratoniae en les guies oficial de producció per als agrosistemes de nogueres de la Conca Mediterrània.
Lligams:
– Host phenology-driven infestation patterns of the carob moth (Ectomyelois ceratoniae) in Mediterranean walnut orchards: insights from comparison with codling moth (Cydia pomonella). Fortuna Miele, Flavia de Benedetta, Enza Petito, Giovanna Avventura, Francesco Migliaccio, Francesco Nugnes, Umberto Bernardo. Pest Manag. Sci. (2026).
Des de la Mediterrània 
Podeu escriure el vostre comentari aquí: