Enguany es commemoren els 100 anys del naixement de Maria del Tura de Bolòs i Capdevila (Olot, 1926 – Barcelona, 2024). Aquesta prestigiosa geògrafa catalana va ser la primera catedràtica de Geografia Física en una universitat estatal (1981, Universitat de Barcelona) i una figura clau en la institucionalització dels estudis de geografia a la UB.
Deu fets rellevants sobre la vida i l’obra d’aquesta gran geògrafa olotina
1. Nascuda en el si d’una família olotina d’intel·lectuals i científics —la nissaga dels Bolòs—, Maria del Tura de Bolòs va créixer en un entorn profundament vinculat al coneixement i a l’observació de la natura.
2. L’any 1953 es va llicenciar en Història a la Universitat de Barcelona i el 1966 es va doctorar a Madrid sota la direcció del geògraf Joan Vilà Valentí amb una tesi monumental sobre la Garrotxa: La Comarca de Olot. Estudio de Geografía Regional. Aquesta obra, publicada posteriorment el 1977, es considera encara avui una de les grans monografies de geografia regional del país i un testimoni excepcional de la transformació del territori garrotxí al llarg del segle XX.
3. La seva carrera universitària va estar estretament vinculada a la Universitat de Barcelona, on des del 1964 va exercir com a professora de Geografia Física. L’any 1981 es va convertir en la primera dona catedràtica de Geografia Física de tot l’Estat espanyol, una fita extraordinària en un context encara marcat per les inèrcies socials i acadèmiques heretades del franquisme. Va tenir, a més, un paper fonamental en l’estructuració dels estudis de Geografia a la Universitat de Barcelona arran del Pla Maluquer, que va permetre la primera promoció de llicenciats en Geografia el 1972.
4. Especialista en biogeografia i ciència del paisatge, Maria del Tura de Bolòs va impulsar una manera d’entendre el territori que integrava la natura, l’activitat humana i l’evolució històrica dels paisatges.
5. La síntesi de la seva intensa tasca com a investigadora es concentra en els més de 100 articles científics que va publicar en revistes de difusió internacional i en una sèrie de llibres, que en alguns casos han esdevingut manuals de referència i llibres de consulta.
6. Destaquen, entre les seves obres més destacades, Las migraciones y las densidades e índices migratorios (1960), La acción humana en el paisaje. El caso de la Conrería (1975) i, especialment, el Manual de ciencia del paisaje. Teoría, métodos y aplicaciones (1992), una obra de referència que va contribuir a consolidar aquesta disciplina a Catalunya i a projectar-la internacionalment.
7. També va impulsar a la Universitat de Barcelona l’EQUIP (Equip Universitari d’Investigació del Paisatge), embrió del posterior Servei Cientificotècnic de Gestió i Evolució del Paisatge. La seva activitat investigadora la va portar a col·laborar amb figures internacionals de primer nivell, com els geògrafs Georges Bertrand i Innokentij Petrovič Gerasimov.
8. Més enllà de la seva producció científica, els qui la van conèixer destaquen la seva enorme capacitat de treball, el rigor intel·lectual i la passió per la docència i pel paisatge.
9. Fins i tot després de jubilar-se el 1991, va continuar plenament activa, participant en congressos i treballant per consolidar la ciència del paisatge com un camp interdisciplinari de referència.
10. El llegat de Maria del Tura de Bolòs transcendeix l’àmbit estrictament acadèmic. La seva obra ens ajuda a comprendre com han canviat els paisatges, les formes de vida i la relació entre la societat i el territori al llarg del segle XX. En un moment marcat per la crisi climàtica i la necessitat de repensar la gestió del territori, el seu pensament manté una vigència indiscutible.
El butlletí RECERCAT també homenatja Maria del Tura de Bolòs i Capdevila
El butlletí RECERCAT, el butlletí de la recerca a Catalunya, també s’afegeix a la celebració de l’efemèride amb aquest número especial que es fa ressò de la vida i l’obra de Maria del Tura de Bolòs i està ben curull de notícies sobre els àmbits de coneixement d’aquesta prestigiosa científica (geografia física, geografia humana, biogeografia, paisatge, medi ambient…). Si voleu fer un tast dels principals continguts del butlletí, accediu al videosumari del número elaborat des de l’Oficina de Premsa del Departament de Recerca i Universitats (DREU).
Entre els articles d’aquest número especial relacionats amb l’efemèride, m’agradaria destacar-ne tres: Termes per a acostar-se al llegat de Maria del Tura de Bolòs (elaborat pel TERMCAT), Maleta pedagògica «Interpretem el paisatge i actuem» i «Investigadores, pioneres i activistes pel medi ambient a Catalunya».
A més, des del DREU també s’ha impulsat la impressió d’un punt de llibre commemoratiu que s’està distribuint a totes les biblioteques públiques, universitàries, especialitzades i de presons de Catalunya.
Gaudiu de l’Any Maria del Tura de Bolòs i Capdevila!
Xavier Lasauca i Cisa
Blog L’ase quàntic
Altres anotacions d’aquest autor relacionades amb figures científiques rellevants:
Maria Assumpció Català i Poch (1925-2009), de Catalunya al cel
Joan Oró (1923-2004), un lleidatà universal
Jordi Sabater Pi (1922-2009), el pioner de la primatologia a Catalunya
Josep Fuset (1871-1952), l’autor del primer catàleg d’ocells a Catalunya
Antoni M. Badia i Margarit (1920-2014), gramàtica i país
Homenatge a Eduard Fontserè, el pare de la meteorologia professional a Catalunya
Monturiol, l’inventor socialment compromès
Richard Feynman, un geni atípic
Karen Uhlenbeck, la primera dona que guanya el Premi Abel
Ferran Alsina, la revolució industrial a Catalunya
Alan Turing, el desxifrador d’enigmes
Miquel Crusafont, pioner de la paleontologia a Catalunya
Anotacions de l’autor relacionades amb dones i ciència:
- Maria Assumpció Català i Poch (1925-2009), de Catalunya al cel
- 25 científiques destacades dels territoris de parla catalana (del segle XIV al segle XX)
- Dones de ciència rellevants al llarg de la història (del segle III al segle XX)
- Dones de ciència guardonades amb el Nobel
- Josefina Castellví, pionera de la recerca a l’Antàrtida
- Igualtat de gènere en la ciència: l’estratègia catalana
- La bretxa de gènere al sector de ciències de la vida i la salut: situació, reptes i recomanacions
- 11 científiques per celebrar l’11F, Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència
- Indicadors sobre dones i ciència 2021: “en procés d’assoliment”
- Què podem fer per celebrar el Dia de les Dones i les Nenes en la Ciència 2022?
- Què podem fer per celebrar el Dia de les Dones i les Nenes en la Ciència 2021?
- Què podem fer per celebrar el Dia de les Dones i les Nenes en la Ciència 2020?
- Karen Uhlenbeck, la primera dona que guanya el Premi Abel
- Què podem fer per celebrar el Dia de les Dones i les Nenes en la Ciència 2019?
- 15 documents sobre dones i ciència
- Dones i ciència: 11 estudis que cal tenir en compte
- 10 articles sobre dones i ciència que cal llegir avui
- Dones i ciència: 40 documents
- Dones i ciència: trenquem el sostre de vidre!
- La meva filla? Abans científica que estrella de pop!
Nascut a Barcelona (1965), on visc a cavall de Sant Genís dels Agudells i la Vila de Gràcia. Soc físic teòric de formació (Universitat Autònoma de Barcelona, 1988), i actualment treballo com a responsable de Gestió del Coneixement i Sistemes d’Informació en R+D a la Direcció General de Recerca (Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya). La meva experiència professional se centra fonamentalment en els àmbits de la gestió del coneixement i la comunicació en el sector de l’Administració pública.
Des de la Mediterrània 