Una enquesta de Channel 12, publicada per Haaretz, dibuixa un Parlament israelià molt fragmentat però amb una oposició clarament reforçada: el bloc anti-Netanyahu sumaria 69 escons, davant dels 51 del bloc de la coalició governamental. El partit de Gadi Eisenkot, Yashar, passaria al primer lloc amb 24 escons, superant per poc el Likkud de Netanyahu, que n’obtindria 23. Alhora, Demòcrates creixeria fins als 11 escons, mentre que Junts n’obtindria 15 i Yisrael Beiteinu, 9.
Segons el sondeig, tot i els 69 escons del bloc anti-Netanyahu, la formació d’un govern continuaria sent complexa. La majoria parlamentària de la Kenésset se situa en 61 escons, però una part dels diputats que integrarien aquest bloc correspon a partits àrabs, el suport dels quals seria probablement necessari —ja sigui mitjançant una coalició formal o un suport extern— per garantir l’estabilitat d’un futur executiu.
Dins de la coalició actual, els partits ultraortodoxos i la dreta més dura mantenen posicions, però no creixen prou per compensar la debilitat del bloc governamental: Shas i Judaisme Unit de la Torà es mantenen en 8 escons cadascun, Otzma Yehudit en conserva 8, i Sionisme Religiós baixaria fins als 4.
La tendència és clara: l’oposició podria passar de ser una suma dispersa de partits a una majoria potencial de govern. En termes pràctics, això significaria un desplaçament des d’un executiu sustentat per la dreta nacionalista, l’extrema dreta i els partits religiosos cap a una coalició alternativa de centre, centre-esquerra i dreta moderada, amb una participació o suport determinant dels partits àrabs.
Les novetats més importants del sondeig són l’ascens de Yashar, liderat per Gadi Eisenkot, que converteix un excap de l’Estat Major de l’exèrcit israelià en una possible figura central d’un futur executiu, i la consolidació de Demòcrates com a soci rellevant per a qualsevol alternativa de govern. Això debilita la centralitat política de Netanyahu, però no garanteix automàticament un canvi de govern: sense una aliança sòlida entre partits jueus i àrabs, o sense una nova configuració de pactes, la governabilitat continuaria sent difícil.
Qui és qui en la futura Kenésset?
Esquerra, centre i dreta moderada
Yashar és un partit nou fundat el 2025 per Gadi Eisenkot, excap de l’Estat Major de l’exèrcit israelià. Es defineix com a centrista, sionista i orientat a la seguretat, la unitat nacional i la reforma institucional. La seva aparició respon a la voluntat de construir una alternativa de govern després de la crisi política i social oberta arran dels esdeveniments del 7 d’octubre de 2023.
Junts és la llista encapçalada per Naftali Bennett de cara a les eleccions de 2026. Bennett, antic primer ministre, prové de la dreta nacionalista i religiosa, però ha intentat projectar-se com una alternativa sionista, pragmàtica i de centredreta al lideratge de Netanyahu.
Demòcrates és el resultat de la reorganització de l’esquerra sionista i socialdemòcrata israeliana, sorgida de la confluència entre el Partit Laborista i Meretz. Es defineix com a socialdemòcrata i de sionisme liberal, amb èmfasi en els drets civils, la igualtat social i una sortida negociada al conflicte israelià-palestí.
Yisrael Beiteinu, liderat per Avigdor Lieberman, és un partit de dreta laica i nacionalista, històricament vinculat a l’electorat russo-israelià. Defensa una línia dura en matèria de seguretat, però també manté una forta oposició al poder polític dels partits ultraortodoxos.
Dreta i extrema dreta
Likkud és el gran partit de la dreta israeliana contemporània. Va néixer el 1973 com una aliança de diversos corrents polítics i és hereu ideològic del revisionisme sionista de Ze’ev Jabotinsky i del partit Herut de Menachem Begin. Combina nacionalisme, conservadorisme i una visió de la seguretat com a eix central de la política israeliana.
Sionisme Religiós és una família política de dreta religiosa i nacionalista que combina sionisme, ortodòxia i una posició molt dura sobre els territoris ocupats. En l’Israel actual se situa en l’ala més ideològica del bloc dretà i ha estat una peça clau de les coalicions encapçalades pel Likud.
Otzma Yehudit representa l’extrema dreta nacionalista i antiàrab dins la política israeliana. Té arrels en el kahanisme, el corrent ideològic inspirat pel rabí Meir Kahane, i defensa un discurs molt dur sobre seguretat, sobirania i identitat jueva.
Partits haredim i religiosos
Shas va ser fundat el 1984 per defensar els interessos dels jueus sefardites i mizrahites ortodoxos, especialment dels sectors haredim. Ha combinat conservadorisme social, defensa de les institucions religioses, polítiques de benestar per a les seves bases i una relació sovint pragmàtica amb els governs de dreta.
Judaisme Unit de la Torà és una aliança de partits haredim asquenazites centrada en la defensa de l’autonomia educativa i religiosa ultraortodoxa. No és un partit sionista clàssic, sinó una coalició confessional que prioritza l’estudi de la Torà, els interessos comunitaris i les exempcions del servei militar.
Partits àrabs i esquerra no sionista
Hadaix-Ta’al és una aliança que uneix l’arrel comunista i binacional de Hadaix amb el partit araboisraelià Ta’al. Defensen la igualtat cívica, els drets de la minoria àrab, l’oposició a l’ocupació i una línia crítica amb el nacionalisme jueu dominant.
Ra’am és el partit de la branca sud del Moviment Islàmic a Israel. Té una base àrab palestina, una orientació islamista moderada i una trajectòria recent marcada pel pragmatisme parlamentari, especialment després d’haver participat en la coalició de govern de Bennett i Lapid entre 2021 i 2022.
Des d’una perspectiva històrica, l’enquesta barreja tres grans tradicions de la política israeliana: la dreta revisionista i nacionalista del Likud i els seus aliats, els partits religiosos haredim i sionistes, i un bloc centrista i opositor que intenta reconstruir una majoria al voltant de lideratges nous o renovats.
Aquesta és una de les característiques més constants de la política israeliana: la competició no és només programàtica, sinó també una lluita entre blocs i per la capacitat de formar coalicions. Per això, el resultat final de les properes eleccions no dependrà únicament de qui guanyi més escons, sinó de qui sigui capaç de teixir una majoria parlamentària estable en una Kenésset profundament fragmentada.
Xavier Lasauca i Cisa
Blog La mà de Fàtima
Anotacions relacionades:
- Administració Obama: una nova etapa entre Orient i Occident?
- Construint l’Espai Euromediterrani de Recerca!
Nascut a Barcelona (1965), on visc a cavall de Sant Genís dels Agudells i la Vila de Gràcia. Soc físic teòric de formació (Universitat Autònoma de Barcelona, 1988), i actualment treballo com a responsable de Gestió del Coneixement i Sistemes d’Informació en R+D a la Direcció General de Recerca (Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya). La meva experiència professional se centra fonamentalment en els àmbits de la gestió del coneixement i la comunicació en el sector de l’Administració pública.
Des de la Mediterrània 
Podeu escriure el vostre comentari aquí: