La teoria de la recerca òptima d’aliment, tal com fou enunciada en el 1966 per Emlen, Mac-Arthur & Pianka, ens diu que el nínxol tròfic d’una població biològica s’expandirà en períodes d’escassedat de l’aliment. En efecte, en aquests períodes, els…
Arxiu del Blog
L’especialització tròfica del tallarol capnegre a la vora del riu Tua (Ornitologia mediterrània, 51/2023)
Arxivat a Ciència i Tecnologia
La classificació del gènere de trematodes paràsits ‘Scaphanocephalus’ (Helmintologia mediterrània, 50/2023)
Dins del gènere de trematodes opistòrquids s’inclouen en la classificació actual tres espècies. Totes tres tenen un cicle vital parasitari que cursa de primer en peixos marins com a hostes intermediaris (és a dir, dels estats larvaris del cuc) i…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
La biodiversitat després dels grans incendis forestals d’Andilla i de Cortes del 2012 (Ecologia mediterrània, 49/2023)
Juli G. Pausas, científic del Centre d’Investigacions sobre Desertificació (CIDE-CSIC), és interessat especialment en l’ecologia del foc i en la regeneració dels ecosistemes després d’un gran incendi. En un altre ocasió ens hem ocupat de la seva recerca sobre les…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Extrems hídrics i qualitat de l’aigua del Llobregat (Hidrologia mediterrània, 48/2023)
Aquesta setmana la zona abastida per les aigües del Ter i del Llobregat han entrat en un estat de preemergència després de mes de tres anys de sequera. El mes de gener es complirà el quart aniversari de la tempesta…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Els hàbitats d’algues vermelles coral·lines a la plataforma continental de Blanes (Ecologia mediterrània, 47/2023)
‘Maërl’ és una paraula bretona per designar un sediment mòbil calcari utilitzat com a esmena agrícola. El terme també es pot fer servir per l’hàbitat on es genera aquest sediment biogènic, producte de l’acumulació d’algues vermelles coral·lines. Entre els hàbitats…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Dues generacions de canvis en la pagesia europea (Geografia mediterrània, 46/2023)
El sector primari a Europa ha experimentat una gran transformació en els darrers cent anys, accelerada de dècada a dècada. Entendre’n els mecanismes d’aquests canvis és una de les finalitats de la tesi doctoral de Franziska Mohr, elaborada entre la…
Arxivat a Cultura i Societat
Cirurgia i antibiòtics per tractar un cas de brucel·losi (Medicina mediterrània, 45/2023)
La revista Case Reports inclou aquesta setmana el cas d’un pagès iranià de 23 anys ingressat per brucel·losi a l’Hospital Universitari Shahid Behesti de Teheran, tal com ho expliquen com a autors corresponsals Seyed Mohsen Mirhosseini i Mahdi Rezaei. En…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
La qualitat de la dieta en pacients italians d’esclerosi sistèmica (Nutrició mediterrània, 44/2023)
Sota el nom d’esclerodèrmia es designa un grup de malalties autoimmunitàries que es manifesten en un enduriment de la pell. En la forma més greu l’atac autoimmune també arriba òrgans internes i llavors hom parla d’esclerosi sistèmica (SSc). L’esclerosi sistèmica…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Estats alternatius i canvis sobtats: Marten Scheffer, Premi Ramon Margalef (Ecologia mediterrània, 43/2023)
Ahir tenia lloc al Palau de la Generalitat el lliurament del 19è Premi Ramon Margalef d’Ecologia al matemàtic i ecòleg Marten Scheffer en reconeixement de «la seva contribució a la teoria dels estats alternatius i els canvis sobtats en els…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Els riscos de la recerca priònica (Biomedicina mediterrània, 42/2023)
En el 1982, Stanley B. Prusiner proposà que l’agent infecciós de la malaltia d’ovelles coneguda com a scrapie eren partícules proteiques, i per aquesta raó encunyà el terme ‘prion’ a partir de ‘protein infection’. Com pot una proteïna esdevindre un…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Des de la Mediterrània 