Arxiu del Blog

L’alimentació de les larves de tonyina vermella (Ecologia mediterrània, 10/2025)

La tonyina vermella (Thunnus thynnus) fa la posta en aigües càlides i pobres en nutrients, de manera que és natural que la inanició sigui la principal causa de mortalitat de les larves d’aquesta espècie. Patricia Reglero, del Centre Oceanogràfic de

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Reconstrueixen la nuvolositat del darrer mil·lenni (Climatologia mediterrània, 09/2025)

Nazzareno Diodato, Kristina Seftingen i Gianni Bellocchi publiquen a la revista Research, de Washington D.C., una reconstrucció de la nuvolositat de la Mediterrània Occidental al llarg del darrer mil·lenni, insistint en com aquesta és determinada per les oscil·lacions multidecadals de

Arxivat a Ciència i Tecnologia

L’èczema ocupacional dels pescadors del districte de Karataş (Dermatologia mediterrània, 08/2025)

L’Associació Internacional d’Ergonomia i Factors Humans (IEA) publica la revista Work, dedicada a la prevenció i valoració de riscos laborals i a la rehabilitació. En un article publicat aquesta setmana a Work, amb Onur Acar de primer autor, es fa

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Determinar l’edat de larves de llobarro a través de l’epigenètica d’ADN ambiental (Bioquímica mediterrània, 07/2025)

Si la genètica ens pot ajudar a identificar un individu, l’epigenètica ens pot donar informació més concreta sobre la seva situació. El genoma, a grans trets, és idèntic per a totes les cèl·lules d’un mateix individu, però l’epigenoma, és a

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Extracte metanòlic de ‘Chlorella vulgaris’ contra bacteris i fongs (Fitoquímica mediterrània, 06/2025)

Sanaa Ouzakar és estudiant de doctorat en l’Equip de Biotecnologia i Microbiologia Aplicada, del Laboratori de Recerca de Química, Microbiologia i Biotecnologia Aplicades del Departament de Biologia de la Facultat de Ciències de la Universitat Abdelmalek Essaadi de Tetuan. Juntament

Arxivat a Ciència i Tecnologia

La renaturalització de llits fluvials atenua la promoció de la resistència a antimicrobians deguda a aigües residuals (Ecologia mediterrània, 05/2025)

Víctor Matamoros és investigador del Departament de Química Ambiental de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC), amb seu a Barcelona. La seva recerca s’ha centrat especialment en les plantes de tractament d’aigües residuals. A Catalunya hi ha

Tagged with: , , , , ,
Arxivat a Ciència i Tecnologia

Metalls pesants i ftalats en aigua i sediment de la Reserva Natural de les Illes Palmeres (Química mediterrània, 04/2025)

Les Illes Palmeres, situades davant de la costa de Trípoli, al nord del Líban, tenen la consideració de Reserva Natural (محمية جزر النخيل). Amb una superfície de 20 hectàrees és una de les àrees protegides més importants de la Mediterrània

Tagged with: , ,
Arxivat a Ciència i Tecnologia

L’impacte de la neofòbia alimentària en estudiants universitaris (Nutrició mediterrània, 03/2025)

La neofòbia alimentària consisteix en el rebuig d’aliments o plats amb els quals el subjecte té poca o nul·la familiaritat. ‘Com que no t’agrada si no has tastat mai?’ és un comentari habitual, però el cas és que la neofòbia

Tagged with: ,
Arxivat a Ciència i Tecnologia

Les conseqüències funcionals de les variants gèniques de canvi de sentit (Dominiòmica mediterrània, 02/2025)

El genoma humà es pot entendre de manera simplificada com una llarga cadena d’àcid desoxiribonucleic (ADN) formada per quatre tipus de nucleòtids (A=adenina; C=citosina; G=guanina; T=timina). Una fracció minoritària del genoma és transcriu en cadenes d’àcid ribonucleic (ARN) formada per

Tagged with: ,
Arxivat a Ciència i Tecnologia

Nombre cromosòmic i mida genòmica de ‘Allium’ sect. ‘Conodoprasum’ (Botànica mediterrània, 52/2024)

Alls, cebes i porros són exemples ben coneguts de cultius del gènere Allium emprats en alimentació humana. La diversitat del gènere és notable i les formes silvestres tenen també les seves aplicacions (46/2019). Hi ha vora un miler d’espècies descrites

Arxivat a Ciència i Tecnologia