La professora Nadia Musco, del Departament de Medicina Veterinària i Producció Animal de la Universitat de Nàpols Frederic II, treballa especialment en la suplementació alimentària com a eina de millora del rendiment de la producció animal. En un article publicat…
Arxiu del Blog
La suplementació amb llavors de fonoll de cabres lleteres (Zootècnia mediterrània, 19/2025)
Arxivat a Ciència i Tecnologia
L’estatus ecològic dels estanys de Wadi Mariout (Limnologia mediterrània, 18/2025)
El Laboratori de Mohamed Goher, de l’Institut Nacional d’Oceanografia i Pesqueries d’Egipte, amb seu al Caire, és especialment interessat en l’ecologia del Llac Mariout, potser el més emblemàtic dels llacs del Delta del Nil, per entendre com la contaminació d’origen…
‘Chauhanea mediterranea’ i ‘Rhinecotyle crepitacula’: dos monogenis paràsits de la barracuda (Helmintologia mediterrània, 17/2025)
Chahinez Bouguerche és investigadora del Naturhistoriska riksmuseet, especialitzada en la sistemàtica de platihelmints. També té vincles amb l’Institut Systématique Évolution Biodiversité (ISYEB) del Muséum National d’Histoire Naturelle, de Paris. En el marc d’un estudi parasitològic de barracudes (Sphyraena sphyraena) capturades…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Analitzen metalls pesants i residus d’antibiòtics en el cranc blau (Química mediterrània, 15/2025)
El cranc blau (Callinectes sapidus) és un decàpode braquiür originari del litoral atlàntic d’Amèrica, des del Cap Cod fins a Argentina. És a través de l’aigua de llast que ha estat introduït en altres mars. A la Mar Mediterrània és…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
La tolerància a la calor del sistema fotosintètic de tres coníferes (Ecofisiologia mediterrània, 14/2025)
L’ecofisiòloga Margaux Didion-Gency treballa actualment al Centre de Recerca Ecològica i d’Aplicacions Forestals (CREAF), amb seu a Bellaterra, sobre patrons i mecanismes d’aclimatació tèrmica en matollars mediterranis. Un concepte essencial per entendre la tolerància a la calor de les espècies…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Brots de lactococosi en piscifactories d’orades a Itàlia (Ictiopatologia mediterrània, 13/2025)
La infecció pel bacteri Lactococcus garvieae havia estat reportada històricament en la truita irisada (Oncorhynchus mykiss) i també en peixos de mar. Des del 2023 s’han reportat els primers brots coneguts en piscifactories d’orades (Sparus aurata) del litoral nord de…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Nematodes del grup Heterodera-Avenae a Grècia (Zoologia mediterrània, 12/2025)
El laboratori d’Andrea Skantar, del Beltsville Agricultural Research Center, es dedica al coneixement molecular dels nematodes que parasiten cultius farratgers. Un exemple de la feina que fan el trobem en un article publicat aquesta setmana al Journal of Nematology en…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
La pèrdua de glaç marí àrtic afavoriria hiverns més humits a la Península Ibèrica (Climatologia mediterrània, 11/2025)
Si repassem la bibliografia trobem estudis que assenyalen que el retrocés del glaç marí àrtic comportarà un clima més eixut en les nostres latituds, i estudis que assenyalen tot just el contrari. Ivana Cvijanovic, professora ajudant de recerca de l’Institut…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
L’alimentació de les larves de tonyina vermella (Ecologia mediterrània, 10/2025)
La tonyina vermella (Thunnus thynnus) fa la posta en aigües càlides i pobres en nutrients, de manera que és natural que la inanició sigui la principal causa de mortalitat de les larves d’aquesta espècie. Patricia Reglero, del Centre Oceanogràfic de…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Reconstrueixen la nuvolositat del darrer mil·lenni (Climatologia mediterrània, 09/2025)
Nazzareno Diodato, Kristina Seftingen i Gianni Bellocchi publiquen a la revista Research, de Washington D.C., una reconstrucció de la nuvolositat de la Mediterrània Occidental al llarg del darrer mil·lenni, insistint en com aquesta és determinada per les oscil·lacions multidecadals de…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Des de la Mediterrània 