Arxiu del Blog

Festucs com a alternativa a les oliveres de la Pulla (Agronomia mediterrània, 44/2024)

Els oliverars de la Pulla han patit de ple els efectes de la infecció pel gammaproteobacteri Xylella fastidiosa subsp. pauca. Els danys són tan enormes que hom cerca cultius alternatius. La fisiòloga vegetal Erika Sabella, investigadora del Dipartimento di Scienze

Tagged with: , ,
Arxivat a Ciència i Tecnologia

La xarxa ecològica de Na Redona (Biomatemàtica mediterrània, 43/2024)

Na Redona és un illot de 1,07 km2 situat just al nord de Cabrera. Lucas Lacasa, de l’Institut de Física Transdisciplinar i Sistemes Complexos de Palma de Mallorca, i Victor M. Eguíluz, del Centre Basc sobre Canvi Climàtic, utilitzen aquest

Tagged with: , ,
Arxivat a Ciència i Tecnologia

Dieta i degeneració macular en gent gran de Corea (Nutrició mediterrània, 42/2024)

Alguna vegada hem parlat de l’associació entre l’adhesió a la dieta mediterrània i la salut ocular (18/2017). En el cas concret de la degeneració macular associada a l’edat diversos estudis han trobat associacions amb nutrients individuals o àpats específics. Menys

Tagged with: ,
Arxivat a Ciència i Tecnologia

El mucus alimentari del poliquet carnívor ‘Halla parthenopeia’ (Zoologia mediterrània, 41/2024)

Anita Ferri fa la tesi doctoral a la Università degli Studi di Modena e Reggio Emilia sobre els cucs poliquets carnívors. Com a espècie model ha triat Halla parthenopeia, de la família dels Oenonidae, que viu en els fons sorrencs

Tagged with: ,
Arxivat a Ciència i Tecnologia

Residus de molins d’oli per a la bioproducció de metà i àcid grassos volàtils (Química mediterrània, 40/2024)

La setmana passada (39/2024) vèiem un exemple d’aplicació de la fusta de mimosa comuna com a material de partida per aconseguir lignina de qualitat. És aquest un exemple d’economia circular: valoritzar el residu d’una activitat com a matèria primera d’una

Tagged with: , ,
Arxivat a Ciència i Tecnologia

Àcid làctic, àcid cítric i clorur de colina per extraure lignina de fusta de mimosa (Química mediterrània, 39/2024)

Ara fa uns mesos parlàvem (26/2024) dels esforços que fa SNCF Réseau per combatre el creixement de la mimosa comuna (Acacia dealbata) per desenvolupar estratègies per reduir el creixement d’aquesta espècie invasiva en terrenys de servitud ferroviària. Mentrestant no hi

Tagged with: , , ,
Arxivat a Ciència i Tecnologia

La genòmica de poblacions de la tintorera (Zoologia mediterrània, 38/2024)

Cada estiu les tintoreres (Prionace glauca, L. 1758) ocupen titulars a la premsa com una molèstia a la normalitat dels banyistes de les nostres platges. Però també hi ha en aquestes notícies un deix d’admiració per aquest tauró blau. La

Tagged with: ,
Arxivat a Ciència i Tecnologia

Gavots i frarets morts al litoral andalús durant l’hivern del 2022-2023 (Ecologia mediterrània, 37/2024)

Gavots i frarets morts al litoral andalús durant l’hivern del 2022-2023 (Ecologia mediterrània, 37/2024) Els esforços de conservació de les aus marines migratòries requereix un coneixement de les rutes que fan entre els territoris de cria i d’hivernació així com

Tagged with: ,
Arxivat a Ciència i Tecnologia

Del cultiu a la natura: la restauració ex-situ de l’alga ‘Ericaria amentacea’ (Ecologia mediterrània, 36/2024)

Ericaria amentacea és una macroalga que forma boscos en el fons marí de la Mediterrània. Moltes poblacions es troben en declivi la qual cosa ha motivat la recerca en estratègies de restauració. Rachel J. Clausing ha liderat una recerca sobre

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Un marcador molecular de la hibridació en nacres (Genètica mediterrània, 35/2024)

La nacra (Pinna nobilis) és el bivalve endèmic més gros de la Mar Mediterrània. En els darrers anys les poblacions de nacra pateixen un declivi degut a mortalitats massives. Entre els factors que hi ha al darrera d’aquestes mortalitats hi

Arxivat a Ciència i Tecnologia