Arxiu del Blog

Jo també he dormit a l’alba

Posted on 27/03/2011 by Oriol López

Jo també he dormit a l’alba sota una olivera i em creia a resguard. I he vist les nits fonent-se com tristes espelmes, dreceres enllà. He sentit els cants d’ocells a les branques i al vent, entre somnis i enganys.…

Aquell vaixell

Posted on 09/03/2011 by Oriol López

No em cal per dir-te amor ni el bell estel ni una rosa ni oferir-te aquella flor que del jardí és la més roja. Vull l’amor silent que, segur i valent, trenca les cadenes per anar al ponent i no…

Com un arbre nu

Posted on 09/01/2011 by Oriol López

Com un arbre nu, com dibuix fet al vent, com un arbre nu, jo, l’ocell. Com del mar un port, món silent, cau d’amor, com del mar un port, jo, el vaixell. L’infinit tot d’un cop i el silenci absolut.…