L’arqueobotànica és un exemple de ciència auxiliar de la història. A través d’elements vegetals trobats en jaciments arqueològics forneix informació sobre les societats del passat. La professora Assunta Florenzano, del Laboratorio di Palinologia e Paleobotanica de la Università degli Studi di Modena e Reggio Emilia és una de les impulsores de Botanical Records of Archaebotany Italian Network (BRAIN). En un article publicat ahir a la revista Scientific Data, amb la professora Anna Maria Mercuri com a primera autora, ens descriuen aquesta base de dades focalitzada en jaciments arqueològics i paleoambients antròpics de l’Europa Meridional i de la Mediterrània. BRAIN abasta tota mena de registres vegetals: pol·len antropogènic, palinomorfs i macrorestes vegetals.
La Xarxa Italiana de Registres Botànics d’Arqueobotànica (BRAIN, en l’acrònim anglès) inclou elements botànics (cariopsis, llavors, endocarps, aquenis, carbó, pol·len, etc.) trobats en excavacions arqueològiques
La xarxa BRAIN
Aquest article fou dissenyat per Anna Maria Mercuri (professora ordinària de botànica sistemàtic de la Universitat de Mòdena) i Assunta Florenzano, les quals el redactaren, i l’acabaren. La base de dades BRAIN fou creada per Federico Camerini (de AD Consulting S.p.a., amb seu a Modena) i Matteo Di Lena (de SIDEL S.p.a., amb seu a Parma), feren l’actualització i han comprovat la part tècnica de l’article. Florenzano, Eleonora Clò, Cristina Ricucci, Elisa Furia i Jessica Zappa, de la Universitat de Mòdena, revisaren i prepararen les taules de pol·len per a la base de dades. Giovanna Bosi (Univ. Modena) revisà i preparà les taules de macrorestes vegetals. Florenzano, Clò i Zappa comprovaren la coherència del text i editaren la secció de referències. L’esborrany fou revisat per Bosi, Ricucci i Furia. Florenzano fou l’autora corresponsal. L’article fou tramès a Scientific Data el 18 de gener del 2024. Després d’un procés de revisió, l’article fou acceptat el 7 de maig, i publicat el 22.
Els autors reconeixen el paper de Rossella Rinaldi en les primeres passes de l’entrada de metadades. A Paola Torri i Eleonora Rattighieri els agraeixen el suport en l’organització de dades de pol·len. A Laura Sadori, Marta Mariotti Lippi i Girolamo Fiorentino els agraeixen la contribució activa en el desenvolupament de BRAIN. Entre els primers contribuïdors de BRAIN esmenten Emilia Allevato, Daniele Arobba, Marta Bandini Mazzanti, Jaromir Benes, Rosanna Caramiello, Elisabetta Castiglioni, Maria Letizia Carra, Alessandra Celant, Lorenzo Costantini, Gaetano Di Pasquale, Mariangela Guido, Marco Marchesini, Silvia Marvelli, Antonella Miola, Carlo Montanari, Renato Nisbet, Leonor Peña-Chocarro, Renata Perego, Cesare Ravazzi, Mauro Rottoli i Mariano Ucchesu. Entre els contribuïdors que s’hi han unit més recentment esmenten Alessia Masi, Claudia Moricca, Cristiano Vignola, Federico Di Rita, Donatella Magri, Fabrizio Michelangeli, Gianluigi Bacchetta, Marco Sarigu, Alessia D’Auria, Sila Motella, Marta Dal Corso, Marco Zanon, Claudia Speciale, Matilde Stella, Gianluca Piovesan, Jordan Palli, Erica Rowan, Marie Bal i Simon Stoddart. També agraeixen als usuaris de BRAIN els comentaris de cara a la millora de la funcionalitat.
Aquesta recerca es finançà amb fons del Pla Nacional de Recuperació i Resiliència del 16 de desembre del 2021, en el marc de NextGenerationEU.
Botànica i arqueologia
Qui no coneix la història és condemnat a repetir-la. Mai abans no havia estat tan clar que les condicions ambientals són el resultat de l’acció sinèrgica del clima i de l’agència humana. És natural, doncs, que la recerca en ecologia i desenvolupament sostenible se centri en les darreres dècades, en allò que Mercuri et al. anomenen l’Era del Plàstic. De vegades, la mirada en el passat remunta als inicis de la Revolució Industrial, però és menys habitual endinsar-se en els períodes preindustrials. Tanmateix, medievalistes i experts en Història Antiga, a la llum de l’arqueologia, remarquen la importància de l’impacte de les cultures del passat sobre el seu medi natural, encara que potser no d’una manera tan notable com les conseqüències de l’explosió de la tecnologia de combustibles fòssils.
Hom ha discutit en quin moment comença l’antropocè, és a dir el període recent en el que la humanitat esdevé un agent cabdal de canvi a escala planetària. Mercuri et al., en canvi, ens conviden a entendre que molt abans d’aquest moment ja s’havia entrat en un pro-antropocè, en el que la presència antròpica produeix una notable alteració del paisatge a nivell local i regional.
L’arqueologia ambiental s’ocupa particularment del rol de l’impacte humà sobre el paisatge antic i present. En aquest sentit s’encreua amb la paleodemografia. En les darreres dècades s’han multiplicat les metodologies històriques, socials i naturals aplicades als jaciments arqueològics. La botànica és especialment important en la comprensió de la interacció entre dinàmiques ecològiques i pressions culturals en la conformació de la vegetació de cada període històric.
El món vegetal constitueix per a les comunitats prehistòriques el primer recurs de subsistència com a font d’aliment, combustible i eines. La neolitització es pot entendre com el pas de la dependència dels cicles vegetals al seu control, amb l’aparició de cultius agrícoles, que alhora impulsen canvis en l’estil de vida dels seus cultivadors. A partir de l’Edat de Bronze, amb economies basades en l’explotació de la fusta, civilització i explotació de recursos naturals creixen en consonància.
Bases de dades arqueobotàniques
Per norma general, les bases de dades arqueològiques recullen la presència de restes macroscòpiques en jaciments arqueològics d’un cert període crono-cultural. ADEMNES (Archaeobotanical data base of Eastern Mediterranean and Near Eastern sites) recull per exemple dades sobre llavors i fruits trobades en jaciments arqueològics de la Mediterrània Oriental. Quan hom vol reconstruir transformacions ambientals de llarg recorregut necessita transcendir a una escala regional i cronològica més àmplia. També cal incloure dades microscòpiques, i combinar els jaciments arqueològics amb altres localitats.
Les bases de dades paleoecològiques no solen incloure dades de jaciments arqueològics, en considerar que poden pertorbar reconstruccions regionals.
BRAIN vol integrar en la mateixa base de dades informació bibliogràfica sobre restes vegetals microscòpiques i macroscòpiques. La recol·lecció d’informació va a càrrec d’experts de diferents camps de recerca. La font de dades són els estudis de recerca arqueobotànica que es realitzen en jaciments arqueològics de la Península Itàlica, de la Itàlia Insular i d’alguns altres països de la Conca Mediterrània. La idea és aplicar BRAIN a l’estudi dels usos de les plantes com a recurs de subsistència, i a com això impacta en el paisatge de costes, planes i muntanyes.
BRAIN també incorpora dades de localitats situades fora dels jaciments arqueològics, bé a la vora o més lluny. L’anàlisi de pol·len ajuda a entendre l’impacte humà sobre ecosistemes terrestres i aquàtics. Les macrorestes (llavors i fruits; fustes i carbons) ajuden a entendre aspectes de producció i consum d’aliments i d’altres productes vegetals. De manera creixent, els estudis paleobotànics incorporen dades moleculars i isotòpiques.
BRAIN hauria d’ésser útil tant per arqueòlegs com per a paleoecòlegs. Amb una estructura dinàmica, accepta la creació de nous camps i categories, així com enllaços amb altres bases de dades arqueològiques o botàniques.
Una col·lecció de recerca
La presència humana llarga i profunda a Itàlia és la base de l’arqueobotànica italiana. Sense desmerèixer els jaciments del Pleistocè/Paleolític, els jaciments de l’Holocè esquitxen tot el territori.
En el 2014, en el marc del 9th European Palynological Palaeobotanical Congress, celebrat a Pàdua entre el 26 i el 31 d’agost del 2014, palinòlegs i arqueobotànics reconegueren la rellevància dels estudis italians sobre registres vegetals. Començaren a posar-se les bases de BRAIN com a xarxa dedicada a l’arqueobotànica holocènica, que fou presentada ja com a tal en el MedPalyno celebrat a Roma el 8-10 de setembre del 2015. De bell antuvi, BRAIN considera jaciments de les vint regions de la Itàlia continental i insular, alhora que afegia com a país estranger la República de San Marino.
Les dades procedeixen de bibliografia revisada: articles científics, monografies, capítols de llibres i catàlegs d’exhibicions. Per a cada jaciment es recopilen dades arqueològiques, registres vegetals i referències.
Florenzano, com a curadora de la base de dades, s’encarrega d’afegir nous jaciments quan apareixen en un article científic. Els jaciments són diferenciats entre B.1 (jaciments arqueològics), B.2 (localitats externes al jaciment arqueològic, i que poden ser terrestres, lacustres o marines) i B.3 (llocs d’enterrament o materials museològics sense una estratigrafia coneguda).
Tots els contribuïdors poden proposar l’entrada de noves dades. Si són validades tècnicament passen a l’arxiu interoperatiu.
Vuit anys d’experiència
Entre el 2015 i el 2023, BRAIN ha abastat no tan sols literatura revisada sinó també literatura grisa menys coneguda i accessible.
La feina de detectar nova bibliografia es fa a través de bases de dades com SCOPUS. En el cas de monografies i catàlegs se sol contactar directament amb els autors.
Les restes vegetals poden ser microscòpiques (pol·len -p; fitolits -ph, espores, cists, midó, etc.) i macroscòpiques (llavors -S, fruits -F, fustes/carbons – W/Wt/C, cistelleria – Bk, etc.). De cada jaciment hom aplega dades de diferents articles, capítols de llibres, tesis doctorals, resums per a congressos, literatura grisa, etc.
BRAIN distingeix dotze períodes crono-culturals: Mesolític (M), Neolític (N), Calcolític (Ch), Edat del Bronze (B), Edat del Ferro (I), Període Etrusc-Arcaic (E-A), Període Hel·lenístic (H), Edat Romana (R), Edats Mitjanes (Ma), Renaixement (Re) i Edat Moderna (Mo).
La majoria de la bibliografia inclosa és dels anys 1980 en endavant. S’inclou literatura anterior tan sols quan se la considera cabdal per a un jaciment arqueològic.
La identificació de cada jaciment arqueològic italià segueix tres parts:
– en la primera s’utilitza una lletra N, C o S segons si és del Nord, del Centre o del Sud d’Itàlia.
– segueixen dues lletres que marquen la regió administrativa. Així doncs tenim: NER (Emilia Romagna), NFV (Friuli Venezia Giulia), NLI (Liguria), NLO (Lombardia), NPI (Piemonte), NTR (Trentino Alto Adige), Valle d’Aosta (NVA), Veneto (NVE), Abruzzo (CAB), Lazio (CLA), Marche (CMA), Molise (CMO), Toscana (CTO), Umbria (CUM), Basilicata (SBA), Calabria (SCL), Campania (SCA), Puglia (SPU), Sardegna (SSA), Sicilia (SSI).
– segueix finalment un nombre que s’assigna automàticament. Per exemple NER68 és Terramare di Montale perquè aquest fou el 38è jaciment inclòs en la base de dades dels situats a la regió d’Emilia-Romagna, que és al Nord d’Itàlia.
Per als jaciments arqueològics situats fora d’Itàlia s’utilitzen els codis següents:
– NSM (San Marino).
– EXI (altres països).
A més del codi, de cada nova localitat s’assenyala el nom de lloc, la regió o país, la província, la latitud, la longitud, l’altura per damunt del nivell de la mar, la categoria (B1, B2 o B3), la tipologia (assentament, cova/refugi, marí/submarí, sagrat/funerari, construcció monumental, etc.), el context (urbà, rural, terramare, habitatge de pila, port, naufragi, necròpolis, tomba/enterrament, votiu/ritual, mòmies, túmul, església, abadia, castell, santuari, temple), la descripció (localitat, domus, canal, sitja, fossa, latrina, àrea productiva, llar de foc, claveguera, poble, rassa).
Vuit-cents registres
En l’actualitat BRAIN contempla unes 800 localitats, corresponents a 980 publicacions. BRAIN es guarda a Figshare en forma de vuit taules (fulls de càlcul):
– TAB 1BRAIN: jaciments amb registres botànics, ID i metadades geogràfiques.
– TAB 2 BRAIN: llista de jaciments arqueològics d’Itàlia amb contextos i fases crono-culturals.
– TAB 3 BRAIN: llista d’altres localitats d’Itàlia amb contextos i notes.
– TAB 4 BRAIN: llista d’objectes i contextos limitats, com ara enterraments, dipòsits, etc.
– TAB 5 BRAIN: llista de localitats de fora d’Itàlia, amb contextos, fases crono-culturals i notes.
– TAB 6 BRAIN: tipus de registres botànics, amb equips i laboratoris d’anàlisi, i citacions bibliogràfiques corresponents.
– TAB 7 BRAIN: llista de referències dels que hi ha anàlisis arqueobotàniques i palinològiques disponibles.
– TAB 8 BRAIN: llista de totes les abreviacions utilitzades en la base de dades.
La validació tècnica de les 980 referències esmentades ha estat realitzada amb el suport dels contribuïdors de BRAIN i de botànics del Grup de Palinologia i Paleobotànica de la Societat Italiana de Botànica (GPP-SBI).
Lligams:
– BRAIN – Holocene archaeo-data for assessing plant-cultural diversity in Italy and other Mediterranean regions. Anna Maria Mercuri, Eleonora Clò, Jessica Zappa, Giovanna Bosi, Elisa Furia, Cristina Ricucci, Matteo Di Lena, Federico Camerini, Assunta Florenzano. Sci. Data 11: 520 (2024).
– Pàgina web de Botanical Records of Archaebotany Italian Network.
Des de la Mediterrània 
Podeu escriure el vostre comentari aquí: