L’avi cherokee

Els avis i les àvies són un pou de saviesa!
És un capvespre d’estiu, càlid i seré; l’avi s’està a l’ombra del porxo adormiscat, el seu nét arriba corrent i s’adreça al seu avi irat per la injusticia que li ha fet el seu amic. En sentir-lo, l’ancià cherokee li diu:
– T’explicaré una història. Jo també, de vegades, he sentit un gran odi cap els que ens ho han pres tot. Però l’odi et desgasta, i no fa ni senyal al teu enemic. És com prendre’t tu el verí i desitjar i esperar que, amb aquesta acció, el teu enemic mori. He lluitat amb aquests sentiments sovint.
I continuà:
– És com si hi haguès dos llops dins meu.
L’un és bo i viu en harmonia amb tots i amb tot al seu voltant. Lluita sols quan té el dret a fer-ho i en el camí correcte.
Però l’altre llop, és la ira en persona. Qualsevol cosa li provoca un esclat de mal geni. Lluita contra tot i contra tots, constantment, i sense raó. La ira i l’odi l’envaeixen, l’impedeixen enraonar i l’incapaciten per transformar res.
De vegades, és difícil viure amb aquests dos llops dins meu, tots dos tracten de dominar el meu esperit.
El nen mira fixament els ulls de l’avi i li pregunta:
– Quin llop guanyarà, avi?
L’avi somriu i, tranquil·lament, li diu:
– Aquell a qui jo alimenti.

Fes córrer la saviesa cherokee, per compartir-la, utilitza aquest enllaç: http://wp.me/p144V1-4P

Traducció i adaptació: Sophia Blasco

Sophia Blasco Castell

Quant a Sophia Blasco

Coach personal