Des de Guatemala i Tuskegee

Segons publicava ahir El País, entre 1946 i 1948 metges del servei de salut pública nordamericà varen infectar amb sífilis i gonorrea a 696 guatemaltecs per a estudiar els efectes d’aquestes malalties i les possibilitats de combatre-les amb penicil·lina. Els conillets d’índies eren presoners i malalts mentals, i sembla que després d’inocular-los els bacils que produeixen la malaltia, se’ls va administrar penicil·lina per a veure com reaccionaven. Els primers experiments es van fer procurant que els subjectes tinguessin relacions sexuals amb prostitutes infectades, però pel que sembla la taxa d’infecció era massa petita, així que tot seguit es va passar a injectar-los directament el bacteri.

Tot això s’ha sabut 64 anys després gràcies al treball d’una investigadora nordamericana que ho ha posat en coneixement del seu govern. Un dels científics nordamericans que varen participar en l’experiment era un tal Dr. John Cutler, funcionari del servei públic de salut dels Estats Units i promotor del projecte Tuskegee, un experiment dut a terme entre el 1932 i el 1972, consistent en negar el tractament a centenars de ciutadans negres d’Alabama infectats de sífilis, per a veure el desenvolupament de la malaltia i treure’n conclusions.

No estem parlant del Dr. Mengele, encara que ho pugui semblar, sinó d’aquells que, en el seu dia, van alliberar Europa del nazisme, i això desdibuixa bastant el vell esquema dels bons i els dolents, i l’escora cap al costat de la maldat, sempre més feixuc i pesant que el de les bones accions, però també més absorbent, gaire bé com un forat negre al qual no et pots acostar sense que t’atrapi..

El cas és que, paradoxalment, aquesta barbaritat haurà contribuït d’alguna manera a la salut pública en la seva globalitat. I és curiós que si l’interès d’un metge és el de salvar vides, ho faci a través dels menyspreu i la crueltat envers les persones. Amb una gran dosi de cinisme, és la màxima representació de l’esquema “el fi justifica els mitjans”. O potser deixa de ser curiós i adquireix un sentit, malèfic però sentit, si es té en compte que tant en el cas dels guatemaltecs com en el dels negres d’Alabama, les víctimes no eren exactament d’origen racial anglosaxó. També en Mengele feia experiments per a assolir el coneixement científic, i els feia amb conillets d’índies de raça no ària.

Més de seixanta anys després, un no pot deixar de preguntar-se si coses semblants a aquesta no segueixen passant, i si el progrés del nostre món civilitzat, al cap i a la fi, no es construeix, en gran mesura, sobre el sofriment dels altres. Si, per exemple, la pau no és fruit de la guerra; si la riquesa no és fruit de l’explotació; si el coneixement no és fruit de la imposició; si el nostre benestar no és el fruit de la misèria de molts; si no hem salvat la vida sobre els morts desconeguts de Tuskegee i Guatemala…

Octavi Rodin

Arxivat a Cultura i Societat
One comment on “Des de Guatemala i Tuskegee
  1. Oriol López ha dit:

    Pràctiques com aquestes són inadmissibles i no poden justificar-se de cap manera. Les persones que les han portat a terme són criminals, no científics.

    Oriol López

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: