Per Tots Sants, celebrem la castanyada; coincideix a mitja tardor, quan ja fa 1 mes i mig, que l’estiu es va acabar, mengem els fruits secs de temporada que la natura ens proporciona com les castanyes, el moniato i els panellets de pinyons i ametlles. Cada any tenim més especialitats de mà dels pastissers, els grans artistes del dolç.
Ja fa uns anys s’ha introduït altre festa forana (Halloween) als nostres costums. De gran creixement per l’ús que s’ha fet d’ella al relacionar-la amb el terror i tota una sèrie d’interpretacions comercials que la desvirtuen.
Anem a passos, per mi la festa de Tots Sants és la castanyada que m’apropa a la meva infantesa i la natura, però el Halloween també l’he celebrat algun cop i també té el seu encant o por.
No hem de perdre la castanyada per cap motiu; és la nostra festa catalana i arreu del país hi trobareu fires i festes, com la d’Amer o Viladrau; cal continuar celebrant-la , l’1 de novembre. Els ingredients principals, la castanya i panellets, tot això servit amb una mica de moscatell o vi dolç.
Tant la Castanyada com el Halloween són festes o ritus per recordar els nostres morts. La Castanyada es celebra des de fa més de mil anys; els primers documents que en parlen són quan l’abat Oliva va decidir establir la Treva de Déu i es van marcar les festivitats que incloïen la festa de Tots Sants, on es recordava els morts i es deia que retornaven durant unes hores; per aquest motiu els campaners tocaven tota la nit les campanes, s’escalfaven a la vora del foc i menjaven castanyes, el fruit del temps. El Halloween també és una festa en record als morts que es celebra la nit del 31 d’octubre a l’1 de novembre; és pagana i d’origen celta, que es va importar a Estat Units cap al 1850 i s’ha desenvolupat a nivell comercial com festa de disfresses de terror, comparable al San Valentí . El seu fruit característic és la carbassa, que es buida i serveix per posar-hi espelmes i fer llum als morts en el retorn cap al més enllà.
Aquí teniu les característiques de la castanya i el castanyer mediterrani.
La castanya és la fruita del castanyer, es troba dins d’una càpsula espinosa que conté de 2 a 7 castanyes. El castanyer mediterrani (Castanea sativa) és una arbre caducifoli de la família de les fagàcies. És un arbre gran de 20 a 40 m. d’alçada amb una bona coloració groga de tardor. Molt important en la cultura catalana, ha servit per alimentar-nos de les seves castanyes i per produir fusta per moltes utilitats debut a que és flexible, de duresa mitjana, és resistent a l’humitat i li costa molt podrir-se i sobretot flexible. S’ha utilitzat per fer portes per a les cases, bigues, taules per a la construcció, grans vaixells, pals de telèfon, utilitzat també per fer vies ferroviàries, mobles de qualitat, tancats, barrils, cistells, tanins. Diuen que a les mines s’utilitzava perquè abans que la fusta trenqués, aquesta feia molt soroll i alertava els miners que era hora de fugir a un lloc segur.
Es creu que el van introduir els romans a la vegada que l’olivera i la vinya, els hi agraden els llocs frescos i humits on el sol tingui un pH àcid, per aquest motiu la terra de castanyer és molt utilitzada per plantacions de rododèndrons, azalees i hortènsies. En trobarem molts al Montseny i Montnegre, també a zones altes de les Gavarres i el Pre Pirineu.
Es coneixen quatre varietats esteses per l’hemisferi nord, a Europa, Xina, nord d’Africà i els Estats Units; les varietats nord americanes s’han gairebé extingit per un fong que també afecta el castanyer mediterrani, però en menys intensitat. Les varietats de la Xina i Japó són les més resistents. No ens hem de confondre amb el Castanyer de l’Índia (Aesculus castanae) que produeix unes castanyes molt iguals però amargants sense valor culinari.
La castanya és comestible i conté: aigua, greixos, proteïnes, hidrats de carboni, fibra, potassi, fòsfor, ferro, sodi, magnesi, calci, coure, zinc, manganès, vitamines (A, B1, B2, B3, B6, C, E) i àcid fòlic. És molt similar als cereals i durant molt temps si hi feia farina i pa.
Pel seu alt contingut en hidrats de carboni, fibra i aigua fa que aquest fruit sec sigui totalment recomanable per tractar l’estrès, la depressió, l’anèmia, el desgast físic, les varius i els problemes intestinals, cardiovasculars, degeneratius i de memòria. De la mateixa manera, es presenta com un bon aliat durant l’embaràs i la lactància, i és un bon antiinflamatori, anticancerós i reconstituent.
Es mengen rostin-les al forn o la brasa. I per cuinar-les trobarem un munt de receptes per fer salses, sopes, postres. La mel de castanyer també és molt bona.
Des de la Mediterrània 
Castanyes calentones, què bones!
Oriol López
Sense oblidar, però, que la castanyada també té les seves arrels en la mateixa celebració celta del Samhain, que a través d’irlanda va passar als Estats Units per a convertir-se en el Halloween.
També aquí s’havien buidat carbasses i naps; i, amb foc a dins, tenien el mateix sentit d’invocar l’esperit dels morts, o d’espantar els esperits malignes.
Al capdavall, la castanyada i el Halloween tenen un mateix origen ancestral.