Esther Deans, no-cavar, no-cultivar.

Imatge: http://www.harpercollins.com
Esther Deans és australiana, que entre el 1970 i 1980 va escriure diversos llibres sobre el seu sistema de treballar el jardí i l’hort amb el sistema de no-cavar o no-cultivar (no-digging gardening). Aquest sistema ha tingut gran acceptació per part de jardiners arreu del món. Es tracta de construir un sòl amb gran quantitat de matèria orgànica sobre qualsevol tipus de sòl que tinguem.
Cal seguir el següent disseny:
1. Construir un bancal quadrat amb fusta, pedres o rajols.
2. Posar-hi al fons una capa de cartró o paper de diari.
3. A sobre una capa de palla de 8 a 10cms.
4. A sobre una capa de humus o fertilitzant orgànic.
5. Una altre capa de palla a sobre de l’anterior
6. A sobre una altra capa de fertilitzant orgànic
7. I a sobre de tot un capa de 5 a 10 cm de compost. On hi plantarem.
Tant senzill com això.
Els avantatges d’aquesta tècnica és construir una cadena en els micro i macro organismes que viuen al sol, fent un cicle saludable que aporten nutrient i prevenen els patògens desenvolupar-se com a plaga. Les plantes transfereixen una part del Carbó al sòl que és aprofitat per aquests macro i microorganismes, que a la vegada el transformen en elements minerals que la planta aprofita per nodrir-se i créixer. D’aquesta manera creem un cicle natural que ens ajuda i facilita la pràctica de la jardineria.
Esther Deans igual que Ruth Stout i Masanobu Fukuoka, van ésser els pioners amb el sistema de no-cavar i no-cultivar que molts hem decidit d’utilitzar.
Esther Deans va escriure els llibres No-Dig Gardening (Jardineria sense Cavar) i Leaves of Life (Fulles de Vida), que van inspirar a Bill Mollison que va establir el moviment de la permacultura.

Teresa
http://www.unjardipermenjarsel.blogspot.com