Data de caducitat

Al novembre, quan els cementiris s’omplen de persones que recorden als seus éssers estimats, resulta inevitable pensar en el fet que tots portem en el nostre envàs una data de caducitat. S’ha escrit molt sobre la mort  i un gran nombre de filòsofs s’ha entestat a trobar respostes que donin un sentit vital al fet de desaparèixer. Però el cert és que mirem cap a un altra banda quan algú parla d’aquest tabú. No sé si mai aconseguim entendre la vida i les seves regles. Tanmateix estic segur que poques persones acaben trobant-li algun significat als decessos, més enllà de les qüestions biològiques.

La mort, però, té respostes socials que a vegades sorprenen. És el cas d’una pàgina web anomenada www.findagrave.com. Gràcies a aquesta web tenim la possibilitat de veure fotografies de tombes on reposen les restes de moltes celebritats. Això ens permet comprovar que mai ha estat certa la llegenda al voltant de la làpida de Groucho Marx on se suposa que l’epitafi deia: “disculpi’m que no m’aixequi”. També tenim l’oportunitat d’observar l’austeritat del mausoleu on es troben les despulles de Marilyn Monroe. Per cert, hi ha una història mai provada al voltant del seu nínxol. Diu que el cantant folk Richard F. Poncher va fer l’impossible per ser enterrat a sobre de l’actriu i poder passar l’eternitat ben a prop d’ella.

Però fa temps hi havia un altra pàgina web que no es veia amb molt bons ulls per part dels famosos de tot el món. Es tractava de http://www.youbettheirlife.com i en ella es podia jugar a endevinar quins famosos moririen durant el proper any. Els participants feien una llista dels possibles òbits al desembre i si moria alguna d’aquestes celebritats sumaven punts. A final del següent  any es repartia el pot entre els guanyadors. Asseguraven els creadors del joc que produïa addicció i que cada dia el primer que feien els qui jugaven  era llegir en el diari les necrològiques.

I no tan sols en el món virtual trobem estranyes relacions amb la idea de la mort. Existeix també el concepte de turisme necrològic. El cementiri Pere Lachaise de París n’és un bon exemple. Els qui el visiten poden gaudir d’un cementiri molt fotogènic i, a més a més, fer una recorregut per la història de la cultura europea. Criden l’atenció dos conjunts funeraris per sobre dels altres. El primer és la tomba de Jim Morrison, sempre plena de porros i de llaunes de cervesa que deixen com a obsequi els seguidors del cantant. El segon és el lloc on reposen les restes d’Oscar Wilde que ha estat omplert de petons de carmí per part dels seus fans.

I és precisament en aquest món real on a vegades trobem les respostes més interessants. L’altre dia algú va preguntar-li a un treballador de l’ajuntament si notaven la crisi. Ell, sorprès, li va dir que no. I es que quan li van demanar que expliqués en què consistia exactament la seva feina va acabar dient: enterro als morts.

 

Quant a

Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.

Arxivat a Cultura i Societat
One comment on “Data de caducitat
  1. Oriol López ha dit:

    La mort és un tema tabú en la nostra societat; preferim no parlar-ne i ignorar-la. Potser pensar de tant en tant en la mort, sense obsedir-s’hi, seria una cosa bastant sana.

    Oriol López

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: