Existeix el Pare Noel? (No ho llegeixis si no ets un adult!)

Aquest Nadal he recordat quelcom que vaig trobar per la xarxa ja fa 10 anys i sobre el que no vaig poder resistir la temptació de fer-ne la contra-demostració.

Com és material especialment sensible en aquestes dates, millor que oculteu aquesta informació als infants!

Demostració de l’existència del Pare Noel, més conegut com Santa Claus.

S’han obtingut dades científiques sobre l’existència del Pare Noel:

1.- Cap espècie coneguda de ren pot volar. No obstant això, hi ha aproximadament 300.000 espècies vives pendents de classificació. Si bé la majoria d’elles són insectes i gèrmens, no és possible descartar completament la possible existència entre elles del ren volador que només el Pare Noel coneix.

2.- Es calcula que hi ha uns 2000 milions de nens (considerant únicament a les persones amb menys de 18 anys) al món. Però atès que Santa Claus no sembla que s’ocupi dels nens musulmans, hindús, jueus i budistes, la xifra es redueix a un 15% del total (uns 378 milions, segons les estadístiques mundials de població). Segons aquestes estadístiques, hi ha una mitjana de 3,5 nens per llar, així que estem parlant d’uns 108 milions de llars (suposant que en cada una d’elles, hi hagi almenys un nen que s’hagi portat bé!).

3.- El Pare Noel disposa de 31 hores la nit de Nadal per realitzar la ruta de repartiment de regals, gràcies als diferents horaris i a la rotació de la Terra (suposant que viatgi d’est a oest, la qual cosa sembla lògica). Això suposa 967,74 visites per segon. En altres paraules, en cada llar cristiana amb un nen bo, el Pare Noel té 0,000001 segons per aparcar, sortir del trineu, baixar per la xemeneia, omplir els mitjons, repartir els altres regals sota l’arbre, menjar-se el que li hagin deixat, enfilar-se una altra vegada per la xemeneia, pujar al trineu i marxar cap a la següent casa. Suposant que cadascuna d’aquestes 108 milions de parades està distribuïda uniformement sobre la superfície de la Terra (el que és fals, però pot valer per fer els càlculs), hi ha 4,7 km entre casa i casa. Es dedueix d’això que el trineu del Pare Noel es mou a uns 4.569 km/s; aproximadament 13.438,33 vegades la velocitat del so! I un ren convencional només pot córrer a una velocitat punta d’uns 24 km/h.

4.- La càrrega del trineu afegeix un altre element interessant a l’estudi. Suposant que cada nen només s’emporti un LEGO (a l’escrit original es deia TENTE, el temps passa!, encara que l’any passat encara em va semblar veure caixes del meu estimat TENTE en algunes botigues!) de mida petitat (0,9 kg), el trineu transportaria unes 340.200 tones, sense comptar al Pare Noel a qui sempre se’l descriu com bastant grassonet. Sobre el terreny, un ren convencional no és capaç de transportar més enllà de 150 kg. Encara que el ren volador pogués transportar deu vegades aquesta càrrega, no bastarien vuit o nou, sinó que es necessitarien uns 226.800 rens. Això incrementa la càrrega (sense comptar el pes del propi trineu) a unes 353.430 tones. Sí tenim en compte el pes del conjunt, 5.553.000 tones i que viatjarien a uns 4.569 km/s, això crearia una resistència aerodinàmica enorme, que provocaria un escalfament dels rens similar al que pateix una nau espacial en la seva reentrada a l’atmosfera terrestre. La parella de rens que vagi al capdavant absorbiria un trilió de joules d’energia per segon, cada un. En poques paraules, s’incendiarien i consumirien gairebé a l’instant, quedant-se exposada a la destrucció la parella de rens posterior. També s’originarien unes ones sonores eixordadores en aquest procés.

El tir de rens al complet es vaporitzaria en 4,26 mil•lèsimes de segon! El Pare Noel mentrestant, patiria unes forces fictícies 17.500,06 vegades superiors a les de la gravetat. Si el Pare Noel pesés 120 kg (pel cap baix), seria esclafat contra la part posterior del trineu amb una força de més de 2 milions de kg. Per tant i concloent, si Santa Claus va intentar mai portar els regals als nens per Nadal, està mort!

5.- A més, hem de considerar el problema afegit del trànsit aeri, dels volcans rebels i dels controladors aeris encara més rebels! Com apareix als radars el trineu del Pare Noel, eh?

El Pare Noel s'estavella contra un avió i sobreviu a l'impacte, els rens no!

Llavors sorgeix la gran pregunta: existeix doncs el Pare Noel?

Si responem amb l’explicació anterior a un nen quan ens pregunti per l’existència de Santa Claus (o bé ho dedueixi per si mateix), el nen pot emportar-se una desil•lusió tremenda. Per sort, hi ha una contra-explicació que pot ser-nos útil en aquest cas.

L’anàlisi anterior, basat en les lleis de la física clàssica, presenta un error important, ja que no considera els fenòmens quàntics, que són bastant significatius en aquest cas particular.

Com s’ha indicat, es coneix amb extrema precisió la velocitat terminal del ren a través de l’aire sec de desembre sobre l’hemisferi nord (per exemple). Així mateix, es coneix amb tremenda precisió la massa del Pare Noel i el seu trineu (ja que es coneix el nombre de nens, regals i rens just abans del vol). Pel que fa a la direcció i sentit del vol, aquesta és essencialment d’est a oest.

Tot l’anterior significa que es pot determinar amb extraordinària precisió el vector del moment cinètic del Pare Noel i el seu carregament. Només cal aplicar el principi d’incertesa de Heisemberg per saber que la posició del Pare Noel, en qualsevol moment del Nadal, és extremadament imprecisa. En altres paraules, està “difuminat” sobre la superfície de la Terra, de forma anàloga a com l’electró està “difuminat” a una certa distància del nucli de l’àtom. Per tant, literalment pot trobar-se a tot arreu en un moment donat!

Finalment, les velocitats relatives a les quals els rens poden arribar durant breus lapses de temps fan possible que, en certs casos, arribin a alguns llocs una mica abans de sortir del pol nord! El Pare Noel, en altres paraules, assumeix durant breus períodes de temps les característiques del taquió. Estem d’acord que l’existència dels taquions encara no està provada i és hipotètica, però el mateix passa amb els forats negres, i ja ningú dubta de la seva existència. Així que resumint i concloent, és perfectament possible l’existència del Pare Noel i que reparteixi tots els regals en la nit de Nadal.

Autor anònim.

NOTA: Els càlculs han estat corregits del document original per David Galeano.

Contra-demostració, el Pare Noel no existeix.

La demostració científica sobre l’existència o no de Pare Noel és realment fascinant i demolidora però sento desil•lusionar-vos ja que després d’haver reflexionat sobre tot l’assumpte no em queda més remei que llançar una mica de llum sobre el tema i aclarir i desmuntar tot l’argument que, com ja he dit i d’altra banda, està molt ben estructurat i basat en aspectes científics bàsicament correctes .

Estic totalment d’acord pel que fa als càlculs de la velocitat i la massa imputables a un tir de rens estàndard i a un Santa Claus estàndard més o menys obès, així com que per descriure correctament segons la física actual un moviment a través del continu espai-temps amb les característiques del descrit en la demostració, cal indiscutiblement incorporar als càlculs tota la física quàntica possible. Així, és correcte parlar de les velocitats relativistes dels rens voladors, de forats de cuc i, sobretot, del principi d’incertesa de Heisemberg per concloure que teòricament és
possible que Santa Claus existeixi, ja sigui un alien tipus Yoda o com un parameci gegantí, que amb una tecnologia sorprenent, és capaç d’obrir i tancar forats de cuc en l’espai-temps.

Fins aquí sembla que tot quadra però NO!!!!!!!. Encara suposant que algun alien
pugui dominar els forats de cuc i usar-los com una xarxa de metro Universal, cosa que dubto ja que per obrir-ne un d’1mm de diàmetre cal una energia de gairebé 10 milions de bilions de GeV, i per viatjar per ell s’hauria de reduir la mida de la nau a menys d’aquest diàmetre i llavors, com a mínim, les joguines dels nens bons no es veurien ni amb un microscopi electrònic!

A més caldria obrir un forat d’aquests en cada llar de foc amb el que convertiríem cada sala d’estar en unes 100.000 Hiroshima i Nagasakis juntes, ostres! quin regalet de Nadal!

Però és que la impossibilitat que Santa Claus voli tan ràpid s’acaba molt abans
d’arribar als forats de cuc.

Com bé es diu a la demostració, al viatjar a velocitats altes a través de la nostra atmosfera la temperatura de fricció faria que els rens, el trineu i Santa es volatilitzessin en segons i encara que el principi d’incertesa impedeixi determinar la posició d’una partícula, el cert és que si en un instant concret de temps Santa es socarra, resulta que Santa es socarra de dalt a baix encara que no puguem saber exactament on ni quan!, i com només podria fregir-se una vegada, doncs resulta que està mort o és immortal! Però ja això seria aprofundir en assumptes filosòfics i massa místics per a mi, simple mortal.

Però el que penso que resulta definitiu és que quan es viatja a velocitats relativistes (molt properes a la velocitat de la llum), i tots estem d’acord que Santa ha de viatjar molt ràpid segons la demostració, l’augment progressiu de la massa accelerant acaba per convertir aquesta massa en un forat negre (el resultat del col lapse d’una estrella més massiva en 1,5 vegades el Sol). De la gran atracció gravitatòria del forat negre res no pot escapar, ni tan sols la llum.

Per tant, no és que no puguem veure a Santa perquè sobreviu dins d’un forat negre, sinó que no podem veure-ho perquè si el forat negre provocat per Santa i els seus rens voladors creuant el cel a gairebé la velocitat de la llum existís, senzillament hauria absorbit el planeta sencer, i l’únic que quedaria de la Terra seria una intensa radiació en forma de raigs X, de molt alta energia, emergint de l’horitzó de successos (boca del forat negre), a més de radiació de Hawking (producte de la desintegració entre partícules de matèria i antimatèria) i poca cosa més. De moment, no es pot sobreviure en un forat negre, ja que la gravetat comprimiria la matèria de manera que només seriem una sopa de quarks. De manera que si Santa existís els quarks serien els destinataris de les seves joguines! I això que Santa només provocaria un forat negre petitó. El que habita al centre de la nostra galàxia, la Via Làctia, té una massa de més de 4 milions d’estrelles com el Sol!

No es pot viure en una singularitat (centre del forat negre), ja que seria un punt de l’espai en què la curvatura de l’espai-temps es fa infinita, i on fallen totes les lleis de la física conegudes.

Per tant, atès que la Ciència no pot demostrar l’existència de Santa, hem de deixar que cada un cregui el que prefereixi. De fet, moltes tradicions de moltes cultures es basen en qüestions de Fe. Crec que aquí podem trobar la resposta al mite de Santa Claus. Que la Fe o la Ciència de cadascú decideixi que és el que prefereix creure.

Tió vs Santa Claus!

Jo m’inclino per la Ciència. Encara que, i ja que estem entre col•legues, us diré que sempre em van agradar més els Reis d’Orient!… i els troncs alquimistes que transmuten la matèria i caguen caramels!

Rafael Balaguer.

Prehistoriador i astrònom amateur, especialment interessat i compromès amb la divulgació científica, em centro en la tasca de comunicació de l'Astronomia i de la Paleoantropologia impartint cursos i conferències, en les què destaquen els suports audiovisuals, així com realitzant observacions astronòmiques públiques, especialment amb Astrogirona, Associació Astronòmica de Girona, de la què en sóc president. Fruit de la meva vocació integradora de l'Astronomia amb altres ciències, actualment estic realitzant una investigació totalment pionera en el camp de l'Arqueoastronomia que estudia la relació entre la ubicació i l'orientació dels monuments megalítics amb el camp magnètic de la Terra.

Arxivat a Ciència i Tecnologia
4 comments on “Existeix el Pare Noel? (No ho llegeixis si no ets un adult!)
  1. Oriol López ha dit:

    Jo també, entre Fe cega i Ciència, m’inclino per la Ciència.

    Oriol López

  2. manel ha dit:

    el mateix es podria dir dels reis d’orient,no? hahaha

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: