Amb un parell de pilotes (d’or)

En Lionel Messi ja té a casa seva la segona pilota d’or de la FIFA que l’acredita oficialment com a millor futbolista del planeta. És la segona que rep i a més, de forma consecutiva. Segurament degut a aquesta circumstància, molts ens pensàvem que l’Iniesta i en Xavi, segon i tercer classificat, ostentaven una mena de secreta preferència atorgada pel fet de no posseir –encara– cap piloteta daurada. No ha estat així. Tanmateix, és absurd titllar d’injust el coronament d’en Messi. És oficial i oficiosament el millor futbolista del planeta; en veient-lo jugar no crec pas que cap persona amb dos dits de front i amb dos dits de criteri futbolístic pugui negar aquest extrem. Sigui com sigui, com a culer fins el moll de l’os, he de dir que fou un plaer indescriptible el veure aquests tres mags de la pilota asseguts, tots juntets, esperant conèixer el nom del guanyador. Els tres millors futbolistes del planeta juguen al nostre equip i han sortit del nostre planter, de La Masia. Portin-me el pitet, si us plau.

Ara bé, si parlem de preferències exclusivament sentimentals, he de confessar que m’hauria agradat que fos en Xavi el jugador premiat amb l’or futbolístic. Per allò de que hauria estat el primer català en aconseguir-ho i tal. I òbviament, també perquè ja fa unes quantes temporades que ens enlluerna contínuament amb el seu futbol, amb la seva precisió i la seva tècnica gairebé quirúrgiques. És precisament per això, que puc entendre perfectament que els seguidors de “La Roja” se sentissin decebuts en veure que l’Andrés Iniesta, autor del gol que donava el mundial a la selecció dels veïns, no rebia tampoc l’or. Però és quelcom visceral, de cor i no de cap. Amb el cap fred, els peus a terra i el criteri afinat, és indiscutible que el més just era coronar, de nou, en Messi. Per tant, considero del tot ridícul, ximple, pueril i fora de lloc, que des de certs mitjans s’hagi posat el crit al cel. Hi ha casos com ara per exemple el de La Vanguardia, que ratllen la indigència periodística. I si el diari del Grupo Godó és capaç de dir això, podeu imaginar-vos quin és el grau de demència assolit pels diaris de la caverna. Una petita mostra:

Opino sincerament que prendre’s un trofeu que guardona el mèrit individual com un atac a la seva eterna pàtria és una prova més del periodisme de nyigui-nyogui que practica segons qui. Una vergonya. Com tantes altres que perpetren.

Bixo.

Quant a elbixo

Rojoseparatista animalista de Barsalona. Can Fanga. Catalunya. Reino de España.