Nens robats. Nens apropiats.

Nota preliminar: Aquest és el meu primer post en aquest Bloc Col·lectiu, en el qual m’han invitat ha participar i ho faig amb molt de gust. Aprofito l’ocasió per saludar les companyes i els companys que hi participen.

De petit, recordo com la meva àvia i la meva mare parlaven que el costum de tenir els fills a casa era degut, en part, als robatoris de nadons que hi havia en els hospitals.

Els nens perduts del franquisme. Programa de TV3

Avui en dia podem llegir i veure per la televisió (TV3 va emetre “Els nens perduts del franquisme”, Antena 3 ha emès  “La Fábrica de Bebés” i “Niños Robados”), el que es comença a saber sobre un dels episodis més negres de la recent història d’Espanya.

El sociòleg Paco Tena diu: “En España se han robado sistemáticamente niños. Se empezó con el franquismo y ha perdurado hasta entrados los años ochenta”.

En el període 1940 a 1970, el robatori de nens tenia una clara connotació política, cap als 80 ja era només un negoci macabre.

En tot aquest cruel entramat destaca la figura d’Antonio Vallejo Nájera, comandant i cap dels Serveis Psiquiàtrics Militars, home influent que postulava perles com:

“Un marxista és un dèbil mental. El Marxismo es una enfermedad”

“Es necesario salvar estas almas infantiles disponiendo su salvación en familias leales, familias españolas puras”

Veiem el següent Telegrama en el qual Franco li dona resposta a una petició:

«En contestación a su escrito del 10 del actual proponiendo la creación de un Gabinete de Investigaciones Psicológicas cuya finalidad primordial será investigar las raíces psicofísicas del marxismo, manifiesto que de conformidad con su mencionada propuesta, autorizo la creación del mismo».

António Vallejo Nájera

Francisco Franco

Telegrama nº1565, 23 de agosto 1938. Entregado en la Inspección de Campos.

Us recorda alguna cosa tot això? Jo he al·lucinat!

El Psicòleg Guillermo Fouces, recorda que a les mares, seguint ordres de Vallejo Nájera, se’ls hi deixava molt poc temps per alletar els nadons, per a que no els hi contagiessin el Gen del Marxisme.

Les primeres víctimes varen ser les preses polítiques, si bé també hi havia dones i noies en situacions d’exclusió social.

Alguns exemples de relats dels afectats són del tipus:

Mar Soriano explica que en la clínica O’Donell de Madrid als seus pares els varen dir que la seva filla havia mort d’otitis i que no els hi podien ensenyar el cos perquè ja l’havien enterrat en una fosa comuna.

Juan Luís Moreno explica que el seu pare a punt de morir li va confessar que l’havien comprat per 150.000 pessetes.

A Emilia Girón li varen dir que tenien que portar el nen a la incubadora. Al dia següent li varen dir que havia mort. No té el certificat de naixement, ni el de defunció, ni tampoc el de la seva hospitalització.

En molts casos l’intercanvi es feia en el propi hospital. En d’altres es procurava el desarrelament, els nadons eren portats a famílies conservadores d’altres províncies i se’ls hi facilitava documentació falsificada per fer la inscripció en el Registre Civil. Els nens robats passaven a d’altres famílies que se’ls apropiaven.

Sembla que la majoria de casos es varen produir a Madrid i a Bilbao, i en menor mesura a Saragossa, Màlaga, Barcelona, Cadis, Alacant, València i Almeria.

Entre els Centres més citats en els documents hi ha la Maternitat O’Donell, la Maternitat Santa Cristina i la Clínica San Ramón, totes a Madrid. En aquests centres,  es registrava com a partera a la mare “adoptiva” i no a la verdadera.

El fundador, i director durant uns anys, de la maternitat O’Donell va ser José Botella Llusiá, tiet segon d’Ana Botella.

Prision de las ventas

La llei atorgava la tutela a l’Estat de qualsevol nen que entrés en un hospici i, entre d’altres coses, els hi podien canviar els cognoms, la qual cosa facilitava la trama de robatoris i d’apropiació.

Diverses fonts parlen d’entre 20.000 i 30.000 nens com a possibles afectats. És a dir, actualment hi ha persones que viuen en famílies que no són genèticament les seves. Esperem que la perseverança d’uns i sant ADN ajudin.

Algunes de les víctimes han creat ANADIR (Asociación Nacional de Afectados por Adopciones Irregulares), amb la intenció de que els tribunals els escoltin.

Us deixo uns enllaços sobre el tema. El primer és un clip molt curt del programa de TV3. Si en teniu interès, a la web de TV3 es pot trobar sencer.

http://www.tv3.cat/videos/446129

http://anadir.es/

http://www.foroporlamemoria.info/

Autor: Tomàs Ramos – http://trt2009.wordpress.com

Quant a

Andròmina semiorgànica arribada de l'espai exterior per conèixer-vos millor. Interessat en tot. He d'omplir la meva base de dades.

Tagged with: , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
2 comments on “Nens robats. Nens apropiats.
  1. Oriol López ha dit:

    Un article de pes sobre un tema que, durant molts anys, s’ha volgut silenciar. Molt bona aportació! Benvingut a l’equip!

    Oriol López

  2. Tomàs ha dit:

    Gràcies Oriol.

    Efectivament, el tema és molt important. Ara ja s’ha destapat el que amb la famosa Transició es va quedat sota les catifes. La Transició no només va voler facilitar el transit cap a la democràcia, sinó mantenir ocults molts casos que ara comencen a aflorar com aquest o els de les fosses comunes.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: