La bona educació dels ciutadans de les Bahames

"View from the room at The Bahamas", de Marc Llopart

Fa poc, en una reunió familiar, m’escoltava l’oncle Enric, que havia treballat tota sa vida a les drassanes, furgant els budells dels vaixells que haurien de solcar les mars, plens de mercaderies i de mariners d’aquells que es, segons que diuen, deixen una nòvia i mig sou en cada port que visiten. Per qüestions de feina, el meu oncle havia viatjat bastant, i ens explicava com, durant un seu viatge a Londres, li havia preguntat per un carrer a un bobby, en valencià… això sí, mostrant-li alhora el paperet en què duia pulcrament anotada l’adreça. El seu company, un mariner d’Altea, es quedà bocabadat en comprovar que la policia anglesa ‘entenia el valencià’. L’oncle rematà, murri, la seua història: -Per al poc que m’havia d’entendre si li parlava en castellà , bé podia estalviar-me l’esforç i parlar-li en la meua llengua.

Tot seguit, sense deixar caure el fil de la conversa, ens parlà d’un seu viatge a les Illes Bahames, amb motiu d’unes reparacions que havien de fer-se a la nau que feia aquest trajecte. Resultà ser que els habitants d’aquell país, de pell ben negra i d’aspecte atlètic, li havien semblat a l’oncle les criatures més boniques del món. -Hòmens i dones, tots eren ben trempats, amb uns ullots grans, que alguns els tenien verds i tot. I el cas és -continuà l’oncle- que tu anaves caminant, xinoxano, per la vorera, i encara no n’havies vist un davant teu, que ja se n’havia abaixat per cedir-te el pas.

D’entrada, l’oncle s’ho havia pres com a senyal d’exquisida cortesia i bona educació, però -home observador com ell era- no tardà a adonar-se que el pas, només el cedien els negres, i que, a més a més, tan sols ho feien amb els blancs, i no entre ells, que -quan es creuaven compartien la vorera sense grans dificultats. En acabar l’anècdota, tots els presents coincidirem a lamentar l’abús i l’evident discriminació que suposava per als ciutadans de les Bahames, haver de sotmetre’s de manera tan servil i ignominiosa, i cedir sistemàticament la prioritat als forasters. Algú encara reblà: -Només faltaria… forasters vindran que de casa ens tiraran.

En això estàvem, compartint la indignació contra aquella submissió abjecta, quan arribà a la casa un dels néts del meu oncle, acompanyat de la seua nòvia què, en entrar, ens saludà cortesament: – “Buenas noches”. Al poc vaig poder comprovar que la jove era una d’eixes persones que parlen exclusivament i tot el temps, en espanyol, siga la que siga la llengua dels seus interlocutors. Ho feia amb desimboltura, sense acusar cap incomoditat pel fet que era l’única que parlava eixa llengua. Fins a la seua arribada, a la sala hi havia hagut set persones valencianoparlants. A partir d’aleshores, qualsevol que hi haguera entrat s’hauria pogut pensar que estava davant de nou castellanoparlants, perquè quan la conversa es reprengué, tots els que parlaren ho feren en la llengua de la recent vinguda. Només dos paraules li havien bastat per a produir aquell miracle de conversió lingüística de la meua família.

Mentre l’oncle Enric, perdut ja el ritme de la conversa, es mirava calladament els peus, vaig pensar, ves a saber per què, en aquells negres bellíssims de les Bahames.

Ferran Suay
Societat Valenciana de Psicologia

Molt aclaridor, l’anterior article d’en Ferran Suay sobre l’ús social del català que porta per títol La bona educació dels ciutadans de les Bahames.

Oriol López

Quant a

M'agrada llegir i el món de la tecnologia.

Tagged with: , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
7 comments on “La bona educació dels ciutadans de les Bahames
  1. madebymiki escrigué:

    L’analogia és molt bona, realment trista per les seves implicacions però serveix per fer-nos reflexionar.

    Bon cap de setmana!

  2. Tomàs escrigué:

    Jo he estat durant molt anys d’aquells que canviava del català al castellà quan la persona amb la qual parlava ho feia en castellà. Ara ja no ho faig, sobretot si entenc que la persona amb la qual parlo és d’aquí, és a dir, parla castellà perquè vol.

    Fa unes setmanes em va sorprendre una frase d’en Justo Molinero (gens sospitós de nacionalista) quan deia: als catalans us manca una mica de mala llet amb això de canviar de llengua. Si més no, em va fer pensar.

  3. Oriol López escrigué:

    No dic que una mica de mala llet no sigui beneficiosa, però crec que en aquest cas no es tracta de fer servir la mala llet, sinó de no autohumiliar-nos constantment amagant la nostra llengua sense cap necessitat.

    Oriol López

  4. Rosa escrigué:

    Jo també parlava castellà de seguida si la persona que tenia al davant ho feia,
    ara ja fa temps que no, i no per imposar res a ningú, tant em fa que l’altre segueixi parlant castellà, es per poder exercir el meu dret a parlar la meva llengua materna igual que ho fan els altres, però en fer-ho t’asseguro de que hi ha gent que sí que fa servir la mala llet en resposta a la meva persistència en parlar català,

    • Oriol López escrigué:

      Tot i la mala bava amb que reaccionen alguns, la meva experiència és que, a Catalunya, la majoria de la gent respon amb respecte i educació si et mantens en la teva llengua.

  5. Brahim escrigué:

    jo, estic una mica cansat de la gent que passa del català al castellà en veure’m la cara d’estranger que, en una part sóc, encara fa deu anys que visc a Catalunya i me l’estimo.
    Em pregunto, si sóc de fora, tant se val a la persona que se’m diregeixi en català o en castellà, o és que en al nord d’Africa es parla castellà!!
    Brahim

    • Oriol López escrigué:

      Aquesta reacció de passar-se al castellà entre els catalanoparlants quan hi ha alguna sospita, fundada o no, que l’interlocutor no és catalanoparlant, l’ha determinada que, durant molt de temps, parlar en català ha comportat molt de perill si algú et denunciava.
      Això s’explica molt bé a la segona part de l’article Tenim per costum…, de la Margardia Cienfuegos.
      Jo et recomano que, si un catalanoparlant se’t dirigeix en castellà, simplement li diguis que pot parlar-te en català, cosa que segur que t’agrairà.

I tu, què en penses? Deixa'ns el teu comentari!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: