Per començar el 2011 amb optimisme existencial la societat científica britànica Royal Society va recomanar a l’última edició de la seva revista “Philosophical Transactions” que els governs del món haurien de preparar-se per a una possible trobada amb una civilització extraterrestre, la qual “podria ser violenta”.
Podeu accedir als articles sobre la vida extraterrestre publicats en aquesta revista des d’“aquí”. Aquests articles resulten francament interessants i són d’autors de reconegut prestigi internacional.
La revista parla en les seves pàgines centrals de l’existència de vida extraterrestre i argumenta que si el procés d’evolució segueix en tot l’univers patrons darwinistes, tal com passa a la Terra, les formes de vida que contactarien amb els éssers humans podrien “compartir la seva tendència a la violència i l’explotació dels recursos”.
Per aquest motiu, els científics reclamen que les Nacions Unides configurin un grup de treball dedicat a “assumptes extraterrestres” amb la capacitat de delinear un pla a seguir en cas d’un contacte alienígena.
“Hem d’estar preparats per al pitjor en cas de coincidir amb una civilització extraterrestre”, alerta el professor de paleobiologia evolutiva a la Universitat de Cambridge Simon Conway Morris, que considera que la vida ha de tenir en tot l’univers unes característiques similars a les de la Terra.
Morris creu que si hi ha alienígenes intel·ligents “seran semblants a nosaltres” , cosa que, “donada la nostra no gaire gloriosa història”, hauria de “fer-nos reflexionar”.
Per la seva banda, els professors John Zarnecki, de l’Open University, i Martin Dominik, de la Universitat de St. Andrews, reclamen a l’article que obre la revista un pla “responsable” dirigit per experts i científics que eviti els “interessos de poder i l’oportunisme “en cas que els extraterrestres arribessin al nostre planeta”.
La possible “falta de coordinació” que presumiblement es donaria en aquest cas hipotètic s’ha d’evitar, segons aquests científics, amb la creació d’un “marc general de treball” que sorgiria d’un “esforç veritablement global governat per un grup polític amb la suficient legitimitat”.
El passat mes d’abril, el científic Stephen Hawking ja va alertar sobre els perills del contacte amb extraterrestres. En un documental per al canal “Discovery Channel” es va mostrar prácticament segur que els alienígenes existeixen encara que va recomanar que els humans evitin mantenir el contacte amb ells.
Resulta curiós comprovar com darrerament els mitjans de comunicació ens informen de notícies relacionades amb la vida extraterrestre. Els més conspiranoics ja estan organitzant festes per donar la benvinguda als extraterrestres, alguns pensen que cap al 2012 coincidint amb la fi del calendari maia! Potser totes aquestes notícies ens les van presentant de mica en mica per preparar a l’opinió pública sobre alguna cosa que ja saben els governs: que els extraterrestres existeixen i que estan a punt de mostrar-se de manera oberta. Perfecte!, s’acabat esperar tota una vida per veure un OVNI!
Permeteu-me que em mantingui escèptic. Tot i que sempre he defensat que la vida a l’univers és abundant i m’atreviria a dir que fins i tot ha de ser ubiqua, sempre he mantingut que aquesta ubiqüitat està precisament vinculada a la “simplicitat”, és a dir, que la vida extraterrestre és generosament abundant a nivell microscòpic, ubiqua a base de bacteris i microbis. Però potser no sigui tant abundat a nivell de “civilitzacions intel·ligents que viatgen per l’univers”.
Sempre s’ha fet en cercles científics la típica brometa sobre l’exobiologia (ciència que estudia la vida fora de la Terra), titllant-la de ser la única ciència sense objecte d’estudi, ja que fins fa ara no hi havia evidències de vida “fora de la Terra”. Aquesta qüestió a més s’enfronta a un problema afegit crític: només coneixem (mig bé) la vida que existeix a la Terra, de manera que sabem buscar vida similar a la del nostre planeta, però no sabem si seríem capaços de detectar la presència de vida en ecosistemes exòtics com els que es poden donar en algun dels planetes que poden contenir els inabastables 10.000 trilions d’estrelles que fins avui la nostra tecnologia ha sabut detectar.
I és que aquesta idea de la vida extraterrestre no és nova. Al 1750 Thomas Wright va utilitzar una curiosa barreja de lògica i teologia per a calcular el nombre de planetes habitables que acull el nostre univers, el qual quedava restringit a la nostra galàxia abans que se’n descobrissin d’altres. Aquesta va ser la seva conclusió: “…no és possible que hi hagi menys de 10.000.000 de sols, o estels… suposant que cada un d’ells compti amb un nombre de planetes majors similar al del nostre Sol al seu voltant… i si a aquests els afegim alguns altres de segona categoria com la Lluna… en total podem tranquil·lament comptar amb 170.000.000 de móns. Un número tant elevat esperona una qüestió basada en la probabilitat: fins a quin punt hauria de ser improbable la vida per tal que no trobi companyia en cap d’aquests móns habitables? Un espai natural tan enorme, no pot no tenir utilitat, quant d’espai desaprofitat!” Avui, fins a on abasta la nostra vista, sabem que de galàxies n’hi han més de 60.000 milions, ja podeu emular Wright i multiplicar i multiplicar… la vida hauria de ser ubiqua…, si més no probabilísticament…
Wright continua: “…aquesta idea te quelcom tant agradable en si mateixa, que confesso que mai aconsegueixo alçar la mirada a les estrelles sense preguntar-me per què no tothom es fa astrònom!”
Fins aquí podem estar d’acord en que la vida hauria de ser abundant a l’univers però compte!, encara que podem demostrar dialectalment la universalitat de la vida, això no vol dir que aquesta vida fora de la Terra existeixi!, calen proves que no trigaran en arribar revolucionant el nostre horitzó cultural.
L’altre qüestió important és si algunes d’aquestes formes de vida podrien ser una civilització tecnològica “intel·ligent”. Deixo a l’amable lector reflexionar sobre què podria voler dir, en realitat, “intel·ligent”.
Efectivament, és molt probable que l’evolució de les espècies a causa de la selecció natural sigui una “Llei de la Natura”, és a dir, que es compleix en qualsevol lloc de l’Univers. De moment i per motius de limitacions evidents, només sabem que a la Terra sí que funciona. I precisament per això sabem que l’entorn és un dels factors clau en la direcció que actua aquesta llei de la Natura, la selecció natural actua sobre els individus, però es manifesta sobre les poblacions en que s’agrupen els individus. L’evolució biològica de la Terra és EXCLUSIVA de la Terra. Durant 4500 milions d’anys l’ecosistema del nostre planeta ha patit canvis espectaculars, alguns provocats per la mateixa vida!, però condicionats i modelats per la pròpia estructura geològica del nostre planeta, amb les condicions que han afavorit que els primats hagin adquirit consciència de si mateixos i de l’univers que els acull.
En altres planetes probablement la selecció natural també hauria de funcionar com aquí, però el resultat pot ser qualsevol altre forma de vida, plenament adaptada a l’entorn concret del planeta que l’acull. Hem de rebutjar la idea que l’univers estigui ple d'”homenets verds”, extraterrestres de forma humanoide. Per exemple, a Venus la pressió atmosfèrica és 90 vegades superior a la terrestre, de manera que si hi ha organismes vius a Venus probablement siguin força plans! A Venus les vostres cames no resistirien ni un segon sense trencar-se.
Així, els extraterrestres molt probablement existeixen, però amb tota probabilitat no han desenvolupat un aspecte humanoide, i tampoc no tenen per què haver desenvolupat un pensament amb “tendència a la violència i explotació dels recursos”. Insisteixo en que els primats, i el comportament primat, son un producte EXCLUSIU de l’evolució biològica a la Terra. Així que molt probablement, suposant que alguna forma de vida hagi aconseguit viatjar a velocitats relativistes i sigui capaç d’explorar ni que sigui una petita part de la seva pròpia galàxia, la probabilitat que ens trobi entre els incomptables móns que us ha donat multiplicació anterior és força baixa. I la probabilitat que siguin homenets verds amb ganes de gresca també és baixa.
Si un dia d’aquests resulta que baixen OVNIS plens d’homínids de l’espai exterior jo seria el primer sorprès, com a penitència per haver expressat un escepticisme fals prometo depilar-me de manera integral i fer-me monjo de clausura, faré melmelada la resta de la meva vida.
Aquestes reflexions m’han assaltat després de tornar a veure a Cuatro aquesta tarda la fantàstica pel·lícula “Señales”. És una bona pel·lícula sobre extraterrestres humanoides que en realitat tracta sobre la fe!
I si no sempre podem acabar com els seus personatges… intentant que no ens llegeixin (o manipulin) la ment…
Rafael Balaguer.
Prehistoriador i astrònom amateur, especialment interessat i compromès amb la divulgació científica, em centro en la tasca de comunicació de l'Astronomia i de la Paleoantropologia impartint cursos i conferències, en les què destaquen els suports audiovisuals, així com realitzant observacions astronòmiques públiques, especialment amb Astrogirona, Associació Astronòmica de Girona, de la què en sóc president. Fruit de la meva vocació integradora de l'Astronomia amb altres ciències, actualment estic realitzant una investigació totalment pionera en el camp de l'Arqueoastronomia que estudia la relació entre la ubicació i l'orientació dels monuments megalítics amb el camp magnètic de la Terra.
Des de la Mediterrània 
Hola Rafael.
Jo també soc escèptic, malgrat m’agradaria que existissin. És més una esperança intel•lectual i estètica que no pas relacionada amb cap tema esotèric o religiós.
Així i tot, si alguna “espècie” alienígena és capaç d’arribar fins aquí, la pregunta que ens hauríem de fer és, perquè? Què caram els hi podria interessar de nosaltres o del Planeta?
Se suposa que pel sol fet de ser capaços d’arribar-hi, si més no, tecnològicament haurien d’estar molt més avançats que nosaltres (no només tecnològicament sinó en totes les matèries que de manera coordinada s’han de conjuminar per aconseguir un viatge d’aquestes característiques) i per això, perquè haurien de venir?
Així i tot, si venen no em perdo la teva melmelada.
El post m’ha sembla molt bo i molt interessant. Seriós i amb algun toc d’humor que fa la lectura molt amena.
Pel que sabem de l’Evolució, és que la paraula enganya, perquè porta implícit un sentit de progrés. I no és així, necessàriament; però la cultura cristiana la tenim fortament arrelada. Més que d’evolució, hauríem de parlar d’adaptació. D’adaptació peti qui peti. Oblidem-nos, doncs, d’Star Trek i lligues planetàries i no pensem que pel fet d’estar avançats tecnològicament ho estaran èticament. Fins i tot el concepte d’allò que és ètic és explicable per l’evolució. De manera que poden ser tan diferents que ni tan sols ens adonem de la seva presència i la seva ètica pot estar perfectament en oposició a la nostra. Si no ens produeix cap contradicció esclafar un escarabat a la cuina, per què els hauria de suscitar en ells cap emoció d’aquest tipus? Si vénen, jo també em tanco a fer melmelada, i ben, ben amagat.
Molt bon article.
Jo sóc dels que opinen com el senyor Stephen Hawing o el senyor Morris; estic convençut que en la infinitat de l’univers hi ha infinitat de probabilitats que una civilització, per molt llunyana i inabastable que ens sembli, hagi pogut desenvolupar la tecnologia necessària per detectar-nos i fer-nos una visita. Ara bé, tinc la sincera esperança que quan això passi “oficialment”, no sigui per donar-nos pel cul. És curiós, perquè espero i desitjo trobar en els alienígenes una actitud segurament molt més “humana” que la de la majoria de civilitzacions que habiten el nostre Planeta. Suposo que aquest desig ve motivat pels llibres d’Història, que si alguna cosa deixen clara, és que a la Terra som especialistes en solucionar-ho tot a base d’hòsties.
Jo, si fos un ésser “intel·ligent” i extraterrestre, sincerament, procuraria no apropar-me a personatges com nosaltres a no ser que m’interessés especialment acabar els meus dies amb una bala entre cella i cella. Som així d’hospitalaris.
Bixo.
Jo espero que, si existeixen, visquin tan lluny de nosaltres que no els pagui la pena l’esforç del viatge de venir-nos a veure. I, a l’inrevés, espero que nosaltres tampoc no anem a molestar-los.
Oriol López
Hola a tothom i moltes gràcies per les vostres reflexions, m’alegra molt que us hagi agradat el post!
En efecte, el problema de l’ètica és un dels principals en el tema del contacte extraterrestre i, tal com diu en Toni, l’ètica i fins i tot la moral es poden explicar biològicament en el sentit que ambdues resulten adaptatives, útils per a la supervivència de l’espècie. Per tant, a priori sembla que és millor no carregar-se als veïns directament i dedicar-se (dedicar-nos, potser algun dia), a explorar el Cosmos de manera constructiva. L’exploració sistemàtica ha reportat molts beneficis als humans moderns des que vam aparèixer a l’Àfrica fa uns 200.000 anys http://www.bradshawfoundation.com/journey/ . El desastre ecològic que el nostre comportament primat ha causat al planeta seria un altre debat molt interessant també.
Sobre el tema dels recursos que els extraterrestres podrien intentar explotar per aquí també em mantinc escèptic. Una civilització tant potent tècnicament com per explorar la galàxia ha d’haver solucionat de manera súper eficient l’obtenció de recursos, de tal manera que l’exploració en busca de nous medis per obtenir energia per exemple, hagin quedat superats. Una solució molt interessant sobre com aprofitar al màxim tota l’energia de l’estel progenitor de qualsevol civilització la va proposar Freeman Dyson, és la famosa “Esfera de Dyson” http://es.wikipedia.org/wiki/Esfera_de_Dyson
Us imagineu als humans construint quelcom de similar?
Veritablement crec que estem molt influenciats per les religions, principalment per la cristiana i l´islamica, crec que en la inmensitat del univers no som el unic planeta habitat, si aqui a la terra existeixen milers de variants de vida, perque no poden existir altres planetes habitats per formes no humanoides? en cas contrari ùs imagineu tan d´espai perdut i tanta energia per no tindre cap sentit?.
Altre cosa seria tindre la tegnologia de manester per arribar a altres planetes i sapiguer com ens podriem comunicar amb ells.
Hola Josep! Doncs sí, el problema del contacte i de la tecnologia per superar les distàncies immenses que tenim a l’Univers probablement sigui insalvable per a nosaltres. Potser alguna civilització tecnològica més antiga que la nostra i més avançada sigui capaç de fer-ho!