Si no és ara, quan?
Si no és aquí, on?
Quant dura l’espera?
Quin és aquell lloc?
Si no ets tu, qui?
Si no és així, per què?
Si és silenci,
per què sembla soroll?
Si és una altra carícia,
per què aquest dolor?
I si no són petons
ni copets a l’esquena
allò que em treu la son,
como aconseguir aturar
aquest plor?
Si ara no me’n vaig, quan?
Si no és aquí el que cerco, on?
I si tan sols sóc un altre adult perdut
en una maduresa inútil,
per què li dono importància?
No és una victòria,
ni una paraula amable
el què em manca.
No són ceros al compte
ni un món pagat a terminis.
Si no és una llàgrima o un somriure,
si la tendresa fa mal,
si és mai o sempre,
per què espero la redempció
quan no hi ha pecat?
Si no és un secret a mitja veu
o una cançó sense música,
si em ric en la solitud
o parlo estant callat,
si me em fa por la llum
i un refugi és la obscuritat,
com saber
el què m’està succeint?
Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.
Des de la Mediterrània 
Una sobredosi de preguntes sense resposta d’aquesta magnitud pot deixar fora de joc al més plantat.
Des d’aquí, me prenc la llibertat de proposar-vos un canvi de registre (com diu el Ferran Monegal), poder el Vicenç Ferrer ens pot ajudar:
http://coachingcat.wordpress.com/2011/01/14/laccio-bona
Molt bones preguntes i molt bona via per començar a trobar algunes respostes la que proposa la Sophia.