Fins quan ajupirem el cap i mostrarem les vergonyes?

El Govern de la Generalitat ja ha enviat el seu pla d’austeritat a Madrid, i avui Artur Mas haurà de passar per l’adreçador del qui de veritat remena els diners dels catalans. Com a amo que sap que ha d’imposar la seva llei, no li posarà fàcil; fins i tot sabent que no pot dir que no, es farà pregar el sí. I, per suposat, la benedicció anirà acompanyada d’un munt de “compromisos concrets i estrictes”, un munt de condicions no pas tant de caire econòmic com de caire polític. Serà la revenja d’un Zapatero que també s’ha vist obligat a humiliar-se i a cedir a les exigències dels seus superiors.

Sense entrar en el fons de la qüestió, de la imperiosa necessitat sobrevinguda de reduir el dèficit, és evident que el Govern de la Generalitat està fent un acte de submissió envers el Govern espanyol. Si es qüestiona l’endeutament de les comunitats autònomes, quan és molt més important el que té el Govern espanyol, és estrictament per raons polítiques; de la mateixa manera que és per raons polítiques que totes les administracions proposen plans d’austeritat per a segons quines despeses socials i no en proposen per a d’altres com la mateixa Casa Reial, l’Exèrcit o segons quins Ministeris que haurien de desaparèixer ja que tenen totes les competències traspassades.

Però és que sembla que el Govern de la Generalitat hagi oblidat una de les seves promeses electorals més importants, la del pacte fiscal que hauria de reduir l’enorme dèficit que arrosseguem amb l’Estat. Artur Mas haurà de suplicar que el Govern espanyol li permeti una emissió de deute que podria arribar fins als 11.000 milions; i Zapatero li farà pagar cara la seva benedicció. L’espoli que pateix Catalunya en forma de dèficit fiscal, xifrat en 20.000 milions anuals pel cap baix, seria suficient no solament per a què Catalunya no s’hagués d’endeutar encara més, sinó per a reduir considerablement el dèficit acumulat d’anys enrere. Els qui ens prenen els diners, i ens obliguen a endeutar-nos són els qui cínicament han d’autoritzar aquest endeutament tot posant-hi condicions.

Josep Romeu

http://blocdejosepromeu.blogspot.com/

Arxivat a Cultura i Societat
4 comments on “Fins quan ajupirem el cap i mostrarem les vergonyes?
  1. Sophia Blasco ha dit:

    Per fer memòria, deixo, aquí mateix, l’exposició que de l’actual situació d’espoliació que patim a Catalunya ens fa de manera magistralment alguns empresaris:
    1a. Part http://bit.ly/8XacYu
    2a. Part http://bit.ly/bKpPye
    3a. Part http://bit.ly/aX05bf

  2. […] This post was mentioned on Twitter by Pedro Tomás , Sophia Blasco, Coach. Sophia Blasco, Coach said: Fins quan ajupirem el cap i mostrarem les vergonyes?: http://t.co/6GjLhmo […]

  3. Sí, sí, tens tota la raó… És pràcticament intolerable que haguem d’anar a Madrid a demanar caritat, quan ens estan espoliant amb tota la cara dura del món…, però què podem fer?.
    Si jo fos l’Artur Mas, treuria les ungles i ensenyaria les dents, i li dira al tril·lero del ZP que no ens enganyi més i que afluixi la mosca, que ells ens deuen més de 1200 milions i a més el nostre dèficit a causa de l’espoli és de 20.000 milions. Intentaria avergonyir-lo una mica, i també treure els drapets al sol com tu dius, de les despeses militars, de ministeris buits de competències, i altres galindaines….
    I perquè no intentar treure el tema del tancament de caixes?… perquè Catalunya no pot tancar l’aixeta, o almenys intentar-ho?.

  4. Oriol López ha dit:

    És una humiliació indignant…

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: