Una de les grans virtuts de la proposició de llei per la independència, presentada per Solidaritat, és la de posar en evidència que el plantejament, des d’un punt de vista democràtic, és molt simple: Una proposta presentada per qualsevol grup de la cambra que hauria de rebre el suport de la majoria dels parlamentaris. Si no té aquest suport, passarà com en qualsevol altra proposta, que no tira endavant però que d’alguna manera ha forçat que se’n parlés i que cadascú es posicionés. Amb la diferència que ara tothom s’ha pogut posar les mans al cap i fer una exclamació, que per uns pot ser de pànic, per altres de decepció i encara per uns altres d’esperança.
Només hauria faltat que l’Artur Mas fes el cop de cap i votés afirmativament. Amb una declaració d’aquest tipus feta pel Parlament de Catalunya s’obriria un conflicte de legitimitats: els espanyols argumentarien que s’ha vulnerat la seva legalitat, mentre que des d’aquí podríem dir que democràticament hem emprès el camí de crear la pròpia legalitat en el marc d’una legalitat internacional reconeguda. Amb la consecució de la independència els recursos econòmics de Catalunya farien un salt vertiginós; les picabaralles actuals entre CiU i PSC per dilucidar si les necessitats de tresoreria per aquest any són d’11.000 milions o de 9.000 milions, quedarien en una simple anècdota si tenim en compte que només pel cantó del dèficit fiscal Catalunya deixaria de perdre 22.000 milions anuals.
Montilla ha qualificat la proposició de llei per la independència com una “frivolitat”. El que és realment una frivolitat és l’actitud irresponsable dels socialistes catalans, còmplices de l’espoli que pateix Catalunya, l’espoli que ens ha portat a l’actual endeutament. És una frivolitat discutir si les necessitats de tresoreria per aquests any són 8, de 9 o d’11, quan el fet de mantenir-nos dins d’Espanya ens representa un perjudici que suma el doble. És una tremenda frivolitat, compartida en aquest cas per CiU, pretendre resoldre els problemes econòmics del país sense aturar la via per on s’escolen els nostres recursos.
Josep Romeu
http://blocdejosepromeu.blogspot.com/
Des de la Mediterrània 
Absolutament d’acord!
Són còmplices de l’espoli!
Totalment d’acord, però els catalans de avui som massa conformistes.
Jo també penso el mateix! Mentre ens anem discutint per nimietats perdem més de 60 milions d’euros cada dia que passa només pel que fa a l’espoli fiscal, sense comptar tot el que perdem pel fre que l’Estat espanyol imposa a les nostres infraestructures i empreses.
Un dels actius que aporta la iniciativa és que una vegada més s’en parlarà obertament del tema de la Independència. Això, fa uns anys era impensable i tot això ja s’ha guanyat.
És una anar fent camí. “Caminante no hay camino, se hace camino al andar”
Que en Montilla digui que és una frivolitat té el valor de la seva opinió. En el seu moment el seu vot valdrà per 1, no per més.