Líbia no és Iran.
La brutal massacre que està infligint el règim libi al seu poble, és una salvatjada inapel·lable. Tot el que es viu des de fa temps a Líbia mereix molt més que els miserables comunicats que es preparen amb una parsimònia infinita des de occident.
“El Consell d’Europa condemna la repressió contra els manifestants pacífics a Líbia i mostra el seu rebuig a la violència i a la mort de civils”, ”cal respectar la llibertat d’expressió i manifestació de manera pacífica, ja que son drets que qualsevol ésser humà ha de tenir i han de ser respectats”. Això és el que sembla que serà tot el que es digui i es faci des de Europa, n’estic ben segur que en Gadafi i la seva cleptocràcia patrocinada i promoguda per occident ens estaran agraïts.
Els pobres ciutadans libis pateixen el genocidi i la tallada total de les seves comunicacions mentre Trinidad Jiménez diu que està preocupada pels espanyols que hi ha a Líbia (els que treballen a REPSOL ja son a casa…), el seu homòleg italià Franco Frattini fa una crida al diàleg per “salvar les diferències”. Mentrestant el genocidi segueix, la calculada “no intervenció” occidental i la minimització del que està passant segueixen el seu curs.
El que mai sabrem és que passaria si aquests fets es produïssin a l’Iran (o a Venezuela, o Cuba), allà al mig de “l’eix del mal”, però ja se sap, a l’amic Gadafi i als seus gasoductes no se’ls poden condemnar públicament, hem de mantenir “els nostres” privilegis a la zona.
Els que ja som una mica grandets recordem els bombardeig per part dels avions nord-americans del palau presidencial d’en Gadafi, els manifestants libis poden estar agraïts, de moment no hem enviat avions a bombardejar-los, ens conformem amb mirar cap un altre banda mentre busquem substitut a Gadafi, això si, un substitut que s’hi assembli força.
Més info interessant:
I un “cable” d’aquells altres dolents anomenats Wikileaks:
::.·No sé que no sé res·.::
Des de la Mediterrània 
És evident que la duresa de les condemnes per part dels governs occidentals de determinats actes criminals depenen de qui sigui qui els cometi, de si és amic/soci o enemic.