Líbia no és Iran.
La brutal massacre que està infligint el règim libi al seu poble, és una salvatjada inapel·lable. Tot el que es viu des de fa temps a Líbia mereix molt més que els miserables comunicats que es preparen amb una parsimònia infinita des de occident.
“El Consell d’Europa condemna la repressió contra els manifestants pacífics a Líbia i mostra el seu rebuig a la violència i a la mort de civils”, ”cal respectar la llibertat d’expressió i manifestació de manera pacífica, ja que son drets que qualsevol ésser humà ha de tenir i han de ser respectats”. Això és el que sembla que serà tot el que es digui i es faci des de Europa, n’estic ben segur que en Gadafi i la seva cleptocràcia patrocinada i promoguda per occident ens estaran agraïts.
Els pobres ciutadans libis pateixen el genocidi i la tallada total de les seves comunicacions mentre Trinidad Jiménez diu que està preocupada pels espanyols que hi ha a Líbia (els que treballen a REPSOL ja son a casa…), el seu homòleg italià Franco Frattini fa una crida al diàleg per “salvar les diferències”. Mentrestant el genocidi segueix, la calculada “no intervenció” occidental i la minimització del que està passant segueixen el seu curs.
El que mai sabrem és que passaria si aquests fets es produïssin a l’Iran (o a Venezuela, o Cuba), allà al mig de “l’eix del mal”, però ja se sap, a l’amic Gadafi i als seus gasoductes no se’ls poden condemnar públicament, hem de mantenir “els nostres” privilegis a la zona.
Els que ja som una mica grandets recordem els bombardeig per part dels avions nord-americans del palau presidencial d’en Gadafi, els manifestants libis poden estar agraïts, de moment no hem enviat avions a bombardejar-los, ens conformem amb mirar cap un altre banda mentre busquem substitut a Gadafi, això si, un substitut que s’hi assembli força.
Més info interessant:
I un “cable” d’aquells altres dolents anomenats Wikileaks:
::.·No sé que no sé res·.::
És evident que la duresa de les condemnes per part dels governs occidentals de determinats actes criminals depenen de qui sigui qui els cometi, de si és amic/soci o enemic.