Durant els anys 90, servidor va ser un gran devorador de còmics. Gràcies, en part, a l’herència d’un dels meus cosins de Massalfassar (Horta Nord), que em deixà una fantàstica col·lecció de números de Totem, El Víbora i 1984 amb els quals vaig descobrir els que serien els meus autors preferits: Will Eisner, Josep Maria Beà, Carlos Giménez, Richard Corben o Robert Crumb, entre molts d’altres. També vaig tindre accés a algunes altres publicacions de menor volada. Eren els anys daurats del còmic.
Per alguna raó, l’edat adulta i les seues hipoteques em va allunyar del còmic, d’aquell tipus de còmic almenys. El meu interés va derivar cap als llibres d’històries il·lustrades, un format amb molta projecció darrerament. I tampoc no en vaig acumular molts. Fa uns dies, però, arrel d’una conversa sobre referents de tot tipus, un amic em va passar un còmic perpetrat a València, Argh!, i amb molts autors valencians, tot i que alguns d’ells resideixen fora.
Xavier Aliaga
Periodista independent i escriptor, amb dues novel·les publicades, "Si no ho dic, rebente" i "Els neons de Sodoma". També faig tertúlies de ràdio i televisió, guions i gestió de comunicació.
A mi m’agradaven sobretot els 1984 i els dibuixos de Richard Corben. Quins records…
Com m’agrada despertar els vostres records. I coincidisc: 1984 era la millor. I Corben una bèstia. Sempre estaran associats a una època de la meua vida.
Estic d’acord en L’Oriol genials els dibuixos de Richard Corben… jo també era devoradora de còmics i vaig perdre el costum fa anys, ara m’ha entrar enyorança al recordar-ho ….. quan vaig deixar de fer-ho? Quins records
Aquella és la pregunta… Quan deixarem de fer-ho i per què? És curiós