Com el Far West, no hi ha res

Diu que hi ha una tribu d’indis a l’Oest americà,
que té alguna retirada amb el Poble Català.
No hi ha tribu més ufana sota la capa del sol,
són i seran gent Apatxe, tant si es vol com si no es vol.
Ha rebut de totes bandes; però “Endavant, que no ha estat res!”.
Per la seva mala estrella, és el pupes del Far West.
Doncs sabem segons la història que aquesta tribu, pobrets,
quan es rifen garrotades tenen tots els bitllets.

Que lluny és el Far West. Que bonic és Oklahoma!
Com el Far West no hi ha res!

Invasions de tota mena ha sofert contínuament,
però una de les més sonades l’ha tingut darrerament:
la del General Frankuster, i un grapat de capsigranys,
ara fa quinze mil llunes, més o menys uns quaranta anys.
La primera atzagaiada de l’infame general,
fou prohibir la seva llengua i la dansa ritual.
I envià els casaques blaves per colonitzar els natius
i arrencar la cabellera als elements subversius.

Però la mort del General en els “sellos” de correus
ho deixà tan ben lligat que manen els seus hereus.
Per poder canviar-ho tot però que tot seguís igual
van muntar unes eleccions per distreure el personal.
I quan la tribu amb eufòria desenterrant la destral
engegava a fer punyetes el famós seny ancestral
per parar el cop de moment i presidir la reserva
de l’exili arriba un “jefe” que tenien en conserva.

I per asserenar els ànims d’aquest poble tan tossut
es firmà un tractat de pau que li diuen l’Estatut.
Però com sempre passa al cine, a l’hora de la veritat
els tractats amb rostres pàl·lids només són paper mullat.
I ara es volen tirar enrera perquè diu que som un cas
i quan se’ns dóna un ditet ens agafem tots el braç.
I de tant que recomanen prudència i moderació
ja no estem desencantats. Ara estem cagats de por!

Doncs no volen que fem l'”indio” i amenacen cada dia
que vindrà si no estem quiets el Set de Cavalleria.

Cançó del grup La Trinca

Aquesta cançó, Com el Far West no hi ha res, formava part de l’àlbum del grup La Trinca que portava per nom Nou de Trinca (1981). Aquesta cançó, en clau d’ironia, fa una comparança entre el tracte que es dóna al poble català i el que es dóna als indis de les reserves nord-americanes, parla de les repetides derrotes, del cop d’estat del General Franco, de la prohibició de la llengua i de les sardanes, de la transició, de l’arribada del president de la Generalitat a l’exili, de l’Estatut, que qualifica de paper mullat, etc. Podeu escoltar-la a:

Oriol López

Quant a Oriol López

M'agrada llegir i el món de la tecnologia