Successió de ximples

Fa un parell o tres de dies hi va haver molta controvèrsia amb això de l’anunci d’en Mas, que suprimirà l’impost de successions (o gairebé). Abans de res, m’agradaria tornar a deixar ben clar –els qui més o menys em coneixen, ja ho saben– que no sóc pas militant, votant, ni tan sols simpatitzant de CiU. Sigui com sigui, això no m’impedeix pas de reconèixer el mèrit de qui fa quelcom ben fet. No m’ho impedeix ara que governa la dreta unionista ni m’ho impedia abans, quan governava l’esquerra espanyolista. Aclarit aquest extrem, prossegueixo.

Una personeta qualsevol, mileurista, semipobre, passeja de banc en banc i de caixa en caixa provant de sol·licitar una hipoteca i així poder pagar, amb interessos, el preu inflat que el mercat especulatiu dicta que val el seu piset. Al cap de trenta o quaranta anyets, si la personeta ha tingut sort i no s’ha vist afectada per una crisi provocada pels bancs que concedeixen les hipoteques i pels especuladors que inflen els preus del mercat de pisets, haurà acabat de pagar el seu petit habitatge. Al·leluia! Ja és propietària! La seva família ja té un sostre i quatre parets seves de debò.

Els anys, però, passen per a tothom. I arribat el dia, com és natural, la personeta qualsevol se’n va a l’altre barri. I queden els seus familiars, que el ploren i l’enyoren, i que viuen al piset. Un bon dia, per tal de regularitzar la situació, la personeta legítima hereva dels seus béns decideix de posar el pis al seu nom. El pis on ha viscut tota la vida, el pis que la seva família ha aconseguit pagar amb els anys; el seu pis, al seu nom. Sorprenentment, però, a l’hora de fer la paperassa burocràtica d’aquest acte –un acte que hauria de ser quelcom insuls, gratuït, de sentit comú, que s’hauria d’executar d’ofici, automàticament, sense demanar-ho– resulta que la personeta funcionària que l’atén l’informa amablement que sí, que li farà el canvi de nom, però que haurà de pagar un “impost de successió”. Tots els calés pagats pel pis, tots els calés estafats pel banc, no són suficients. L’Estat s’immisceix amb més cara que esquena en un assumpte que en res no l’incumbeix, estafant de nou la personeta talment com faria un banc amb les indiscriminades i desproporcionades comissions. Injust, increïble, descarat, però totalment cert.

Tot això, evidentment, afecta més les personetes hereves, si som en temps de crisi. Per això em sembla perfecte que el govern hagi decidit d’estalviar-nos, en part, aquest aberrant impost. I quedi constància que a mi, ara per ara, no em toca heretar res. Em sorprèn, tanmateix, que via Twitter i altres mitjans hagi topat amb gent a qui preocupa més l’economia dels ens públics que la de les persones. “Eliminar l’impost de successions està molt bé, però ara no toca” –diuen– “perquè per culpa de tots els diners que es deixen de recaptar, s’ha de retallar, per exemple, la Sanitat”. Molt bé, sí senyor. Entenc, doncs, que la proposta per a que l’Estat surti de la crisi és finançar-lo amb els diners de la ciutadania recaptats a base d’impostos injustos. Espectacular. Brillant. En lloc de demanar una rebaixa dels astronòmics sous dels polítics, en lloc de demanar que la crisi la paguin els especuladors que l’han provocada, demanem que no ens suprimeixin impostos. Perfecte. Us felicito, filles i fills.

Per acabar, ja que em consta que la majoria d’opositors a la supressió del controvertit impost són “socialistes” de postal enrabiats encara per la monumental derrota electoral, els recomano que deixin de fer el paperina i que reclamin coses que realment farien sortir Catalunya, sencera, de la crisi. Que llegeixin, per exemple, el que diuen els experts, com ara l’execonomista en cap del Fons Monetari Internacional. Que deixin de creure’s les putes mentides d’en ZP i la seva colla d’hipòcrites sequaços. Que s’adonin d’una vegada que amb Espanya no hi tenim res a fer. Que només si som independents serem serem solvents, serem dignes i serem lliures.

Bixo.
http://elblocdelbixo.blogspot.com

Quant a

Rojoseparatista animalista de Barsalona. Can Fanga. Catalunya. Reino de España.

Arxivat a Cultura i Societat
3 comments on “Successió de ximples
  1. Álex Ribes ha dit:

    Sí, senyor. Felicitats per l’article

  2. Oriol López ha dit:

    Tens tota la raó!

  3. Tomàs ha dit:

    Crec que encara hi ha rèmores del comunisme polític i social, aquell que entenia que no hi havia dret a la propietat privada. Un mal menor era que traspassar una propietat significava un pagament i així hem arribat fins ara.

    Sortosament, des dels que es diuen de la dreta i els de l’esquerra estan eliminant aquest impost.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: