La pols i els àcars

Fa uns dies, movent unes capses, es va aixecar una mica de pols i em vaig posar a esternudar fins aquell punt en que els ulls llagrimegen.

Això em passa sovint quan s’aixeca pols. No manca qui en aquests moments et diu: ets al·lèrgic a la pols.

Després d’això, i recordant que havia llegit alguna cosa sobre el Àcars i les al·lèrgies, vaig buscar més d’informació sobre aquests companys invisibles que viuen amb nosaltres i no en som massa conscients.

Exemple d'Àcar

Els Àcars, del grec Acares “diminut”, són una subclasse dels Aràcnids (Montse, tranquil·la, són molt petits). Existeixen unes 50.000 espècies descrites i més de 100.000 per classificar.

La majoria dels àcars són microscòpics de l’ordre dels 0,1 als 0,5mm, cecs i fotofòbics.

Són un dels grups més antics d’entre els animals terrestres, hi ha fòssils d’àcars del Devònic inferior, fa uns 400 milions d’anys.

La majoria són depredadors però n’hi ha també detritívors, paràsits i dermatòfags.

Han colonitzat la majoria dels hàbitats terrestres i marins. Se’ls pot trobar en deserts, tundres, estrats profunds del sol, coves, en aigua dolça i salada, en fosses abissals…. L’únic medi important en el qual no els trobem és en l’aeri. No hi ha àcars voladors, si bé la majoria poden ser transportats pel vent.

Aquesta diversitat d’hàbitats en els que viuen, els aporta una gran diversitat de formes, mesures i comportaments.

Cal preguntar-se doncs si tenen importància per a l’ésser humà i perquè.

Entreels efectes beneficiosos que aporten, en destacaríem la contribució a la descomposició de la matèria vegetal del sol. Faciliten l’actuació de les bactèries i els fongs, tant al triturar la matèria orgànica, com al modificar-la químicament, d’aquesta manera contribueixen al procés tròfic del sol.

Així mateix, se’ls pot utilitzar per controlar plagues agrícoles produïdes per altres tipus d’àcars i les d’alguns insectes. De fet, hi ha empreses comercials que venen àcars per introduir en el sol i fer aquesta funció controladora.

Foto d'Àcar

Entre els efectes perniciosos que ens aporten, caldria destacar el fet de que poden convertir en plagues tant per a cultius, com per a productes emmagatzemats.

Així mateix, alguns àcars són la causa directa d’algunes lesions de la pell a l’ancorar-s’hi i alimentar-se de sang, així com d’algunes d’al·lègies.

Un dels més conegut és l’Astigmata, el causant de les al·lèrgies pròpies de la pols.

El trobem en matalassos, mantes, coixins, sofàs…Es desenvolupen i reprodueixen de manera òptima amb temperatures superiors als 20º i una alta humitat.

S’alimenten, de manera preferent, de les cèl·lules mortes de la pell que se’ns desprenen. Són dermatòfags.

Una persona, de mitjana, perd quasi bé un gram de cèl·lules microscòpiques mortes de pell per dia. Això són més de 3 Kg. a l’any.

Després de dormir 8 hores, al llit en deixem de l’ordre d’uns 19.000.000 d’aquestes micro cèl·lules epitelials.

De fet, el que provoca el malestar, l’asma o les al·lèrgies, són els àcars morts i els seus excrements, que al ser moguts s’aixequen i els respirem.

Una bona ventilació de les habitacions, el rentat freqüent de la roba, mantenir la temperatura per sota del 20 graus, utilitzar fundes antiàcars i evitar moquetes, catifes, peluix i similars així com els animals domèstics, ajuda a minvar la població d’àcars a casa nostra.

L'Astigmata, l'àcar de la pols

De promig, per cada gram de pols hi ha entre 100 i 500  àcars. Cada un, produeix entre 10 i 20 partícules d’excrements al dia. El seu cicle de vida és d’uns 30 dies. Les femelles d’àcar ponen cada 4 setmanes de 25 a 30 ous.

Em sembla espectacular que hora rere hora de la nostra vida visquem envoltats per milions d’aquests diminuts éssers, sense ser-ne conscients.

Fins ara, pensava que els que ens feia esternudar quan s’aixeca pols, eren els àcars. El que he descobert, malauradament, és que la causa són els àcars morts i la seva merda. M’ha semblat fastigós.

Els alimentem amb les nostres cèl·lules de pell morta, així que no marxaran.

L’únic que podem fer és no facilitar-los la vida i intentar que n’hi hagi menys. Això o bé anar-nos-en a viure a més de 1.100 metres d’alçada, on ja no se’n troben.

Tomàs Ramos – http://trt2009.wordpress.com

Quant a

Andròmina semiorgànica arribada de l'espai exterior per conèixer-vos millor. Interessat en tot. He d'omplir la meva base de dades.

Tagged with: , ,
Arxivat a Ciència i Tecnologia
2 comments on “La pols i els àcars
  1. Oriol López ha dit:

    I jo que que pensava que a casa no hi tenia mascotes…

  2. Tomàs ha dit:

    Molt bona aquesta.

    D’haver-ho pensat podria haver-hi donat una visió còmica al post.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: