El treball infantil a Catalunya a finals del segle XIX i principis del XX

Xemeneia margenat, d'Isaac BordasMolts nens tenien el primer contacte amb el món del treball als deu anys. Però també n’hi havia que començaven a treballar abans, i per tant havien anat menys temps a l’escola. Només una minoria podia continuar estudiant: els fills de les famílies amb una situació econòmica més favorable, com ara els botiguers del barri. Les famílies dels altres nois no podien pagar la mesada d’una pesseta que costava l’escola. Nois i noies havien d’entrar a treballar com a aprenents a fàbriques i tallers, o bé quedaven al carrer sense ofici ni benefici.
Les jornades de treball eren llargues: començaven a les sis del matí i molts dies encara es treballava a les sis de la tarda, i tot per un sou curt que no arribava a una pesseta. Els nens que estaven pitjor eren els que havien trobat feina al forn de vidre, un dels llocs de treball més durs del barri. La fàbrica on hi havia el forn era un indret insuportable a causa de la calor i la humitat, i era molt perillós, per a unes mans gens experimentades com les dels aprenents, treballar la pasta de vidre roent. D’altra banda, a la secció on es polia i tallava el vidre, els majordoms de fàbrica maltractaven els nois i les noies quan se’ls trencava alguna peça, tot i que els talls i les ferides ja havien senyalat les mans d’aquells incipients obrers. Els aprenents no es queixaven gairebé mai, ja que la possibilitat que els fessin fora els frenava i la necessitat de cobrar la minsa setmanada era massa forta. l no hi havia cap mena d’indemnització per accident.
[…]
Les condicions de treball no eren més bones. Les jornades laborals eren llargues i feixugues; l’ingrés en el món del treball es produïa ja durant la infància: a l’edat de deu anys o fins i tot abans, els nois i noies ja anaven al taller o a la fàbrica. […A] final del segle XIX i principi del XX, l’obrer infantil era «educat» professionalment a la mateixa fàbrica fent les feines més ingrates o tasques per a les quals no es necessitava cap mena de qualificació professional… No era estrany, doncs, que l’educació de l’obrer fos nul·la o quasi nul·la i, per tant, l’índex d’analfabetisme molt elevat.
Tot plegat feia que els treballadors fossin el grup social més afectat per tota mena de malalties, tant endèmiques (la tuberculosi) com epidèmiques (tifus, verola … ) i que, per tant, la seva esperança de vida fos escassa, només d’uns quaranta anys.

Autora: Magda Fernàndez

Els fragments anteriors que parlen del treball infantil a la Catalunya industrial de finals del segle XIX i principis del XX, explicant el cas concret del barri del Raval de Barcelona, aleshores un barri industrial i obrer, pertanyen al llibre Millorar les condicions de vida. El moviment obrer a Catalunya (1890-1914), de Magda Fernàndez, publicat el 1987.

Oriol López

Quant a

M'agrada llegir i el món de la tecnologia.

Tagged with: , , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
8 comments on “El treball infantil a Catalunya a finals del segle XIX i principis del XX
  1. No em sembla gaire convenient treure a la llum ara això en l’actual situació econòmico-laboral… A veure si la patronal s’aprofita per restringir drets basant-se en que abans era pitjor! Ai, ai, aiiii!

    • Oriol López ha dit:

      Crec que és bo saber d’on venim i agrair el que els i les que ens han precedit van aconseguir, amb molt d’esforç i amb molts sacrificis, i que podem tornar a perdre si ens encantem i no estem a l’aguait.

  2. Maria Boix ha dit:

    Tens tota la raó Oriol. Gràcies per parlar d’aquests temes. Són coses que s’han de saber. Jo n’he conegut uns quants casos, això sí, altres feines. I els nens que enviaven a les mines? Horrorós!

    • Oriol López ha dit:

      Ara sembla que mai no hi ha hagut treball infantil al nostre país. Crec que és bo recordar aquestes coses per agafar una mica de perspectiva. Gràcies pel teu comentari, Maria.

  3. Maria Boix ha dit:

    De res. Quin fàstic viure en un país on s’amaga tot i la gent calla… suposo que la por és superior…

    • Oriol López ha dit:

      Si coneguéssim millor la pròpia història, algunes persones no s’atrevirien a criticar amb els aires de superioritat que ho fan, a d’altres països, per coses que, fins fa relativament poc, en termes històrics, fèiem nosaltres.

  4. Maria Boix ha dit:

    Tens raó no fa ni 100 anys i la gent ja ho ha oblidat. Jo fa 10 anys em vaig trobar amb una noia de 20 anys que no sabia que a Espanya hi havia hagut una Dictadura fins poc abans que ella nasqués. Jo tinc la sort, o la desgràcia, que m’agrada molt escoltar la gent gran…

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: