“Arriba, en lo alto del estrado, enfundado en su toga negra, el presidente del tribunal. A la derecha, el abogado. A la izquierda, el fiscal. Escalones abajo, el banquillo de los acusados, todavía vacío. Un nuevo proceso va a comenzar. Dirigiéndose al ujier, el juez, Alfonso Hernández Pardo, ordena:
—Que pase el condenado.”
Autor: Eduardo Galeano
El text anterior, d’Eduardo Galeano, que porta per títol “La justicia en tiempos de Franco” i que pertany al seu llibre “Espejos. Una historia casi universal” (2008), en el qual el jutge abans que entri l’acusat ja l’anomena “condenado”, il·lustra com eren els judicis franquistes, pura pantomima formal per donar aspecte de legalitat a les arbitràries actuacions de la dictadura.
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 
Va existir la justícia? En el seu diccionari no devia existir aquest mot… ;(
No, de ben segur que no. Gràcies pel teu comentari, Maria.