Un ocell mort al camí
sembla el nostre esperit a sòl de terra.
Semat de refilets, ja no modula
el so del goig llibèrrim
ni l’impuls d’elevar-se entre el blau verge
de l’aire que estrenava a trenc d’aurora.
Hem de pensar que la desolació
té la crueltat silenciada
dels ocells que sobtadament pereixen
robant-nos una mica de música
original, primigènia,
generosament lliure i virginal,
gairebé per tothom incompresa.
Autor: Joan Valls
El poema anterior, L’ocell mort, de Joan Valls (1917-1989), pertany al seu llibre de poemes Quadern vermell (1986).
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 