Els Alcaldables a Barcelona no em motiven

Escric sobre les Eleccions Municipals a Barcelona. Molts de vosaltres direu, m’he equivocat de Bloc. Doncs no, malgrat no ho acostumo a fer gaire, parlaré de política.

Estic molt fart d’estar en un estat permanent de campanya electoral.

Per a mi, un Alcalde no és com un Senador o un Diputat. Un alcalde és molt més. És el gestor del dia a dia d’un poble o d’una ciutat que és viva, que batega, que imagina i de la qual una part important dels seus veïns en tenen una imatge present i una de futur.

Foto alcaldables Barcelona 2011

Un Alcalde no només ha de governar, ha d’engrescar els seus conciutadans, els ha de  saber transmetre un projecte de ciutat de futur. Una ciutat no és pot gestionar només pensant en el dia a dia. Per això, amb un tècnic, en tindríem prou i no ens caldria un alcalde.

Passo ara ha parlar breument d’alguns dels principals candidats a les properes eleccions municipals.

Jordi Hereu – Imagino que no sap si fer campanya dient que és del PSC o preferiria no haver-ho de dir. D’entrada se les va tenir que veure amb la Montserrat Tura.Va guanyar, ho sigui que tampoc és tan feble com a primera vista pot semblar.

Els missatges del PSC són confusos respecte de les relacions amb el PSOE, de vegades tant que jo em pregunto la “C” del PSC què és el que significa.

A més, si la Carme Chacón finalment opta a les primàries del PSOE, al PS”C” les coses solament li poden anar a pitjor. Ja s’estan comprant un bon morrió.

Hereu, projecta una imatge personal que segurament no està en consonància amb la Barcelona moderna que defensa i quan parla, el final de les frases els crida.

Xavier Trias – En hores bones, al seu partit ara les coses li van bé. El vent els bufa de popa i duen veles noves.

Tot apunta que guanyaran. El que passa és que potser necessitaran soci o socis per governar. Hauran de triar i facin el que facin és llegirà en clau de futurs suports per a les Generals de 2012. Any, per alguns de la Fi del Món, i per altres del nou Pacte Fiscal (que ja des d’aquí pronostico com a any del Pacte “Fiasco”. No ho aconseguiran, ni en conya. I ho saben). Una nova pèrdua de temps.

Com a candidat és tenaç i ha sabut humanitzar les seves febleses. En moltes ocasions però, sembla que estigui a la defensiva.

És la seva darrera oportunitat.

Jordi Portabella – Un dels més veterans en el consistori.

El seu partit, ERC, no passa per un bon moment. Malgrat l’Independentisme i diverses maneres d’entendre el Sobiranisme estan en alça, no sembla que ERC aglutini aquests sentiments. Potser manca un o una Líder que sàpiga seduir aquest immens moviment civil i es converteixi en una “Marca” que tothom vulgui comprar.

Sembla el Partit de les oportunitats perdudes. I jo que ho sento.

En Portabella parla bé, però sovint és monòton. Malgrat expressar-nos dinamisme, la seva imatge i la seva mirada semblen transmetre’ns una altra cosa.

Aquest invent de la coalició Unitat per Barcelona, amb Joan Laporta, no se com acabarà. Sumaran més junts que per separat? A ERC li convé com a soci en Laporta? És potser un experiment per a futures coalicions?

En tot cas veurem si els ciutadans compren la idea.

Ricard Gomà – Tampoc el seu partit, ICV-EUiA, és els dels que sembla estar en progressió. Sembla més un partit a l’espera del que pugui passar després de l’experiència del Tripartit.

Aquest candidat es presenta per primera vegada com a cap de llista del seu partit. La seva imatge és amable i transmet confiança.

Li auguro una millora en els resultat si aconsegueix que el seu discurs no sigui abstracte i aparti o no faci bandera d’alguns tòpics que la gent de tant sentits ja ni escolta.

Sembla un dels candidats més ideòlegs del grup d’alcaldables. Potser menys líder que d’altres. És una de les portes obertes a la integració.

Pot aconseguir millorar resultats si aconsegueix ser més conegut a nivell popular i sap atraure el vot jove.

Alberto Fernández – Un vell conegut del consistori barceloní, dels més antics.

En la línia del seu partit, vol una ciutat bilingüe. Sona una mica al de sempre. Imagino que el PP es refereix a l’Administració, no a la vida quotidiana en la qual a Barcelona es viu més en castellà que no pas en català. El senyor Fernández oblida que a Barcelona ja es parlen més de 100 llengües.

Alguns missatges transmeten una molt poc estimuladora tendència a la no integració. Amb els anys però, ha dulcificat el seu discurs, malgrat que encara quan parla em transmet aquella sensació d’estar enfadat.

Foto Ajuntament Barcelona

Crec que els ciutadans sabem el que volem i el que sentim respecte la inseguretat, la brutícia, el soroll, la gestió turística, les Rambles,la Diagonal, Montjuïc, Rodalies, el Metro, el Port, l’Aeroport, els Barris, la gestió del Fòrum, el Zoo marí, les Olimpiades d’Hivern…

A destacar el següent: Cap dona com a cap de llista entre les dels principals partits. Per què? En una ciutat que es diu oberta, a voltes transgressora, acostumada a veure de tot pels seus carrers, amb experiència històrica de tots colors, que ha sabut patir i gaudir del pitjor i del millor. No hi ha cap dona que sigui capaç de ser alcaldessa d’aquesta ciutat? Els partits no ho volen? No és atractiu aquest càrrec per a una dona?

Què faré el dia 22? Acostumo a anar a votar, sempre trobo una raó. Ara bé, aquesta vegada estic més inclinat a no anar-hi. Quina poca trempera que em transmeten tots!

Tomàs Ramos – http://trt2009.wordpress.com

Quant a

Andròmina semiorgànica arribada de l'espai exterior per conèixer-vos millor. Interessat en tot. He d'omplir la meva base de dades.

Tagged with: , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
2 comments on “Els Alcaldables a Barcelona no em motiven
  1. Oriol López ha dit:

    Encara que els partits que menciones tinguin copada la presència als mitjans, hi ha més de 20 candidatures a les municipals a Barcelona; potser, si aquests partits que esmentes no et satisfan, potser pots optar per algun dels altres. Aquí tens un llistat de les candidatures i enllaços a les webs respectives: http://www.bcn.cat/eleccions2011/ca/partits.html

  2. Tomàs ha dit:

    Tens tota la raó Oriol. Gràcies per l’aportació.

    He focalitzat el post en els que normalment són els partits més votats.

    La meva desmotivació és més amb aquests grans partits, ja que compten amb diners, els mitjans de comunicació, experiència…, i així i tot…., no els hi trobo calat suficient.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: