El senyor José Manuel Blecua Perdices és doctor en Filologia Romànica i catedràtic de llengua espanyola. Actualment dirigeix la RAE. Amb aquesta trajectòria, hom podria atribuir-li inconscientment una sèrie de valors ideològics que resulten, per desgràcia, força corrents en personatges de similar currículum. Com que no és el cas, repesco diversos fragments d’unes modèliques declaracions que aquest senyor va fer el desembre passat, i que segurament m’haurien passat per alt si no les hagués llegit a l’Aicnàlubma.
Blecua, que va tenir primer les oposicions de catedràtic d’institut el 1964 i, després, les d’universitat, assegura haver comprovat que “el català i l’espanyol conviuen sense dificultats a Catalunya”. “Desgraciadament –manifesta, tanmateix–, un passeja pels carrers i veu un diari en català i desenes en castellà. Un entra a internet i passa el mateix: hi ha més de mil diaris en espanyol”. “La pressió –hi afegeix– és molt gran i, per tant, és necessari protegir el català, sobretot pel que fa a la normalització lingüística”. Blecua, que adverteix que “l’única manera d’integrar-se a Catalunya és parlar català”, assegura també: “Tots els hispanoparlants estem enamorats de la nostra llengua, i hem d’entendre que un català, un gallec o un basc també ho estiguin de la seva. Aquestes llengües permeten resar, enamorar-se i escriure”.
Expert en fonètica i fonologia, Blecua adverteix que, a més de “la potència del castellà”, la catalana és una societat en la qual, a causa de la immigració, “hi ha més de vint llengües diferents a les escoles”, i hi ha municipis en què “els immigrats superen la població catalana”. D’altra banda, assegura que li sembla bé que els legisladors hagin declarat oficials els topònims de ciutats com ara Girona i Lleida. “És lògic que els parlants de llengües diferents al castellà sentin que els seus topònims són menyspreats i vulguin que se’ls protegeixi”, diu el director, per qui haver viscut “en una regió bilingüe o trilingüe” ajuda millor a comprendre aquests fenòmens. “La identitat del parlant amb la llengua és el més propi que l’uneix amb el món, i això no li pots treure a ningú”.
És inquietant que ens vegem indefectiblement avesats a la sorpresa en llegir declaracions tan lúcides com la d’aquestes línies i no ens sobti en absolut la bilis que normalment arriba de professionals de la mateixa matèria que el senyor Blecua. Inquietant, però no casual, perquè és ben sabut que altres “acadèmics” no fan gala del mateix respecte per les llengües minoritàries que, sí, tenen menys parlants que la seva, però no són de cap manera menys importants.
Bixo.
http://elblocdelbixo.blogspot.com
Rojoseparatista animalista de Barsalona. Can Fanga. Catalunya. Reino de España.
Des de la Mediterrània 
A tot arreu hi ha gent de seny i honesta, com el cas que esmentes del Sr. José Manuel Blecua Perdices, malauradament, però, massa vegades el nacionalisme espanyol excloent enverina l’ànima de molts presumptes intel·lectuals.