125 comptes de Twitter de ciència indispensables

Fa més d’un any vaig escriure un article (Twitter i ciència: com utilitza Twitter el món de la recerca?) que analitzava l’ús que es feia de Twitter en el món de la recerca tant individual com institucionalment. Passat aquest període de temps, la conclusió a què he arribat és que l’ús de Twitter es consolida arreu, ja que més del 90% de comptes analitzats en aquell article continuen piulant, i fins i tot nous agents s’incorporen a aquesta modalitat comunicativa.

Twitter i ciència
Twitter i #recerca

Pel que fa a les grans instal·lacions científiques internacionals, continuen ben actius els canals de Twitter de la NASA, el CERN o l’Agència Espacial Europea (ESA), així com els grans laboratoris científics dels EUA com ara el Brookhaven National Lab, el Berkeley Lab, el Fermilab Tevatron, el DOE Joint Genome Institute o l’Argonne National Lab, i el britànic Institute of Physics. Nous comptes s’han incorporat darrerament relacionats amb l’astronàutica i les missions espacials: Mars Rovers (Mart),  Cassini-Huygens (Saturn) o NASA Jet Propulsion Laboratory  (sistema solar).

Els altres grans agents vinculats a la recerca són les universitats, i novament cal destacar la continuïtat dels comptes de Twitter de les universitats de l’àmbit anglosaxó: Harvard, Stanford, Cambridge o l’original canal de Twitter de podcasts de la Universitat d’Oxford. També romanen actius els comptes de twitter dels serveis de publicacions del MIT i de les universitats de Harvard, Colúmbia, Princeton i Duke, a més del de la biblioteca de ciència de la Universitat de Yale. S’ha incorporat el darrer any a les xarxes socials la Universitat de les Nacions Unides.

Aquests darrers temps, però, ha aterrat a la Twitosfera el món acadèmic francès: la Universitat de Nantes, la Universitat de Lille 1 o la Universitat d’Avinyó, conjuntament amb la Sorbonne Nouvelle , la Sorbonne de tota la vida o la Pierre et Marie Curie se situen entre les més destacades.

Entre les acadèmies, continua destacant el compte de Twitter de la britànica Royal Society, mentre que entre les agències, també piula amb regularitat l’hiperactiu compte de Twitter de l’americana National Science Foundation. Ens hem de referir també al compte de la Public Library of Science (PLoS) i a la publicació PLoS ONE pels continguts i l’elevat nombre de seguidors. Un altre compte relacionat amb l’accés obert és el de BioMed Central.

Quant a la problemàtica de les dones científiques i per tal d’afavorir la igualtat de gènere en l’àmbit cientificotecnològic (a la qual m’he referit en alguns articles d’aquest bloc), cal esmentar els comptes del Centre for Women in Science & Engineering Research (WiSER) i de l’European Platform of Women Scientists (EPWS), que s’afegeixen al veterà compte del  UK Resource Centre for Women in Science, Engineering and Technology.

L’ús de Twitter en el sistema català d’R+D+I avança

En el sistema català de ciència i tecnologia l’ús de Twitter no solament es consolida sinó que avança molt decididament. A les universitats del nostre país que tuitejaven fa més d’un any (la Universitat de Girona , la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat Internacional de Catalunya, La Salle i la Universitat Oberta de Catalunya) s’hi han afegit la Universitat de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra, Blanquerna (Universitat Ramon Llull), la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universitat de Vic. El 14 de juny va emetre la primera piulada el compte de Twitter de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques.

Continuen piulant la Biblioteca Universitària de Sabadell de la UAB, la Biblioteca de Farmàcia de la UB i la Biblioteca de Lletres del CRAI de la UB, però ara en companyia de la Biblioteca d’Economia i Empresa del CRAI de la UB, la Biblioteca de Física i Química del CRAI de la UB, la Biblioteca Ciències de la Salut del Campus de Bellvitge i la Biblioteca Digital de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. A totes elles s’ha afegit el compte de Twitter del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Pel que fa a l’àmbit acadèmic d’altres territoris dels Països Catalans, hem d’esmentar els comptes de Twitter de la Universitat Jaume I (Castelló), la Universitat de València, el Servei de Biblioteca i Documentació de la Universitat de les Illes Balears i la Universitat d’Andorra. Sobre aquest àmbit geogràfic, cal dir que el mes de juny han aterrat a la Twittosfera el compte de Twitter de la Xarxa Vives, l’associació d’universitats dels territoris de parla catalana, i el de l’Institut d’Estudis Catalans, l’acadèmia catalana de les ciències i les humanitats

L’àmbit de coneixement del Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya disposa de compte de Twitter institucional des del dia 22 de juny, mentre que l’àmbit d’Universitats de la  Secretaria d’Universitats i Recerca en té des del 30 de maig (el Ministeri de Ciència i Innovació també té una activitat piuladora destacable).

De centres del programa CERCA, si en el meu article anterior parlàvem de les piulades de la Fundació i2CAT, l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) o l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), aquests darrers mesos s’han afegit al clan piulador el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, l’Institut Català de Ciències Cardiovasculars, el Centre de Visió per Computador, l’Institut Català d’Investigació Química, l’Institut de Ciències Fotòniques, l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals.  El Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya (CESCA)  i el Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS) també disposen de compte de Twitter des de mitjan any.

Pel que fa als agents vinculats al sistema català de recerca en l’àmbit de les ciències de la vida i la salut, si fa un any esmentàvem Biocatl’Hospital Clínic de Barcelona i l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica, ara també tuitegen des de Biopol’H, l’IDIBELL, l’Hospital del Mar, el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, l’Institut d’Investigació Sanitària Germans Trias i Pujol, el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras.

Quant a la innovació i el foment de la innovació tecnològica, als ja existents comptes del Centre Tecnològic i Universitari de Granollers, el Parc Tecnològic del Vallès, el programa Enginycat o Citilab Cornellà, hem d’afegir els comptes de Twitter de ACC1Ó, l’Associació Catalana de Tecnologia (ACTec), Barcelona Activa, el Col·legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya (COEINF) i el Parc de Recerca UAB.

Finalment, també cal esmentar el compte de Twitter de grups de recerca com la Unitat de Desenvolupament Tecnològic en Intel·ligència Artificial (IIIA-CSIC), l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (CSIC) o el Grup de Recerca en Ciències de l’Esport de l’INEFC Barcelona, a més de Nanowiki (sobre nanotecnologia), el compte d’ESADE i la gran tasca 2.0 de la Biblioteca del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE).

Twitter i  comunicació científica: creixement exponencial

Si en el meu anterior article esmentava els comptes de les revistes Scientific American, Nature, New Scientist o Wired, o de les seccions de ciència de mitjans generalistes, com ara la BBC, The New York Times, The Guardian o l’agència Reuters, cal dir que tots ells continuen ben actius i destacables. Si voleu seguir dos periodistes de l’àmbit científic del món anglosaxó, us recomano Maggie Koerth-Baker (Boingboing.net) i David Mosher (Wired).

Però és a casa nostra on es produeix el creixement més important de nous comptes de Twitter: a més dels esmentats ja fa més d’un any comptes de Twitter de RECERCAT (el butlletí electrònic de la recerca a Catalunya publicat des de la Secretaria d’Universitats i Recerca, que piula des de 2008), l’Associació Catalana de Comunicació Científica i l’Observatori de Comunicació Científica de la UPF, ara hem d’incorporar a la nostra llista els comptes de la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital de la Universitat de Girona (C4D), Recerca en acció, l’Observatori de la Difusió de la Ciència de la UAB, la Revista Mètode (Universitat de València), Fons x Recerca,  el recentment creat portal  Notícies d’IN, Twitrecerca.cat , la secció de ciència del diari ARA, Eureka! (el compte del programa de ciència i tecnologia de COMRàdio), el Museu de Ciències Naturals de Barcelona i el mític programa de Sants3 Ràdio Pa ciència, la nostra. En l’àmbit de la divulgació científica cal reconèixer la tasca de comptes com ara Buscaciència, divu*Ciència i La Mandarina de Newton, que ens informen dia rere dia del que es cuina sobre aquesta temàtica sense perdre pistonada.

Tampoc cal oblidar que enguany se celebra l’Any Internacional de la Química 2011 i podem rebre tota la informació si seguim el twitter de Cat Química.

Pel que fa a l’Estat, és recomanable fer seguiment del compte del Servicio de Información y Noticias Científicas (Agencia SINC) i de CSIComunicación.

Una recomanació final

Llegia fa unes setmanes a la revista Nature un interessant article (Trial by Twitter) d’Apoorva Mandavilli, que recomano fermament, sobre la influència de Twitter en els articles científics que es publiquen, i que de vegades resten desacreditats immediatament des de la xarxa via Twitter o blocs sense que ni tan sols la persona que els critica hagi llegit l’article qüestionat (només sobre la base del que publiquen els mitjans generalistes, alguns dels quals no sempre l’encerten). L’article també es pregunta si amb les eines 2.0 cal un canvi cultural pel que fa al peer review o revisió d’experts, i esmenta el creixent interès per trobar una manera de quantificar totes les respostes en línia i les avaluacions d’un article científic.

twitter i ciència

Font: Nature.com

Probablement, com afirma David Goldstein, director del Duke University’s Center for Human Genome Variation, it’s exactly like what’s said about democracy: the peer-review process isn’t very good — but there really isn’t anything that’s better. Debat obert!

Accés a la versió en PDF

Xavier Lasauca i Cisa
Bloc L’ase quàntic

(Darrera actualització d’aquest article: 3 de gener de 2012)

Recerca 2.0, Ciència 2.0, xarxes socials, dones i ciència, universitats, open access, open science, innovació a l'Administració, open data...

Tagged with: , , , , , , ,
Arxivat a Ciència i Tecnologia
15 comments on “125 comptes de Twitter de ciència indispensables
  1. Oriol López ha dit:

    Gràcies per aquest complet i interessant recull de piuladors del món de la ciència.

    • Moltes gràcies per les teves paraules, Oriol. Acabo d’afegir 25 comptes més perquè al llarg del mes de juny s’han creat alguns nous comptes, especialment rellevants pel que fa al sistema català de ciència i tecnologia. I ben aviat, a “Des de la Mediterrània”, una nova anotació sobre comptes de Twitter d’un àmbit científic molt específic… :-)

  2. […] en Xavier, un lector que escriu al blog multi-temàtic “Des de la mediterrània” i que ha recopilat en un únic article 100 comptes de Twitter de ciència indispensables. […]

  3. Mon ha dit:

    Gracies per aquest post!
    Darrerament, a l’octubre, la LSE ha publicat un doc en pdf sobre els usos i com incorporar twitter entre investigadors, docents i universitaris; potser valdria la pena afegir-lo.

    I per contribuir al debat, recomano, també el slow-science manifesto, que diu we do not blog we do not tweet, etc. Interessant, també: bear with us while we think.

    • Moltes gràcies pel teu comentari, Mon! Sí, la London School of Economics ha editat una interessant guia per fomentar l’ús de Twitter en el món de la docència universitària, la recerca científica i les activitats d’impacte:

      http://blogs.lse.ac.uk/impactofsocialsciences/2011/09/29/twitter-guide/

      Pel que fa a l’Slow Science Manifesto, ben aviat escriuré un article on intentaré contraargumentar el seu lema: “We are scientists. We don’t blog. We don’t twitter. We take our time.” Considero que aquestes eines que promouen la comunicació científica són un important recurs que, lluny d’afeblir la tasca dels recercaires, l’acompanya i la difon, sempre que això es faci de manera rigorosa.

  4. Jordi Bonastre ha dit:

    Enhorabona per la llista. He afegit uns quants d’aquests comptes a la meva llista de Twitter de ciència

  5. Lucía Bravo ha dit:

    Hola!
    El compte de Twitter de la Universitat Politècnica de Catalunya és @BarcelonaTech. Inicialment va estar @UPCmedia, tal i com indiques en l’article, però es va canviar. Seria possible canviar l’enllaç? Moltes gràcies!

  6. Íngrid Aznar ha dit:

    Gràcies per aquest llistat tant extens! És un recull molt útil!!

  7. […]  125 comptes de Twitter de ciència indispensables […]

  8. […] 125 comptes de Twitter de ciència indispensables […]

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: