Amb les coses de menjar no s’hauria de jugar

La cobdícia humana no té fronteres i no respecte res. Allà on hi hagi la possibilitat de guanyar una fortuna no valen arguments morals, ni de salut, ni legals.

Repassem alguns dels escàndols més besties de les quals n’hem tingut coneixement.

Bidons d'oli de colza

Per no anar massa enrere, situem-nos al 1981 a Espanya. Apareix el que es coneixeria mundialment com la Síndrome Tòxica de l’Oli de Colza.

Oficialment es varen reconèixer 346 morts, uns 2.000 afectats amb gran invalidesa i  uns altres 18.500 amb d’altres afectacions. L’associació d’afectats en reivindica més de 1.300 morts i un total de 300.000 afectats. Trenta anys després, els supervivents encara pateixen diferents seqüeles de la intoxicació.

La causa de la intoxicació va ser el tractament i la posterior venda com a oli de consum humà, d’un oli que era solament per a ús industrial.

Aquesta tragèdia va deixar-nos però una frase memorable del llavors Ministre de Sanitat, el senyor Jesús Sancho Rof, quan al referir-se a la causa de la intoxicació va dir: “És un bichito que si se cae de la mesa, se mata”.

Dieu-me si no és una de les millors i, pel context, patètiques coses que heu sentit en la vostra vida!

Les vaques boges vistes per Forges

L’any 1996 ens va portar la crisi de les Vaques Boges, en detectar-se que la malaltia podia passar a l’ésser humà al menjar carn contaminada.

La Encefalopatia Espongiforme Bovina (EEB), produeix una patologia neurodegenerativa, que pot ser mortal.

Un cop més, el problema va ser un inadequat control sanitari, tant dels pinsos de les vaques, com de la carn contaminada que va arribar a la venda.

Només un any després varem conèixer la Grip Aviar. Una altra infermetat que es transmetia dels animals als humans. El primer cas es va produir a Hong Kong. Arreu del món es varen sacrificar centenars de milions d’aus malaltes.

El 2008, a la Xina varen morir quatre nadons i altres 50.000 varen resultar afectats pel consum de llet adulterada amb melanina, un producte que a l’afegir-lo a la llet incrementa els nivells de proteïna, per així poder passar els controls de qualitat, però que ocasiona danys, de vegades irreparables, als ronyons.

Ara, des de fa unes setmanes que sentim parlar dels famosos cogombres que ja han provocat la mort de 33 persones i més de 1.200 afectats. Sembla que la causa és una variant del bacteri E-coli. Hores d’ara encara no està clar el camí que ha seguit la contaminació fins arribar al consum humà, malgrat tot apunta a una granja alemanya de germinats.

Síndries que han esclatat per lús d'un accelerant del creixement

A Danyang, la Xina, la majoria de les plantacions de síndria s’han malmès al, literalment, esclatar quasi bé 2 de cada 3 síndries plantades.

Sembla ser que ha estat l’ús d’un accelerant químic del creixement, que les ha fet engreixar de tal manera que la varietat de síndria de pell fina no ha suportat la pressió.

La Xina ha estat darrerament protagonista d’altres escàndols alimentaris que catalogaríem de curiosos, sinó fos perquè el tema és massa important.

A Shanghai, s’ha descobert que els Mantou, una mena de panets que són típics dels seus esmorzars, un cop caducats i retirats dels supermercats, eren blanquejats amb llegiu per retornar-lis el seu color original, i després de canviar la data de caducitat, es tornaven a les tendes per a ser venuts.

A Fujian, s’han trobat crancs als quals se’ls donava barrejava el menjar amb píndoles anticonceptives per incrementar-ne la seva mesura i potenciar-ne el sabor. El mateix sistema que s’ha descobert és utilitzat en algunes piscifactories.

El senyor Yang Guoying, ex-director general de dues companyies ramaderes, va declarar al Global Times, que la carn de desenes de milions de porcs morts per infermetats diverses, s’havien venut com a salsitxes, o com a bacon després de ser submergits en nitrit per conservar-ne el color.

Un altre cas increïble el va denunciar una dona que en apagar el llum de la cuina, va veure que la carn que acabava de comprar emetia una llum blava. En saber-se, aviat varen aparèixer nous casos similars. Les autoritats varen dir que un bacil havia contaminat la carn però que un cop cuinada no significava cap perill per al consum.

Carn que emet llum

El diari “Weifang”, va publicar però, que el pinso que havien menjat els animals dels quals en provenia la carn, contenia fòsfor i metalls pesants, així com sals d’ús industrial.

Tampoc el sector a l’arròs s’ha lliurat d’escàndols. Ala Xina, es considera que un 10% de la producció està contaminada amb metalls pesants, provinents de les explotacions mineres que han alliberats toxines que han contaminat els camps d’arròs. Aquest no és l’arròs “net” que es ven als supermercats, sinó l’arròs que han de comprar les famílies més pobres que no tenen prou diners per comprar una altra cosa.

Recordem els escàndols a nivell mundial amb el Clembuterol, usat per fer augmentar la massa muscular i la carn magra dels ramats. Doncs per a les fruites s’utilitzen productes sintètics (hormones reguladores del creixement de les plantes) per accelerar-ne el creixement. Productes que, a més, aconsegueixen incrementar el color i la turgència dels fruïts.

Passem massa coses amb l’alimentació com per a que no exigim uns majors i millors controls sanitaris i sobretot una legislació molt més dura amb els infractors una vegada demostrada la seva culpabilitat.

No s’ha de tenir desconfiança a l’hora d’anar a comprar, però no és de rebut que hi hagi tants fraus, molts dels quals acaben amb la vida de moltes persones.

Com dèiem al principi, la cobdícia pel damunt de qualsevol altra consideració.

Tomàs Ramos – http://trt2009.wordpress.com

Quant a

Andròmina semiorgànica arribada de l'espai exterior per conèixer-vos millor. Interessat en tot. He d'omplir la meva base de dades.

Tagged with: , , ,
Arxivat a Ciència i Tecnologia
2 comments on “Amb les coses de menjar no s’hauria de jugar
  1. Oriol López ha dit:

    És el guany pel guany, sense cap altre consideració. Escrúpol, cap ni un, ni els deu treure la son el que ens estan fent a tots plegats.

  2. Tomàs ha dit:

    Quan un es passa tant de la ratlla, imagino que de remordiments més bé ha d’anar justet.

    La cobdícia per sobre de qualsevol altre consideració.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: