De vegades més val no pensar en mans de qui estem

Recordem, per un moment, aquelles pel·lícules de l’Oest americà on sortia, sempre amb el seu  carretó ambulant, un xerraire que es dirigia a la gent i els presentava els seus productes miraculosos que guarien tot un seguit de mals i solucionaven la calvície. 

Doncs segons veurem, des de llavors no hem avançat gaire en aquest aspecte, hi segueixen havent milions de persones disposades a creure en qualsevol cosa.

Vull centrar l’atenció però en el tema de les Polseres miraculoses que en els nostres dies se segueixen venent amb un gran èxit.

A la dècada dels 80’s varen triomfar les Rayma Quartz. Deien que després d’un llarg procés d’investigació havien aconseguit combinar els ancestrals coneixements de la medicina oriental amb la més avançada tecnologia sobre autoinducció, asseguraven mantenir l’equilibri elèctric de les nostres cèl·lules.

Després varen aparèixer les Health Plus, unes polseres de titani que deien  controlaven de manera natural les alteracions del nostre organisme i de la nostra ment provocades per l’estressant ritme de vida que suportem.

Ara, triomfen les VitalJoya i les Power Balance, que prometen un increment de la nostra energia i equilibri.

La Junta d’Andalusia va multar aquesta empresa amb 15.000 Euros per publicitat enganyosa. Itàlia també els ha multat pels mateixos motius.

Ara bé, que els ha significat en realitat aquesta multa? Només a Espanya s’han venut més de 300.000 polseres, a uns 35 Euros per polsera, la multa els ve a significar poc més de 400 polseres.

És a dir, els surt a compte publicitar el que vulguin ja que la multa és irrisòria.

Dit això, vaig al nucli del Post:

És impensable creure en una cosa d’aquestes avui en dia. Els nostres coneixements, la nostra cultura i el nostre accés a la informació és molt superior al que hi havia en l’època dels venedors de “crecepelo” de l’Oest americà.

Doncs no estiguem tant segurs, ni ens hi apostem cap sopar.

Aquesta mena de supersticions i creences absurdes cala, fins i tot en persones en les quals, en principi, caldria suposar que una cosa així no hi tindria cabuda.

Hi ha persones d’aquestes, que per raó del càrrec, per gust, per protocol…, vigilen les maneres, el vestit que es posen per assistir a tal o qual acte, preparen els discursos que han de fer, miren el seu pentinat, viatgen en vehicles oficials i porten cura de molts altres detalls. Doncs bé, un cop fet tot això, es col·loquen una polsera d’aquestes. Algú ho pot entendre?

En mans de qui estem?

Aquestes persones tenen càrrecs de representació. Què fan llavors? A què ve mostrar les seves supersticions? És màrqueting encobert? És simple tonteria?

En tot cas, quina por!

A partir d’aquí soc lliure de pensar que (per exemple) quan han de prendre una decisió sobre algun tema que ens afecti, potser abans consultaran el zodíac per encaminar la seva actuació, o saber si avui, i segons les estrelles, és un dia propici per fer tal o qual cosa. Envaïm o no? Un moment, avui el meu signe em diu que sigui cautelós en els meus actes, de moment parats quiets!

Ens adonar-nos que la salut i la fortuna estan repartits de manera desigual, des de temps immemorials l’home d’una manera innocent ha intentat trobar la manera de procurar-se una salut i d’apropar-se la sort de mil maneres distintes.

En contra de tota lògica i raó, hi ha persones que pensen o creuen que la salut, la fortuna, l’èxit…, depenen d’una polsera de plàstic amb un holograma.

La incertesa sobre el futur i l’efecte mimètic fan que aquestes falses creences creixin.

Ara bé, el que no puc entendre, ni perdonar, és que determinades personalitats amb càrrecs de representació caiguin en això i a més ens ho mostrin. No és acceptable.

Dit tot això, accepto que segurament soc jo el que va errat, ja que moltes d’aquestes personalitats són àmpliament acceptades i votades per la societat i aclamades allà on van.

Tomàs Ramos – http://trt2009.wordpress.com