Com ja he mencionat en posts anteriors, sóc el fruit d’un milió d’obsessions. Tot i així, no vull renunciar a cap, perquè quan es renuncia a allò que t’agrada (encara que sigui d’una manera obsessiva) el següent pas és renunciar a tu mateix. Crec que els centenars de condicionants socials que ens atropellen cada dia ja fan que renunciem a moltes coses a canvi de res. Doncs bé, una d’aquestes obsessions consisteix en escoltar deu o vint vegades seguides la mateixa cançó. Si algun tema m’agrada molt, no em tremola el pols si he de prémer el botó que permet tornar a escoltar-lo. Amb aquesta estranya dèria he fet molts viatges a Barcelona en cotxe amb la mateixa cançó sonant a tot drap diverses vegades seguides.
I una de les cançons que han tingut l’honor de ser les que més reproduccions acumulen als meu iPod és, sense cap mena de dubte, Chasing cars del grup britànic Snow Patrol. Si, ja sé… una altra balada… l’amor… quina cursilada… bla… bla… bla… Doncs, sí. He de demanar perdó?
Snow Patrol és un d’aquells grups del que hom no pot sentir-se avergonyit al dir que li agrada. Fan un pop rock de fàcil digestió que, al nostre país no omplirà estadis, però que a la resta del món gaudeix de molt prestigi. És cert que sèries com Anatomia de Grey li han donat suport en el reconeixement públic de la seva música, però estan treballant molt bé la seva carrera i ja han aconseguit grans temes.
Tot i que la primera cançó que vaig escoltar d’ells va ser Run, una balada impressionant sobretot en directe, el vídeoclip que em va deixar al·lucinat va ser el de Chasing cars.
Per què m’agrada aquesta cançó? La resposta és fàcil: recull una sensació que experimento moltes vegades al llarg de l’any. La cançó parla de l’important que és aturar-nos de tant en tant. La imatge poètica que ens brinda és la d’aquells moments que jeus acompanyat de la teva parella i que, simplement parles, mentre el temps sembla aturar-se. El videoclip ens situa a Gary Lightbody (líder de la banda) en diferents localitzacions urbanes. Allà decideix jeure, mentre la vida continua al seu voltant i ell no sembla immutar-se.
Chasing cars també m’agrada per la seva dinàmica. És un tema que creix, que va incorporant de mica en mica els diferents instruments, fins que arriba al clímax. Tradueix, en certa manera, el que és la progressió dramàtica de moltes històries. En aquest sentit és molt semblant a Run o a les cançons més èpiques de Coldplay o U2.
La tercera raó per la què sóc fan d’aquesta cançó és per alguns versos. Per exemple, All that I am, all that I ever was is here in your perfect eyes (tot el que sóc, tot el que sempre he estat, és aquí en els teus ulls perfectes). Estic segur que, si li dius això a algú, tens garantit el seu afecte per a tota la vida. Un altre vers sensacional és Those three words are said too much, but they’re not enough (aquelles tres paraules es diuen massa, però no són suficients). No cal cap traductor per saber que les tres paraules són I love you. Quan moltes cançons d’amor abusen del tòpic i busquen paisatges emocionals massa explícits, aquesta és capaç d’expressar el mateix però sense dir-ho. Visca el poder de les el·lipsis! Quan un narrador és capaç de dir sense dir aconsegueix encertar amb la combinació guanyadora en l’art de contar històries.
Àlex Ribes
http://alexribes.wordpress.com/
Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.
Des de la Mediterrània 
A mi també m’agraden les balades i les cançons que parlen de sentiments i d’amor. Per mi la vida sense la dimensió emocional seria ben poca cosa.