1. Sonarà estrany, en un personatge normalment pagat de sí mateix i poc donat a atendre consells, però el president de la Generalitat, Francisco Camps, ha atés amb meridiana precisió les peticions de les patronals valencianes per fer un consell de tall tècnic (o tecnòcrata), de gent no massa coneguda però sí reconeguda en el seu treball, que opere de forma activa contra la crisi i el festival de problemes que té l’administració valenciana, i que no estiga pendent dels equilibris interns. Fil per randa. A priori i mentre els nouvinguts no vagen guanyant pes i capacitat de decisió interna.
2. Una altra petició dels empresaris, més subterrània, era tindre un govern que no estiguera pendent de les nombroses imputacions. El titular, és cert, continua imputat, però de moment les causes contra ell es limiten als regals tèxtils (suborn impropi). Una diferència important respecte de l’ex vicepresident, Vicente Rambla, que ha de respondre pel finançament il·legal. O Rafael Blasco, per l’opaca i escandalosa gestió dels fons destinats a la cooperació i les entitats d’immigrants.
3. Gerardo Camps, mentrestant, ha sobreviscut sense imputacions (fou desestimada en el cas Brugal) però havia estat assenyalat pells lobbiesempresarials per la seua manca de constància i atenció al seu lloc de treball. De nou, fil per randa.
4. El moviment amb Paula Sánchez de León és interessant des del punt de vista del PP. Desapareix d’una tasca feixuga i per a la qual no està dotada, la de portaveu del Consell, i apareix com única vicepresidenta i mà dreta del president. Un premi a la fidelitat. I en Cultura i donant la cara davant els mitjans, la directora de Canal 9, Lola Johnson, sense experiència política (és un dir) però amb dots innegables per a la comunicació. D’aquesta forma, altrament, s’explicita l’absolut control que té el PP sobre els mitjans públics, però van a escandalitzar-se els de sempre. O siga. (Això sí, la nova i reveladora àrea culturista, mereix un comentari específic).
5. Tret del nomenament de l’alcaldessa de Vall d’Uixó, Isabel Bonig, en Infraestructures (una dona amb creixent pes orgànic en el PP però nul·la experiència en el camp a gestionar), cap designació grinyola, ni sembla massa estranya. De fet, Camps ha fet el Consell que els poders fàctics més pròxims li demanaven, fent una neteja a fons en un govern (el dels Cotino, Rambla, Blasco, Camps) que estava desgastat, entretingut i dispers en conspiracions, negocis propis i aliens i poc dissimulades aspiracions personals. Camps ha guanyat crèdit de nou entre els sectors socials que el recolzen, regalant-los agradoses sorpreses. Quan el votaven però ja no l’esperaven. L’oposició, per la seua part, a l’expectativa davant el sorprenent i inesperat gir de timó del cavaller de la trista figura. Qui ho anava a dir.
6. Perquè sí, com diu Jorge Alarte, la magnitud del canvi demostra el desastre del Consell anterior. Però això ja és història. La gent els ha votat. I Camps ha eixit de la nebulosa. O això sembla. Veurem.
Xavier Aliaga
Periodista independent i escriptor, amb dues novel·les publicades, "Si no ho dic, rebente" i "Els neons de Sodoma". També faig tertúlies de ràdio i televisió, guions i gestió de comunicació.
Des de la Mediterrània 
Quin còctel!
La política valenciana és el que té… Avorriment zero.
No conec gaire la política valenciana, solament pel que diu la premsa.
Potser els empresaris li han demanat (o exigit) un pla B pel que pugui passar.
Molt malament ha de veure el futur (legal o per l’endeutament) en Camps per rectificar.
Perquè ho entengues, Tomàs, ha rectificat per salvar ell el cap, per pressió externa, perquè no hi ha havia més remei. Si no, de cap de les maneres. I veurem en què queda tot: hi ha 3000 funcionaris o més que no han cobrat la paga extra però, això sí, el dispendi lamentable i excessiu de la F1 no ha fallat. És llarg…