Baixar al metro

Dels seus colors, la vida va donar-li
els grisos més vulgars: formigó armat,
llàgrimes, malaltia, fracàs, pluges,
la duresa dels dies d’ungles brutes.
Però dels anys de guerra van quedar-li
l’esclat vermell i negre de les nits,
la sirena d’alarma entre la boira.
Passadissos i andanes plens
de cossos amb flassades.
Mai no van ser nits grises. Es trobaven
durant els bombardejos, i els seus cossos
eren armes civils contra la por.
Ella i els reflectors al cel de nit.
No sap si va morir en un bombardeig.
O bé si aquests records ara ja són,
igual que per a ell, l’últim refugi.

Autor: Joan Margarit

En el poema anterior, Baixar al metro, pertanyent al llibre de poemes Estació de França (1999), de Joan Margarit, parla de dues persones que, en un bombardeig a Barcelona durant la Guerra Civil, es troben a les andanes del metro, que fa les funcions de refugi.

Oriol López

Quant a

M'agrada llegir i el món de la tecnologia

Tagged with: , , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
%d bloggers like this: