Air Guitar. Una frikada més.

Heu fet alguna vegada el gest de tocar una guitarra imaginària quan esteu sentit una cançó o un sol de guitarra? Si ho heu fet o bé ho heu vist fer, això és “air guitar”.

Doncs bé, per estrany que ens pugui resultar, a Oulu (Nord de Finlàndia), des de 1995 es ve celebrant el que s’anomena el campionat del món d’aquesta especialitat. En els primers anys més que un campionat era una trobada d’amics, però amb el temps s’ha convertit en un esdeveniment que reuneix milers de persones.

Joe Cocker a Woodstock 1969, origen de l'air guitar?

Pel que fa al seu origen, hi qui diu que Iron Maiden a finals dels 70’s permetia que alguns dels seus seguidors més fidels pugessin a l’escenari amb guitarres falses fetes per ells mateixos. Això va tenir tant d’èxit que poc a poc es va anar fent i ja sense cap mena de guitarra, solament gesticulant.

Hi ha qui diu que ve del festival de Woodstock (agost de 1969) on Joe Cocker va repetir amb gestos quan el guitarra del grup tocava Whit a little help from my friends (foto).

Dit això, veiem que és el que caracteritza l’Air Guitar:

1.- Mèrit Tècnic, consistent en que la mímica emprada sigui el més semblant possible a la manera real de tocar els acords, la digitació i els sols de l’artista imitat.

 2.- Presència Escènica, la personalitat i el carisma que s’aconsegueix transmetre des de l’escenari.

3.- Creativitat i Talent, el que puja a l’escenari ha d’aconseguir alguna cosa més que imitar que toca una guitarra que no existeix.

La mímica emprada en l’execució acostuma a ser exagerada. L’audio que acompanya les actuacions s’acompanya amb la veu de l’imitador o solament amb el moviment dels llavis.

Exemple en còmic d'air guitar

Els que ho practiquen, entren en el joc de les exageracions, tant en les interpretacions, com en el vestuari i en les expressions facials mentre són a l’escenari.

Per alguns, aquestes interpretacions van més enllà del que és una simple imitació i pensen que l’Air Guitar és una modalitat artística per si mateixa. Fins i tot ja li han posat nom “Airness”.

En el campionat de 2010 hi havia 22 finalistes de 18 països diferents. A la final, cada participant ha d’interpretar durant 60 segons un tema musical de lliure elecció.

Després d’aquesta primera prova, els 10 amb millor puntuació del jurat passen a la fase final, en la qual tots han de “tocar” una cançó elegida per l’organització, que per a l’edició de 2010 va ser Foxy Lady de Jimi Hendrix.

El francès Sylvain Guimene, alies Günter Love, s’ha proclamat campió en les dues darreres edicions.  Us deixo un enllaç per veure’n el vídeo, no us el perdeu:

 

Davant d’això no se gaire que dir. Un divertiment més? Un anar a passar l’estona? Només per a freakes?

Crec que després de veure’ns dos o tres ja se’m faria pesat.

En tot cas, el campionat de 2011 es celebra entre el 24 i el 27 d’agost. Si voleu que us organitzi el viatge m’heu de dir si voleu anar com a espectadors/es o com a participants, i en aquest cas, quina és la cançó que interpretareu. Els que vulgueu em podeu passar el vostre vídeo.

Tomàs Ramos – http://trt2009.wordpress.com

Quant a

Andròmina semiorgànica arribada de l'espai exterior per conèixer-vos millor. Interessat en tot. He d'omplir la meva base de dades.

Tagged with: , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
4 comments on “Air Guitar. Una frikada més.
  1. Oriol López ha dit:

    Ara s’entén que, darrerament, quan als nens se’ls pregunta què volen ser de grans, ja no és com abans, que de seguida t’ho deien, ara els costa una mica de decidir-se, amb tantes noves professions per triar… Un dia d’aquests un ens contestarà que vol ser Airguitarrista…

    • Tomàs ha dit:

      Aquest món tant nostre no para mai de donar-nos sorpreses. I que no ens manquin, si més no aquesta és innocent.

      Els nens d’ara tenen al seu abast tanta informació i per a canals tant diversos que el seu cervell ja s’haurà adaptat a saber seleccionar entre el magma d’inputs que reben de manera constant.

  2. FLORI PEREZ PEREZ ha dit:

    que sentimiento tenia el hombre¡¡¡merecio ganar

    • Tomàs ha dit:

      Hola flori,

      Encantado que hayas participado comentantdo.

      Efectivamente, como dices, no se le puede negar sentimiento e implicación. Por lo que he leído, la exageración i la mímica forman parte de este show.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: