La Presidència al banc dels acusats

El ciutadà Francisco Enrique Camps Ortiz serà jutjat, probablement a l’octubre, per un presumpte delicte de suborn impropi. La seva condició processal és, en l’actualitat, la d’acusat, després que un jutge del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià hagi dictat un Auto d’obertura de judici oral, al qual hauran de comparèixer en qualitat d’acusats el ciutadà esmentat, així com els Srs. José Víctor Campos Guinot, Rafael Betoret Parreño i Ricardo Costa Climent. Tots ells exerceixen o han exercit diferents càrrecs en el mateix partit polític al qual pertany el ciutadà Camps.

Així doncs, malgrat que el ciutadà Camps és innocent mentre no es demostri el contrari, és oficialment un presumpte delinqüent, i és per això que serà jutjat. I ho serà per un delicte continuat de suborn, previst i penat en els articles 426 i 74 del Codi Penal, que en el moment dels fets tenien la següent redacció:

Artículo 426. [Para la consecución de un acto no prohibido legalmente]

La autoridad o funcionario público que admitiere dádiva o regalo que le fueren ofrecidos en consideración a su función o para la consecución de un acto no prohibido legalmente, incurrirá en la pena de multa de tres a seis meses.

Artículo 74. [Delito continuado y delito «masa»]

1. No obstante lo dispuesto en el artículo anterior, el que, en ejecución de un plan preconcebido o aprovechando idéntica ocasión, realice una pluralidad de acciones u omisiones que ofendan a uno o varios sujetos e infrinjan el mismo precepto penal o preceptos de igual o semejante naturaleza, será castigado, como autor de un delito o falta continuados, con la pena señalada para la infracción más grave, que se impondrá en su mitad superior.

La primera consideració que cal fer és la de que es tracta d’un delicte que sols poden cometre les autoritats i els funcionaris públics, com queda clar del redactat de l’article 426 del Codi Penal. És el moment d’assenyalar que el Sr. Francisco Enrique Camps Ortiz, a més de militant d’un partit polític, és també President de la Generalitat Valenciana, i per tant la primera conclusió és que la persona que actualment ostenta aquest càrrec és un presumpte delinqüent. Presumpte. Cal repetir aquesta paraula perquè encara no ha estat jutjat i no sabem si serà condemnat o declarat innocent de tots els càrrecs. Un presumpte delinqüent és el que ara mateix governa la comunitat valenciana.

La segona consideració a fer té a veure en el delicte que s’imputa al President de la Generalitat Valenciana. Es coneix com a suborn impropi. A diferència del suborn “normal”, que consisteix en lliurar regals o fer favors a autoritats o funcionaris a canvi d’alguna cosa, generalment un acte que en condicions normals no es podria dur a terme, el suborn impropi consisteix en lliurar aquests regals o favors a una autoritat o funcionari en consideració a la seva funció, és a dir, per l’únic fet que ostenta un determinat càrrec, o també per aconseguir quelcom que no estigui prohibit legalment.

Anem per parts i comencem pel final. Els regals que va rebre el President de la Generalitat Valenciana anaven destinats a aconseguir quelcom d’il·legal? Si hagués estat així, i hi hagués indicis suficients, hauria estat imputat per l’article 419 del Codi Penal i no pel 426. Directa o indirectament, segons recull l’auto judicial, els regals han estat fets per la societat Orange Market S.L., controlada pel Sr. Francisco Correa Sanchez, principal imputat en el cas de la xarxa Gurtel, implicada amb importants suborns a diversos càrrecs del Partit Popular a Madrid i València per a obtenir contractes favorables, tant de la Generalitat Valenciana com del govern de la Comunitat de Madrid. El sentit comú, sempre imprecís i el més indeterminat dels conceptes jurídics, fa pensar que els regals al President de la Generalitat no són aliens a la xarxa de corrupció Gurtel, però no hi ha evidències que demostrin aquesta connexió. De fet, no hi ha cap evidència legal que indiqui que el Sr. Camps va rebre els regals a canvi de donar un tracte de favor a la xarxa Gurtel en l’obtenció de contractes públics a la Comunitat Valenciana. Per tant, deixant de banda el sentit comú, cal concloure que els regals es van fer a canvi de res, fins i tot sense esperar que s’aconseguís quelcom que no fos il·legal. Era, en definitiva, als efectes previstos a l’article 426 del Codi Penal, un regal en consideració al càrrec públic que ostenta el Sr. Camps, i com que s’ha produït vàries vegades al llarg d’un temps, té la consideració de delicte continuat, d’acord amb l’article 74.

És il·lícit rebre regals a canvi de res? A un particular se li fan regals pel seu aniversari, o pel seu casament, o perquè l’estimes molt, i no passa res. Pots regalar-li una fortuna al teu fill, a la teva mare o al veí del costat, i quedar-te tan ample. Ells hauran de pagar un dineral en impostos però, tret d’això, no passa res. Un càrrec públic o un funcionari són una altra cosa. El mateix sentit comú que esmentava al paràgraf anterior, porta a pensar que a una autoritat pública no se li fan regals perquè sí, sinó que sempre s’espera d’ell o ella una actitud favorable cap algun assumpte particular o un acte concret que seria més complicat d’assolir sense una bona predisposició del càrrec públic o del funcionari. Això, és clar, és una suposició, potser l’única que resulta punible en el Codi Penal, que dóna per segur que els favors a una autoritat o un funcionari públic sempre cerquen una contrapartida, encara que no es pugui acreditar.

Una interpretació estricte d’aquest precepte podria portar a l’absurd de castigar l’atorgament de la medalla d’or d’un municipi, o el regal d’una ploma estilogràfica de poc valor econòmic, o l’entrega d’una ampolla de conyac per Nadal. Tot i que és difícil establir la línia de demarcació entre el que és acceptable i el que no, la jurisprudència s’ha encarregat de distingir entre els regals que els usos socials fan acceptables i els que no es consideren normals. Tant és així, que si al President de la Generalitat Valenciana li haguessin regalat una ampolla de whisky o una caixa d’anxoves, no li caldria asseure’s al banc dels acusats.

Els regals que el President Camps va rebre de part del grup que controlava el Sr. Francisco Correa consisteixen en una sèrie de vestits fets a mida, valorats en un total de 14.021,50 euros. El jutge instructor ha considerat que, tenint en compte la peculiaritat dels objectes regalats, el seu valor i la reiteració de la seva entrega, no es poden equiparar als presents o a les atencions de cortesia o de simple reconeixement que els usos socials accepten com a innocus i admissibles. A més, el ciutadà Camps no nega haver rebut els vestits, hi ha proves abundants que les factures les ha pagat un altre, i no n’aporta cap que demostri que finalment els vestits els ha pagat ell. Si més no, sembla clar que es tracta de regals.

Les següents conclusions a extreure, doncs, són que el delicte del que s’acusa al presumpte delinqüent és la de rebre regals en atenció al seu càrrec, sense que se’n conegui la finalitat, i que aquests regals han estat efectuats per persones implicades en una xarxa de corrupció, sense que aquest darrer extrem, a efectes legals, tingui cap importància.

Una darrera consideració sobre aquest assumpte que no es pot passar per alt, és que el ciutadà Francisco Enrique Camps Ortiz, malgrat que es coneix des de fa temps la seva implicació en aquest assumpte, s’ha presentat recentment a unes eleccions en la seva comunitat autònoma, obtenint el seu partit polític una majoria absoluta aclaparadora, que li ha permès revalidar el càrrec de President de la Generalitat. Compta, doncs, amb un suport popular força ample. Això ha donat peu al seu govern i al seu partit a valdre’s d’una suposada “absolució popular” de tots els càrrecs. El raonament és senzill i exposat amb total claredat –el sentit comú en diria “amb total cara dura”- per la portaveu del govern valencià i els responsables polítics del Partit Popular: el poble ha demostrat amb el seu vot que el ciutadà Camps és innocent.

No seria correcte emetre judicis de valor sobre el sentit del vot dels valencians, però sí que cal tenir clar que en un estat de dret la justícia la imparteixen els jutges, no els ciutadans amb el seu vot. I també és important tenir en compte que la coartada del vot popular és la que sempre han cercat els dictadors d’aquest món i els delinqüents posats a polítics, ja que no poden vèncer la justícia directament. Qui defensi al President Camps amb aquest argument, l’està equiparant a una classe de personatges incompatibles amb l’estat de dret. A més, és una forma d’atribuir al poble valencià una responsabilitat que no li pertoca.

A mode de conclusió, doncs, heus aquí que:

  • El Molt Honorable President de la Generalitat Valenciana és un presumpte delinqüent, i com a tal innocent mentre no es demostri el contrari.
  • El Molt Honorable President de la Generalitat Valenciana ha rebut regals valorats en 14.021,50 euros, per part de persones involucrades en una xarxa de corrupció encaminada a aconseguir de forma fraudulenta contractes del sector públic, sense que hi hagi evidències legals sobre la finalitat d’aquests regals.
  • El Molt Honorable President de la Generalitat Valenciana té el suport incondicional del Partit Popular i un ampli suport dels valencians que han votat a les darreres eleccions autonòmiques, però segueix acusat d’un delicte continuat de suborn impropi.

I una pregunta que em faig sense esperar resposta: és normal que el ciutadà Camps ostenti la màxima representació del poble valencià?

Octavi Rodin

http://nodeixodepensar.blogspot.com/

Arxivat a Cultura i Societat
One comment on “La Presidència al banc dels acusats
  1. Oriol López ha dit:

    Respecte de la pregunta que planteges al final del teu article, per moltes voltes que li doni, no puc entendre com és possible.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: