Ets lluny, ets lluny, no et sent,
tu que vius mort a la tomba.
Hi ha massa esculls que ens separen.
Què fa l’ànima quan el cos l’abandona?
Tu que saps el secret de la mort,
contesta, encara que em faces mal.
Sense remei, plore la mort d’un amic,
plore la joventut ja perduda.Ibn Khafaja
En el poema anterior és la versió catalana d’un poema del poeta valencià en llengua àrab Ibn Khafaja (1058-1138), publicat al llibre Ibn Khafaja. Jardí ebri. Tria del divan (2007), de Josep Piera i Josep Ramon Gregori, que han traduït i adaptat al català els poemes que el conformen.
Oriol López
Manca més coneixença dels escriptors en àrab!
Sí i, en aquest sentit, tasques com la que està fent en Josep Piera són molt necessàries. Gràcies pel teu comentari, Locelio.